Clément Ader: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la Categoria:Comandants de la Legió d'Honor a partir de Wikidata
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
Línia 5:
De jove s'interessà per les comunicacions i pel vol de les aus i les rates penades. L'any [[1866]] instal·là un taller on el [[1873]] construí un aparell planejador en forma d'[[ocell]] recobert de plomes d'[[oca]], al que anomenà genèricament ''Avion''. En va fer un de més elaborat, anomenat ''Éole'', per el que es va inspirar en la forma dels [[ratpenats]], propulsat per una [[màquina de vapor]] d'uns 20 [[Cavall de vapor|cavalls]]. L'enginy era una mena d'estel motoritzat equipat amb una [[hèlix]] de [[bambú]] de quatre aspes, ales articulades de 14 metres d'envergadura activades amb diferents comandaments i un pes de 300 kg (pilot inclòs). Un cop finalitzat, el va traslladar al castell d'[[Armainvilliers]], a la [[Seine-et-Marne]], on va volar una distància de 50 metres, el 9 d'octubre de [[1890]],<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Besse|nom=François|títol=100 aviones de leyenda| llengua=espanyol|data=2006|editorial=Reditar Libros, S.L.| pàgines=12-13|isbn=9788496449268}}</ref> però resultà incontrolable i poc aerodinàmic.
 
Ader volia que França es beneficiés del seu invent i, per això, es va posar en contacte amb el Ministeri de Guerra, per tal d'aconseguir ajut financer. El titular del ministeri en aquell moment, [[Charles de Freycinet]], va ordenar posar a disposició d'Adler 300.000 [[Franc francès|francs]] per que construís un [[prototip]] d'avió capaç de transportar una o dues persones, a part del pilot i que fos capaç d'elevar-se alguns centenars de metres i desenvolupar una velocitat mínima de 15 m/s, com van fer constar en un contracte datat el 3 de febrer de 1892 entre Freycinet i Adler.<ref name=":1">{{Ref-llibre|títol=Ases de la aviación. Vol.1|llengua=espanyol|data=gener de 1984|editorial=Delta, S.A.|pàgines=2,3|isbn=8485822803}}</ref> Així comença a construir l’''Avion III,'' un bimotor que reprèn la forma de l'Éole, però molt més potent, amb dos motors de 30 cavalls cadascun que arrosseguen [[Hèlix|hèlixs]] de quatre pales que giren en sentits oposats.<ref name=":0" /> El [[14 d'octubre]], [[1897]] fa una demostració de l'''Avion III'' al camp de Satory ([[Versalles]]) davant d'una comissió militar però, a causa d'una [[Ràfega de vent|ràfega]] de vent, s'estavella a l'aterrar.<ref name=":0" /> Encara que aconseguí rodar 60 m i recórrer uns 150 m en successius vols curts, i 300 m en ple aire, fou incapaç de complir els requeriments del Ministeri de Guerra francès per a demostrar que l'invent era governable i es va suspendre l'ajut financer. Tot i això, l'abril de 1900, l'Avion III va ser presentat a l'[[Exposició Universal de París (1900)|Exposició Universal de París]], donant idees als pioners de l'aviació per la construcció dels seus models. L'any 1903, Ader va donar l'Avion III al Musée des Arts et Métiers (Museu dels Arts i Oficis) de París, on encara es troba.<ref name=":0" />
 
 
Tanmateix el nom (''[[Avió|avion]]'') que va donar al seu prototipus ha servit de base per a la paraula que designa l'aeroplà en alguns idiomes, com el [[català]], l'[[Castellà|espanyol]] o el [[portugués|portuguès]], entre d'altres. També va escriure dos [[Assaig (literatura)|assajos]] ''La Première Étape de l'aviation militaire française'' (1907)<ref name=":1" /> i ''L'Aviation militaire'', on parla de l'ús de l'avió com a mitja de reconeixement i [[bombardeig]].<ref name=":0" />
 
== Treballs ==