Mirall: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles |
|||
Línia 67:
El mirall ocupa un lloc important en la [[mitologia]] i les supersticions de molts pobles. La imatge que s'hi reflecteix s'identifica sovint amb l'[[ànima]] o amb l'[[esperit]] de la persona: d'aquí per exemple que els vampirs, cossos sense ànima, no s'hi puguin reflectir segons la cultura i el folklore tradicionals. Quan un està a punt de deixar aquest món, és comú cobrir els miralls, per temor que l'ànima de l'agonitzant hi quedi tancada.
El mirall és interpretat com una [[finestra]] al món dels esperits. La [[llegenda urbana de Verònica]] aprofita exemplarment aquesta visió. Tanmateix, el món dels esperits tendeix a imaginar-se com una contrapartida especular del dels vius. [[Lewis Carroll]] desenvolupa magistralment la idea de l'espill com a entrada a un món invers en la segona part de les aventures d'Alícia. El mirall és també objecte freqüent de consulta: se'l jutja capaç de mostrar-hi esdeveniments i objectes distants en el temps o l'espai. En el conte de [[Blancaneus]], el mirall té la facultat de parlar i respon a les preguntes que li formula la madrastra. [[John Ronald Reuel Tolkien]] reprèn amb el seu cèlebre mirall de Galadriel la tradició de l'espill capaç de mostrar el [[futur]]. En la novel·la de [[Harry Potter]] i la pedra filosofal, de [[J.K. Rowling]], apareix el mirall de Gised, que no reflecteix la imatge de qui el contempla, sinó els seus desigs més profunds. L'aigua actua com a mirall en el mite de [[Narcís]], on el jove s'enamora del seu propi reflex.
L'afany de reflectir la realitat com fa el mirall és un dels lemes del [[realisme]] literari i també anima la composició d'enciclopèdies medievals, com proven obres com l'[[Speculum Maius]].
| |||