Port de Tarragona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
obres |
||
Línia 6:
El port és la destinació d'un ramal de la línia de ferrocarril que recorre el [[corredor mediterrani]], i constitueix un dels nuclis forts d'aquest eix econòmic. Manté serveis directes amb 46 països, a través de línies marítimes regulars amb 60 ports de tot el món.
Tarragona és i ha estat un port pesquer, essent la pesca una de les activitats econòmiques més importants de la zona tant pel nombre d'embarcacions com pel valor de les captures. La pesca es desenvolupa entorn el barri de pescadors conegut com el Serrallo.
És un punt clau per a la indústria química del [[Camp de Tarragona]]. Ja que el port compta amb un pantalà (plataforma per on els vaixells carregats de [[cru]] i els seus derivats desembarquen o carreguen els productes que necessita o genera la indústria). Des del 2018 el president del Port de Tarragona és Josep M. Cruset.
Linha 143 ⟶ 145:
Des que es va iniciar aquest servei i fins al 2020, s'han exportat 1.300.000 caps de bestiar viu amb destinacions com Líbia, Líban, Algèria, Egipte i Turquia.
== Grans infraestructures ==
A finals del segle XIX van tenir lloc les realitzacions més importants que contribuïren al fet que el port assolís la fisonomia actual. És l'època durant la qual es construí el moll de Costa, el Paral·lel al de Costa i les obres dels dics de Llevant, de l'Oest i el Transversal.
S'arribà, per tant, al segle XX amb un port artificial i qualificat com de primera categoria, tot i que calia enfrontar-se al problema de la manca de superfícies terrestres per a facilitar la càrrega i descàrrega de mercaderies, així com magatzems i tinglados on dipositar-les. Amb el pas dels anys, l'activitat constructiva passà a un segon terme i prengué més importància l'equipament de les infraestructures i la renovació de l'utillatge, així com la millora dels serveis, la pavimentació dels molls o la instal·lació d'energia elèctrica.
El port de Tarragona intervingué també en la construcció dels ports de Cambrils, l'Ametlla de Mar i Salou arran d'un decret de l'any 1928 pel qual passaren a ser agregats al tarragoní.
A partir dels anys seixanta, amb la implantació de la i[[Complex petroquímic de Tarragona|ndústria petroquímica a]] la zona i de la nova situació econòmica creada amb el [[Pla Nacional d'Estabilització Econòmica|Pla nacional d'estabilització econòmica]] (1959), el tràfic portuari augmentà notablement. Amb aquesta nova conjuntura, el port construeix noves instal·lacions adequades a les necessitats del moment, com els pantalans, per a la càrrega i descàrrega de productes petrolífers i noves vies d'accés com l'Eix Transversal (1989). La connexió dels molls de Reus i Lleida amb un pont mòbil (1999) va alliberar el trànsit de vehicles del Moll de Costa i [[el Serrallo]].
Aquesta diversificació ha comportat el desenvolupament de noves tècniques de transport, emmagatzematge i de manipulació de càrregues, i ha calgut adaptar la infraestructura portuària a les noves necessitats augmentant el calat dels molls o construint noves superfícies com el moll d’Aragó (1971), el moll de La Rioja (1974), el moll de Catalunya (1990), el nou contradic entre pantalans per fer-hi una nova esplanada de 17 hectàrees, la prolongació del dic de Llevant o el moll d'Andalusia (1999), o una obra cabdal, l’Eix Transversal (1989), que connectava el port amb les principals vies de la xarxa viària, desviava el trànsit pesant del centre de la ciutat de Tarragona.<ref>{{Ref-llibre|cognom=BLANCH|nom=Joan Carles|títol=Atles Històric i Il·lustrat del Port de Tarragona. Del passat al present|url=|edició=1a|llengua=catalana|data=2019|editorial=|lloc=|pàgines=288|isbn=978-84-09-14571-9}}</ref>
El 1986 s’inicià el procés d’obertura del port cap a la ciutat deixant per a ús ciutadà les zones portuàries que havien quedat obsoletes per al tràfic comercial; en aquesta línia el Moll de Costa patí una transformació molt important que comportà el condicionament dels ''[[Tinglados del Moll|tinglados]]'' i magatzems de mercaderies per adaptar-los i poder-los utilitzar per a exposicions i esdeveniments de caràcter cívic, esportiu, social i cultural. Des d’aleshores i fins a l’actualitat, aquest espai portuari ha esdevingut un centre de referència per a la ciutadania de Tarragona.
== Creixement i sostenibilitat al segle XXI ==
== Vegeu també ==
| |||