Hasan Kücük: diferència entre les revisions

El [[1336]] els djalayàrides van posar al tron persa a [[Muhammad Khan]]. Llavors Hasan va provar de reagrupar les forces de la família i va anunciar que el seu pare Timurtash Coban, que gaudia de molts suports entre els ''amirs'', estava viu; un esclau de nom Kara Djari (potser un bastard d'[[amir Coban]]), que hi tenia certa similitud, fou presentat com a Timurtash i la vídua d'aquest el va acceptar. El sultà mameluc Al-Nasr Muhammad, que havia fet executar a Timurtash Coban, va advertir del frau, però no fou escoltat. Els cobànides i els seus partidaris se li van unir. Alguns dels cobànides van abandonar el servei del [[djalayàrida]] [[Hasan Buzurg]], com per exemple [[Pir Husayn]] fill de Shaikh Mahmud i nét de Coban. Llavors els revoltats van derrotar a Hasan a Alataq (prop de [[Naxçıvan |Nakhichevan]]) el [[16 de juliol]] de [[1338]]. La regió de [[Tabriz]] (i tot Azerbaidjan) fou ocupada i Muhammad Khan fou executat.

Llavors Kara Djari va provar d'agafar el poder per a si mateix; va fracassar i va haver de fugir. Hasan Kücük va posar al tron ilkhànida a [[Sati Beg]], germana d'[[Abu Said Bahadur Khan]] i vídua d'amir Coban (estiu de [[1338]]). Un altre pretendent al tron, [[Togha Timur]], que tenia el suport djalayàrida, va sortir del [[Gran Khorasan |Khurasan]] l'hivern del [[1339]] contra els cobànides, seguint ordes d'Hasan Buzurg, que marxaria darrere seu per donar-li suport. Llavors Kücük va oferir la mà de Sati Beg a Togha; aquest va enviar unes cartes de complaença a Kücük que aquest va fer arribar a Buzurg, el qual es va sentir traït i va aturar la seva progressió en ajut de Togha; aquest darrer llavors es va veure obligat a retirar-se (juliol de [[1339]]).

El maig de [[1339]] Kücük va portar al tron a [[Sulayman Khan]]. En la batalla que va assegurar la victòria de Hasan Buzurg el djalayàrida havien destacat [[Pir Husayn]] i Surgan (fill d'amir Coban), i el segon fou nomenat governador d'Iraq. Però després de la revolta cobànida per un temps va estar proper a Kücük, però després, no satisfet amb el tractament donat a la seva mare Sati Beg per part de Kücük (1340), es va posar al servei de Buzurg que també va rebre el suport del governador del [[Diyarbakr]] i del sultà mameluc Al-Nasr, si bé aquest darrer va poder ser apartat de l'aliança per maniobres diplomàtiques d'Hasan Kücük. El [[1340]] els cobànides van entrar a [[ShirazXiraz]] mercès al suport del [[muzaffàrida]] Mubariz al-Din Muhammad (al que va cedir [[Kirman]]) i van cedir Isfahan ([[1340]]) a Abu Ishak Djamal al-Din (príncep de la dinastia indjúida). Pir Husayn fou nomenat governador de [[ShirazXiraz]].

El [[1343]] Yaghi Basti i Malik Ashraf es van reunir de nou a l'Iraq i van tornar a Fars atacant Shiraz amb el suport del muzaffàrida Muhammad de Yadz. Van conquerir [[Abarkuh]] on van massacrar als seus habitants, però abans d'aconseguir el seu objectiu va arribar la notícia de la mort de Hasan Kücük, i la campanya es va abandonar retornant els dos cobànides a [[Tabriz]] i Muhammad a [[Yadz]]. Abu Ishak es va quedar amb Shiraz i Fars (incloent la costa del Golf) a més a més d'Isfahan.

{{ORDENA:Hasan Kucuk}} <!--ORDENA generat per bot-->