Censura: diferència entre les revisions

La censura ha estat un instrument que, des dels inicis de la història, s'ha dut a terme per part dels poders fàctics. Un exemple en pot ser la destrucció dels cartutxos[[cartutx]]os reials amb el nom d'[[Akhenaton|Akhenaton (Amenhotep IV)]], i dels seus busts, que va tenir lloc després de l'heretgia d'aquest. Tot document que ens arriba avui en dia, si no és original, vol dir que ha passat per mans d'algú que ja n'ha fet com a mínim una còpia. En aquest procés de còpia, i fins i tot en originals, es pot donar la censura, tant en temes de supressió de la informació com en temes d'adulteració de la informació en forma d'addició o de canvi. És per això que és molt difícil descobrir-ne les traces (que en part n'és la intenció). La comparació d'un mateix document amb altres versions d'aquest o amb altres fonts secundàries en pot revelar tal censura. La còpia i edició selectiva de les obres per raons polítiques i/o ideològiques també és una manera de censura. És el cas del ''[[Tirant lo Blanc]]'' de [[Joanot Martorell]], que fins al {{segle|XIX|s}} es pensava que era un llibre escrit en castellà fins que se'n va trobar un original en català valencià. Si no s'haguessin trobat els escrits originals, s'hauria pensat que l'original era en castellà; fins al punt que se'n va fer una edició en [[franquisme|època franquista]] que encara l'anomenava, amb una clara intenció política, com a "''obra del siglo de oro de la literatura castellana''". Múltiples lleis han aparegut per a controlar què es deia o s'escrivia al llarg dels temps. Un cas interessant en són la multitud d'[[Index Librorum Prohibitorum|índexs de llibres prohibits]] que tant poders polítics com eclesiàstics han creat, com per exemple l'''[[Index Librorum Prohibitorum]]'' de la ''santa'' Inquisició. Hi ha també múltiples lleis que regulaven els llibres de caràcter polític o ideològic.

Un altre exemple de censura, el podríem trobar en la referència que es fa dels [[Conspiració dels Pazzi|Pazzi]] al text actual de [[La Divina Comèdia|''La Divina comèdia'']] de [[Dante Alighieri|Dant]], que tenia per títol original ''Commedia'' i que [[Giovanni Boccaccio]], al {{segle|XIV}}, va canviar-ne el títol a l'actual. Els Pazzi, almenys dos membres de la família, foren implicats directament en l'assassinat de [[Julià de Mèdici|Giuliano de Mèdici]] i l'intent d'assassinat del seu germà [[Llorenç el Magnífic]], però el [[2004]] es trobà una carta xifrada del [[Conspiració dels Pazzi#Implicació del Papat|papa]] que l'implicava directament en els fets. Així doncs, en un moment de la ''Divina comèdia'', hi surten dos membres de la família Pazzi en el cercle dels traïdors- El problema és que aquests fets passaren el [[1478]], mentre que Dant morí el [[1321]], cosa que fa impossible que tractés la família de banquers, noble i [[Capella Pazzi|reconeguda]] de [[Florència]] com a traïdors en la seva obra. Així doncs, algú altre va introduir aquest element en l'obra, que sabem que, com a mínim, ja en el títol ha estat retocada. Aquest seria un exemple de censura mitjançant el retoc de l'obra amb finalitats polítiques. Aquesta censura, però, no està provada per fons oficials o oficioses.