Port de Tarragona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
referencia |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 155:
A partir dels anys seixanta, amb la implantació de la i[[Complex petroquímic de Tarragona|ndústria petroquímica a]] la zona i de la nova situació econòmica creada amb el [[Pla Nacional d'Estabilització Econòmica|Pla nacional d'estabilització econòmica]] (1959), el tràfic portuari augmentà notablement. Amb aquesta nova conjuntura, el port construeix noves instal·lacions adequades a les necessitats del moment, com els pantalans, per a la càrrega i descàrrega de productes petrolífers i noves vies d'accés com l'Eix Transversal (1989). La connexió dels molls de Reus i Lleida amb un pont mòbil (1999)<ref>{{Ref-llibre|cognom=LAHOZ|nom=Ricard|títol=20 Anys de Pont Mòbil|url=|edició=1a|llengua=|data=gener de 2020|editorial=Autoritat Portuària de Tarragona (Servei de Publicacions)|lloc=Tarragona|pàgines=23|isbn=}}</ref> va alliberar el trànsit de vehicles del Moll de Costa i [[el Serrallo]].
Aquesta diversificació ha comportat el desenvolupament de noves tècniques de transport, emmagatzematge i de manipulació de càrregues, i ha calgut adaptar la infraestructura portuària a les noves necessitats augmentant el calat dels molls o construint noves superfícies com el moll d’Aragó (1971), el moll de La Rioja (1974), el moll de Catalunya (1990), el nou contradic entre pantalans per fer-hi una nova esplanada de 17 hectàrees, la prolongació del dic de Llevant o el moll d'Andalusia (1999), o una obra cabdal, l’Eix Transversal (1989), que connectava el port amb les principals vies de la xarxa viària, desviava el trànsit pesant del centre de la ciutat de Tarragona.<ref>{{Ref-llibre|cognom=BLANCH|nom=Joan Carles|títol=Atles Històric i Il·lustrat del Port de Tarragona. Del passat al present|url=|edició=1a|llengua=|data=2019|editorial=|lloc=|pàgines=288|isbn=978-84-09-14571-9}}</ref>
El 1986 s’inicià el procés d’obertura del port cap a la ciutat deixant per a ús ciutadà les zones portuàries que havien quedat obsoletes per al tràfic comercial; en aquesta línia el Moll de Costa patí una transformació molt important que comportà el condicionament dels ''[[Tinglados del Moll|tinglados]]'' i magatzems de mercaderies per adaptar-los i poder-los utilitzar per a exposicions i esdeveniments de caràcter cívic, esportiu, social i cultural. Des d’aleshores i fins a l’actualitat, aquest espai portuari ha esdevingut un centre de referència per a la ciutadania de Tarragona.
Línia 166:
* [[Museu del Port de Tarragona]]
* [[Arxiu del Port de Tarragona]]
== Enllaços externs ==
| |||