Vescomtat de Bearn: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
|||
Línia 20:
[[Guillem I de Montcada i de Bearn]], el dia de l'enllaç, es va reconèixer feudatari del comte de Barcelona, el que no va ser ben assumit pels senyors bearnesos i es va produir una revolta. Teobald, un senyor originari de Bigorra va morir en les lluites a [[Pau (França)|Pau]] i Sentonge, un alvernès, va morir a [[Sarrance]].
El [[1173]] el fill de Guillem I de Bearn, [[Gastó VI de Bearn|Gastó el Bo]], era menor, i Pelegrí de Castillazuelo, senyor de [[Barbastre]], en fou nomenat tutor. Als 16 anys es va reconèixer feudatari de Catalunya-Aragó i el [[1196]] es va casar amb Petronel·la de Bigorra comtessa de part de Bigorra i [[Vescomtat de Marsan|vescomtessa de Marsan]], i neta del rei català. Va obligar al vescomte de Dacs a reconèixer la seva sobirania i va conquerir el vescomtat d'Orte del que es va proclamar senyor feudal; favorable als càtars fou excomunicat el [[1213]] però se li va aixecar l'any següent. Va morir sense fills i l'herència va passar a son germà bessó [[Guillem Ramon I de Bearn|Guillem Ramon]].
[[Guillem Ramon de Montcada I de Bearn]] es va casar el [[1193]] amb [[Guillema I de Castellvell]], futura baronessa de Castellvell. El [[1194]] va matar a l'arquebisbe de Tarragona. En assolir el vescomtat el 1215 era una altra persona i es convertí en un gran governant. Va donar els Furs generals i es va crear la cort major constituïda per dotze jurats que limitava el poder del vescomte. Els drets de Bigorra es van limitar perquè eren condicionats al fet que passessin a un fill mascle de son germà. Va morir a Oloron el [[1223]].
| |||