Clara Schumann: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
Línia 17:
El 1838, fou convidada a tocar a la cort de Viena. Entre els alumnes del seu pare hi havia Robert Schumann, el qual, sentint per la jove Clara una passió irrefrenable, el 1837 li demanà casar-s'hi, però topà amb la forta oposició paterna. Després d'uns episodis turbulents, acabaren contraient matrimoni el 1840. Com a compositora, Clara Wieck posseïa una inspiració de gran originalitat. La major part de les seves obres daten d'abans que complís divuit anys. Arran del seu matrimoni amb Schumann, hagué d'abandonar molt la dedicació a la composició; amb tot, malgrat tenir vuit fills, continuà component música de cambra i ''lied'', i alhora impartí alguna classe. Va acompanyar el seu marit en diverses gires que van servir per a estendre la seva fama -i la de Robert Schumann- fora de les fronteres d'Alemanya. La seva vàlua com a intèrpret, la va adquirir tocant les obres de [[Bach]], [[Mozart]], [[Beethoven]] i contemporanis com el seu marit.<ref>{{Ref-web|url = http://www.biografiasyvidas.com/biografia/s/schumann_clara.htm|títol = Biografía y vidas|consulta = 27 desembre 2015|llengua = castellà|editor = |data =}}</ref>
 
La traça melòdica d'obres com l'''Scherzo en re m,'' opus 10 és remarcable. Cal destacar també el seu ''Concert per a piano i orquestra'' (1836). El seu llenguatge era molt proper al lirisme de F. Chopin. Un altre cas en què es mostra la vàlua de les seves composicions són les ''Soirées musicales'', opus 6, de les quals Schumann emprà alguns dels temes en les ''Noveletten''.<ref name=":0" />
 
El 1853 conegué [[Johannes Brahms]], que es mantingué sempre molt proper a Clara. Aquell mateix any, ella va conèixer el violinista [[Joseph Joachim]], que des d'aquell moment la va acompanyar freqüentment en els seus concerts. Robert Schumann va morir només tres anys després. A partir de llavors, Clara va accentuar la seva amistat amb Brahms, de qui va acabar sent la principal consellera i inspiradora. No obstant això, no va perdre la passió per la música de Robert, que va seguir representant el nucli principal dels seus concerts. Amb aquest programa, va viatjar a [[Londres]] repetidament des de [[1865]], després d'una visita poc reeixida el [[1856]]. En aquestes visites a Londres, el pianista anglès [[Franklin Taylor]] aprofità cada visita per a acabar de polir el seu estil sota el guiatge de Clara. El [[1878]], va ser nomenada professora de piano al Conservatori Superior de Música de Frankfurt, on va impartir classes fins al [[1892]], i on va tenir alumnes com l'hongaresa [[Ilona Eibenschütz]], o el portuguès [[Oscar da Silva]]. A més d'alumna, també va mantenir una bona amistat amb la pianista anglesa [[Fanny Davies]].
 
Fou una persona influent en el món germànic, malgrat els costums del seu temps, que no afavorien el perfil d'una dona compositora.<ref name=":0" />
 
Clara va tenir una formació musical privilegiada, fet que, juntament amb la seva comprensió musical i habilitat, li van permetre abordar exitosament la composició durant la seva joventut. Malgrat tot, ja el 1839, va escriure al seu diari:<blockquote>''Alguna vegada he cregut que tenia talent creatiu, però he renunciat a aquesta idea; una dona no ha de compondre. Cap no ha sigut capaç de fer-ho; així doncs, per què podria esperar-ho jo?''</blockquote>