Comtats catalans: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 121:
Amb la progressiva fi de la dominació musulmana al {{segle|IX|s}}, els comtats s'anaren desvinculant gradualment de la tutela franca i esdevingueren sobirans. Un punt d'inflexió important es produeix amb [[Guifré el Pilós]], qui, com a sobirà de cinc dels més grans comtats, reestructura el territori i el fa créixer amb la repoblació de terres. Aprofitant la crisi de la monarquia [[Dinastia Carolíngia|carolíngia]], a partir de [[Guifré el Pilós|Guifré]] els comtes deixen de ser nomenats pel rei franc i es passa a un règim successori.
Almansor va [[Destrucció de Barcelona|arrasar Barcelona]] en [[985]]<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Sobrequés i Callicó|nom=Jaume|títol=Comtes, Reis, Comtesses i Reines de Catalunya|llengua=català|data=abril de 2011|editorial=Base|lloc=Barcelona|pàgines=29-31|isbn=9788415267249|cognom2=Morales i Montoya|nom2=Mercè}}</ref> el 6 de juliol de [[985]] en una important [[ràtzia]]<ref>[http://www.iec.cat/butlleti/pdf/116_butlleti_feliu.pdf Gaspar Feliu i Montfort, ''La presa de Barcelona per Almansor: història i mitificació'']</ref> i després de derrotar Borrell a la [[batalla de Rovirans|batalla de Rovirans o Matabous]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Coll i Alentorn |nom=Miquel |enllaçautor=Miquel Coll i Alentorn |títol= Història, Volum 3|url=http://books.google.cat/books?id=xxeCPuOYLzkC&pg=PA232&dq=batalla+de+Matabous&hl=ca&ei=4LYsTajDOcHNswaMu9HeBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CFAQ6AEwCQ#v=onepage&q=batalla%20de%20Matabous&f=false |editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat |lloc= |data=1992 |pàgines=p.230 |isbn=84-7826-361-6}}</ref> les peticions d'ajuda del comte Borrell van ser ignorades per [[Lotari I de França]] i el [[988]] [[Borrell II]] es va negar a renovar el [[pacte de vassallatge]] amb el nou rei francès, [[Hug Capet]], i va instaurar la independència ''de facto'' dels territoris sota el seu poder tot i que, jurídicament, no se sancionaria aquesta situació fins al [[Tractat de Corbeil]], signat l'any 1258 entre [[Jaume el Conqueridor|Jaume I el Conqueridor]] i [[Lluís IX de França]].<ref name=":0"
Amb una societat de caràcter eminentment [[feudal]], s'inicià una important expansió territorial, que començà, en el trànsit dels segles {{Romanes|XI}} al {{Romanes|XII}}, en temps del comte [[Ramon Berenguer III]] -el primer a ser anomenat monarca dels catalans-, i en diverses direccions: el llevant peninsular, les illes mediterrànies i el nord occità. Fruit d'aquesta expansió fou la incorporació de la dita [[Catalunya Nova]], al sud i a ponent del [[riu Llobregat]] i fins a la ratlla de l'[[Ebre]], que fou conquerida i repoblada en el {{segle|XII}}.
| |||