Efecte Dunning-Kruger: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Millores lingüístiques
Es desfà la revisió 26014434 de Jomvo (Discussió) s'introdueixen errors i es substitueixen paraules correctes
Etiqueta: Desfés
Línia 1:
[[Fitxer:Mr Pipo Dunning kruger.svg|miniatura]]
L''''efecte Dunning-Kruger''' és un [[biaix cognitiu]], segons el qual els individus amb escassa habilitat o coneixements pateixen un efecte de superioritat il·lusori, considerant-se més [[Intel·ligència|intel·ligents]] que altres persones més preparades, tot mesurant incorrectament la seva habilitat per sobre de la realitat. Aquest biaix és atribuït a una inhabilitat metacognitiva del subjecte de reconèixer la seva pròpia ineptitud. Per contra, els individus altament qualificats tendeixen a subestimar la seva competència relativa; desencerdamenterròniament coclouenassumeixen que les tasques que són fàcils per a ells també són fàcils per als altres.
 
David Dunning i Justin Kruger de la [[Universitat Cornell]] van concloure: «La mala mesura de l'incompetent es deu a un error sobre si mateix, mentre que la mala mesura del competent esés deudeguda a unaun error sobre els altres».<ref name="Kruger">{{ref-publicació|títol=Unskilled and Unaware of It: How Difficulties in Recognizing One's Own Incompetence Lead to Inflated Self-Assessments |nom=Justin |cognom=Kruger |coautors=David Dunning |publicació=[[Journal of Personality and Social Psychology]] |volum=77 |exemplar=6 |pàgines=1121–34 |any=1999 |pmid=10626367|doi=10.1037/0022-3514.77.6.1121 |id =}}</ref>
 
== Proposta ==
El fenomen va ser demostrat en una sèrie d'experiments fetsrealitzats per Justin Kruger i David Dunning, de la [[Universitat Cornell]] ([[Nova York]], [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]][[Estats Units d'Amèrica|<nowiki/>]]). Els seus resultats van ser publicats en el Journal of Personality and Social Psychology de desembre de 1999.<ref>* {{ref-publicació| autor = Kruger, Justin; Dunning, David
|títol= Unskilled and Unaware of It: How Difficulties in Recognizing One's Own Incompetence Lead to Inflated Self-Assessments
|any= 1999
Línia 15:
}}</ref>
 
Kruger i Dunning van investigar cert nombre d'estudis previs que tendien a suggerir que en diverses habilitats com la comprensió lectora, conducció de vehicles de motor, i jocs com els [[escacs]] o el [[tennis]], “la ignorància sovintfreqüentment proporciona més confiança que el coneixement” (com va dir Charles Darwin). La seva hipòtesi és que, en una habilitat típica que els humans posseeixen en major o menor grau:
# Els individus incompetents tendeixen a sobreestimar la seva pròpia habilitat.
# Els individus incompetents són incapaços de reconèixer l'habilitat d'uns altres.
# Els individus incompetents són incapaços de reconèixer la seva extrema insuficiència.
# Si poden ser entrenats per a millorar substancialment el seu propi nivell d'habilitat, aquests individus poden reconèixer i acceptar la seva falta d'habilitats prèvia.
Els investigadors van voler provar aquestes hipòtesis en subjectes humans, estudiants de la universitat Cornell, que estaven matriculats en diverses carreres de psicologia.
 
En una sèrie d'estudis, Kruger i Dunning van examinar les autovaloracions en [[raonament lògic]], [[gramàtica]] i [[humor]]. Després d'haver-los mostrat les puntuacions dels seus tests, van demanarpreguntar als subjectes la seva estimació sobre la posició obtinguda en la classificació. Va resultar que, mentre que el grup dels competents estimava força bé la seva classificació, els incompetents la sobreestimaven.
 
Un estudi posterior suggereix que els estudiants més incompetents milloren tant el seu nivell d'habilitat com la seva habilitat per estimar la seva posició en la classificació només després de rebre moltes classes en les habilitats que no tenien.
 
Daniel Ames i Lara Kammrath van estendre aquest treball a l'empatia, i a la pròpia percepció d'aquesta empatia.<ref>{{ref-publicació| autor = Ames, Daniel R.; Kammrath, Lara K.
|títol= Mind-Reading and Metacognition: Narcissism, not Actual Competence, Predicts Self-Estimated Ability
|any= Sep 2004
Línia 35:
}}</ref>
 
Altres treballs de Burson Larrick i Joshua Klayman han suggerit que l'efecte no és tan obvi i potser esés deudegut als nivells de soroll i als [[prejudicis]].
 
Dunning i Kruger van guanyar el premi [[Premi Ig Nobel|Ig Nobel]] l'any [[2000]] pel seu treball.
 
=== Diferències culturals sobre l'auto percepció ===
En general, s'han fetrealitzat estudis sobre l'efecte Dunning-Kruger en els nord-americans, però els estudis sobre els japonesos suggereixen que les forces culturals tenen un paper en l'aparició de l'efecte.<ref>{{Cita publicación|url=https://www.worldcat.org/title/monitor-on-psychology-a-publication-of-the-american-psychological-association/oclc/718392014|título=Monitor on psychology: a publication of the American Psychological Association.|apellidos=American Psychological Association|fecha=2008|publicación=Monitor on psychology : a publication of the American Psychological Association.|fechaacceso=28 de abril de 2020|idioma=inglés|issn=1529-4978|oclc=718392014}}</ref>
 
En l'estudi "Conseqüències divergents de l'èxit i el fracàs al [[Japó]] i l'[[Amèrica del Nord]]: una investigació de les motivacions de millora de si mateix i dels éssers mal·leables" (2001) es va assenyalar que els japonesos tendien a subestimar les seves capacitats i tendien a veure el baix rendiment (el fracàs) com una oportunitat per a millorar les seves aptituds en una tasca concreta, augmentant així el seu valor per al grup social.<ref>{{Cita publicación|url=https://www.worldcat.org/title/journal-of-personality-and-social-psychology/oclc/772652686|título=Journal of Personality and Social Psychology.|fecha=2008|publicación=Journal of Personality and Social Psychology.|fechaacceso=28 de abril de 2020|idioma=inglés|issn=0022-3514|oclc=772652686}}</ref>
 
== Referències ==