Corb marí de les Galápagos: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 20:
Els moviments del Corb marí de les Galápagos és local i acostuma a ser a prop de la costa. Es consideren ocells sedentaris i els moviments entre les dues illes es produeixen nedant, tot i que són reticents en nedar a aigües obertes.<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Wilson|nom=Rory P.|cognom2=Vargas|nom2=F. Hernán|cognom3=Steinfurth|nom3=Antje|cognom4=Riordan|nom4=Philip|cognom5=Ropert-Coudert|nom5=Yan|article=What Grounds Some Birds for Life? Movement and Diving in the Sexually Dimorphic Galápagos Cormorant|publicació=Ecological Monographs|llengua=en|url=http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1890/07-0677.1/abstract|volum=78|exemplar=4|data=2008-11-01|pàgines=633–652|doi=10.1890/07-0677.1|issn=1557-7015}}</ref>
Es creu que la pèrdua de la capacitat de volar és degut a un període de l'evolució on van viure aïllats, en illes sense depredadors terrestres i, ja que han d'obtenir el menjar una àrea petita.<ref name=":1"
Neden picant amb les potes, en lloc de fer-ho amb les ales com fan altres ocells com els pingüins.
S'alimenta de pops, anguiles i peixos del fons del mar, per això han de fer grans capbussades. Els mascles són millors a l'hora de fer grans capbussades en aigües profundes que les femelles.<ref name=":1"
== Reproducció ==
Línia 31:
El niu el fan durant els mesos més freds, entre Juliol i Octubre, quan el menjar és més abundant i el risc d'estrés tèrmic per als pollets ha disminuït. Aquesta temporada es suficient per poder tenir una cria, però just per tenir dues cries consecutives, per això la femella deixa al mascle sol a càrrec de l'alimentació i cria del pollet i s'emparella amb un altre mascle per pondre un altre ou.
[[Fitxer:Flightless cormorant (Phalacrocorax harrisi) with chick.jpg|esquerra|miniatura|Corb marí de les Galápagos amb una cria]]
El festeig comença al mar, el mascle i la femella neden envoltant-se entre ells amb els colls inclinats en forma semblant a una serp. Després van al terra i allà fan el niu i el milloren amb “regals” del mascle per a la femella.<ref name=":1"
Ponen entre 2 i 3 ous, i els incuben els dos. Un cop neixen, els pares comparteixen l'alimentació. Si hi ha suficient menjar, al cap de 70-90 dies la femella abandona el mascle, que es fa càrrec de cuidar els pollets fins que siguin independents, i ella produeix una altra posta d'ous amb un altre mascle. Aquesta estratègia permet repoblar quan el nombre d'individus disminueix.
| |||