Dol en el judaisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revisió i eliminat {{MF|data=2014}}
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 1:
{{MF|data=2014}}
{{Infotaula festa
| imatge =
Linha 5 ⟶ 4:
| religió = [[Judaisme]]
}}
[[Fitxer:Prager Beerdigungsbruderschaft.jpg|miniatura|Els membres de la Fraternitat funerària de Praga resen pels moribunds, cap al 1772]]
La creença en una altra vida, en un món per venir (Olam Havà) on l'home és jutjat i on la seva ànima continua florint, està arrelada en el pensament hebreu i la [[Mixnà]]. Les observances tradicionals jueves que envolten la mort i el dol tenen com a objectiu mantenir la dignitat de la persona morta i confortar les persones en [[dol]].<ref name="jabadargentina">[http://www.jabad.org.ar/judaismopractico/fallecimiento-y-duelo/ jabad.org.ar]</ref>
El '''dol en el judaisme''' (en hebreu: אֲבֵלוּת, avelut, dol) és una combinació de ''[[minhag]]'' i [[Mitsvà|''mitsvà'']] derivada de la [[Torà (llei jueva)|Torà]] clàssica del [[judaisme]] i dels textos rabínics. Els detalls d’observança i pràctica varien segons cada comunitat jueva.
 
La creença en una altra vida, en un món per venir (''Olam Havà'') on l'home és jutjat i on la seva ànima continua florint, està arrelada en el pensament hebreu i la [[Mixnà]]. Les observances tradicionals jueves que envolten la mort i el dol tenen com a objectiu mantenir la dignitat de la persona morta i confortar les persones en [[dol]].<ref name="jabadargentina">[http://www.jabad.org.ar/judaismopractico/fallecimiento-y-duelo/ jabad.org.ar]</ref>
 
== Aninut ==
Linha 11 ⟶ 13:
 
== Lamentacions ==
El període consisteix en els primers tres dies que succeeixen a l'enterrament, dies dedicats al plor i la lamentació. Durant aquest temps, l'endolat no ha de respondre a salutacions i ha de romandre a la seva llar (llevat de certes circumstàncies). És un temps en el qual l'endolat encara està molt descoratjat i la ferida està encara molt fresca, i és per això que és encara molt d'hora per consolar-lo. Durant aquest temps l'endolat roman a casa, expressant el seu dolor vestint robes esquinçades, asseient-se en un lloc baix, usant sandàlies, abstenint-se d'afaitar-se, i recitant el [[kadish|''kadish'']].<ref name="judaismohoy"/>
 
== Enterrament ==
Les lleis i pràctiques religioses jueves que es refereixen a la mort i al dol es basen en dos principis fonamentals:
L'honor i el respecte deguts fins i tot a un ésser humà sense vida (kibud Hamet), la preocupació per l'auxili mental, emocional i espiritual de les persones de dol, i la necessitat de consolar (nijum avelim).<ref name="jabadargentina"/>
 
L'honor i el respecte deguts fins i tot a un ésser humà sense vida (''kibud Hamet''), la preocupació per l'auxili mental, emocional i espiritual de les persones de dol, i la necessitat de consolar (''nijum avelim'').<ref name="jabadargentina" />
El mort ha de ser embolicat en un sudari blanc (tajrijim) després d'haver estat cuidosamente rentat i purificat.
 
El mort ha de ser embolicat en un sudari blanc (''tajrijim'') després d'haver estat cuidosamente rentat i purificat.
 
El mort, si és un home, és també embolicat en el seu tallit (mantell de pregària), les ([[tsitsit]]) s'invaliden, indicant simbòlicament que les exigències terrenals ja no li incumbeixen.
 
Està prohibit l'embassament. La [[sang]] de la persona morta és part d'ella, que també ha enterrar i no rebutjar com una cosa supèrflua.
Linha 25 ⟶ 28:
Exposar el mort a l'exhibició en un fèretre obert va ser considerat tradicionalment com un deshonor per a ell. Els Savis van considerar que ser exposat, permetent no només als amics sinó també als enemics passar i observar amb menyspreu o burlar-se del cadàver, constitueix una falta de respecte per al mort. Encara que el propòsit d'aquesta pràctica en la cultura occidental és honorable, els valors jueus no la consideren acceptable.
 
La [[cremació]] està prohibida; la sepultura s'ha de fer en la terra. L'observació bíblica: "Jà que pols ets i a la pols tornaràs" ([[Gènesi]] 3:19), és subratllada més encara per la Torà quan diu que "no deixaràs d'enterrar" ([[Deuteronomi]] 21:23).
 
Quan es porta a terme una cremació i les cendres no són enterrades a la terra sinó que es conserven en una urna sobre la terra o s'escampen al mar, no s'exigeix que els parents de la persona morta observin el període de set dies de dol estricte (shiva).
 
[[Autòpsia|Autòpsies]]: Elel consell dels savis rabínics, va prohibir severament durant segles els exàmens post-mortem, considerant-los com una profanació del mort, no obstant això, ho va permetre quan existia la raonable expectativa que això podria contribuir a la salvació de la vida d'un altre pacient, també va ser permès en casos de malalties hereditàries, per salvaguardar la vida dels parents supervivents i quan ho va exigir la llei civil del país (en cas de sospita de violència, dol, etc). En tots els casos en què es fa una excepció a la prohibició general contra l'autòpsia, és de vital importància que s'adoptin diverses precaucions:
 
S'han d'utilitzar només el mínim de teixits necessaris per als exàmens.