!Kung (grup humà): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
m Tipografia |
||
Línia 6:
| related = [[San]]
}}
Els '''ǃKung''', també pronunciat '''ǃXun''', són un poble [[san]] que viu al desert de [[Kalahari]]<ref>* {{ref-llibre|cognom=Harris|nom=Marvin|títol=Antropología cultural|lloc=Madrid|editorial=Alianza|any=1990|isbn=84-206-0464-X|pàgines=294}}</ref> a [[Namíbia]], [[Botswana]] i a [[Angola]].<ref>{{ref-web|url=http://orvillejenkins.com/profiles/kung.html|website=OrvileJenkinscom|títol=Profiles: !Kung}}</ref> Parlen el [[ju]], caracteritzat per l'ús extensiu dels [[Clic (fonètica)|clics consonàntics]]. La
Històricament, els !Kung viuen en camps semi-permanents d'unes 10-30 persones que normalment es troben al voltant d'un cos d'aigua. Una vegada que l'aigua i els recursos al voltant del poblat s'esgoten, la [[Banda (societat)| banda]] es traslladaria a una zona més rica en recursos. Vivien de la [[Societat caçadora-recol·lectora|caça i la recol·lecció]] on els homes eren responsables de proporcionar carn, fabricar eines i mantenir el subministrament de [[sageta enverinada|sagetes enverinades]] i llances. Les dones proporcionave la major part dels aliments per la despesa entre dos i tres dies per setmana farratjant les arrels, fruita seca i baies al [[desert de Kalahari]].<ref>{{ref-llibre|cognom1= Fielder |nom1= Christine |nom2= Chris |cognom2= King |títol= Sexual Paradox: Complementarity, Reproductive Conflict, and Human Emergence |data= 1 febrer 2004 |consulta= 2006-02-17 | isbn = 1-4116-5532-X |pàgines= 102–146 |capítol= Culture Out of Africa | chapterurl = http://www.dhushara.com/paradoxhtm/culture.htm}}</ref> Com a societat de caçadors-recol·lectors depenen els uns dels altres per sobreviure. L'acaparament i la gasiveria eren mal vistos, i es posava l'èmfasi en la riquesa col·lectiva de la tribu, en lloc de la riquesa individual.<ref>Shostak, Marjorie
== Creences ==
Línia 15:
Els ǃKung també tenen molts tabús referents als morts, i creuen que els esperits (''ǁgangwasi'') dels morts podien provocar ferides i fins i tot la mort.
Els ǃKung practiquen el [[xamanisme]] per comunicar-s amb el [[esperit|món dels esperits]] i curar el que ells anomenen malaltia de l'estrella. La comunicació amb el món espiritual es realitza per un sanador natural que entra en un [[estat alterat de consciència|estat de trànsit]] i travessa un foc perseguint-hi els mals esperits. La malaltia de l'estrella es cura per [[imposició de mans]] en el malalt. Nisa, una dona !Kung, va informar a través de l'antropòloga [[Marjorie Shostak]]<ref>Shostak, Marjorie
== Llengua ==
Línia 31:
* Lee, Richard B.: [https://tspace.library.utoronto.ca/handle/1807/17933 Art, science, or politics? The crisis in hunter-gatherer studies] (March 1992). ''American Anthropologist 94''(1), 31–54.
* Lee, Richard B.: ''The Dobe Juǀʼhoansi'' (2003), 3rd ed., Thomson Learning/Wadsworth.
* Sahlins, Marshall:
* Shostak, Marjorie: ''Nisa The Life and Words of a ǃKung Woman'', (2006 special edition) Boston: Harvard University Press.
* Thomas, Elizabeth Marshall: ''The Old Way, A Story of the First People'' (2006), New York: Farrar Straus Giroux.
|