Alec B. Francis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
Filmografia a l'Éclair Film Company |
||
Línia 24:
Tal com declararia més tard, el canvi del teatre al món del cinema va ser una decisió sense marxa enrere convençut de que el futur estava en el cinema.<ref>{{Ref-publicació|article=A chat with Alec B. Francis|publicació=The Moving Picture World|url=https://archive.org/details/bub_gb_JZksAAAAYAAJ/page/n423|data=7 agost 1915|pàgines=1010}}</ref> La primera pel·lícula en que va participar va ser ''[[Twa Hieland Lads]]''<ref name=":8"/> (estrenada el 19 de juliol de 1910). Puntualment, va compaginar el seu treball d'actor amb la direcció d'algunes pel·lícules en les quals també treballava com a actor, com és el cas de ''[[The Sheriff's Friend]]'' (1911). Es desconeix bona part de la seva filmografia a la Vitagraph, ja que es tracta d'una època en què els actors no apareixien en els títols de crèdit ja sigui perquè els estudis temien que la fama portés als actors a reclamar sous més alts o perquè l'ofici d'actor cinematogràfic estava mal considerat.<ref>{{Ref-llibre|títol=Film's First Family: The Untold Story of the Costellos|url=https://books.google.cat/books?id=guavDwAAQBAJ&pg=PA37|editorial=University Press of Kentucky|data=2019-10-08|isbn=978-0-8131-7811-0|llengua=en|nom=Terry Chester|cognom=Shulman|pàgines=37}}</ref> De totes maneres, en un reportatge publicat al ''Motion Picture News'' el 1917<ref name="Ref">{{Ref-publicació|article=Alec B. Francis ranks high as Goldwyn player|publicació=Motion Picture News|url=https://archive.org/details/motionpicturenew16moti_1/page/n1467|data=29 desembre de 1917|pàgines=4549}}</ref> s'assegurava que l'actor ja havia participat en unes 200 pel·lícules, de les que solament es tenen identificades aproximadament un centenar.
El gener de 1912 va ser contractat per la companyia [[Société Française des Films de l’Éclair|Éclair Film Co.]]<ref name=":4">{{Ref-llibre|cognom = Slide|nom = Anthony|títol = The New Historical Dictionary of the American Film Industry|llengua = anglesa|data = 1998|editorial = Routledge, Taylor and Francis Group|lloc = |pàgines = 63|isbn =}}</ref> on va ser considerat una de les seves estrelles, juntament amb [[Barbara Tennant]], [[Julia Stuart (actriu de cinema)|Julia Stuart]] i [[Lamar Johnstone]].<ref>{{Ref-publicació|article=Eclair|publicació=Moving Picture News VI, 21|url=https://archive.org/stream/movingpicturenew06unse#page/n787/mode/2up/|data= 23 novembre de 1912|pàgines=26}}</ref> La primera pel·lícula en que va participar allà fou ''[[Mamie Bolton]],'' estrenada el 16 de gener de 1912. De nou, apart de la feina d'actor també va exercir com a director de diferents pel·lícules i al març de 1912 la revista Moving Picture News<ref>{{Ref-publicació|article=Éclair enlarges stock company|publicació=The Moving Picture News V, 9|url=https://archive.org/details/movingpicturenew05unse/page/n419|data=2 de març de 1912|pàgines=11}}</ref> esmentava que una de les dues companyies d'actors de l'Éclair estava dirigida per Francis. És desconeix, en la majoria de casos, quines pel·lícules va dirigir estant documentades ''[[Suffrage and the Man]]'' (1912)<ref name=":20">{{Ref-publicació|article=H.B. Francis produces fine suffrage Picture for Éclair|publicació=Moving Picture News V, 21|url=https://archive.org/details/movingpicturenew05unse/page/n1039|data=25 de maig de 1912|pàgines=19}}</ref> i ''[[A Living Memory]]'' (1912).<ref>{{Ref-publicació|article=Correction|publicació=Motion Picture Story Magazine IV, 8|url=https://archive.org/details/motionpicturesto04moti/page/n347|data=setembre 1912|pàgines=158}}</ref> La feina d'actor podia ser perillosa i per exemple a finals de 1914 va estar a punt de morir ofegat dins d'un taüt on representava que s'hi havia d'estar durant una escena, quan després no hi havia manera d'obrir-lo.<ref>{{Ref-publicació|article=Almost too real|publicació=Lincoln County leader|url=https://chroniclingamerica.loc.gov/lccn/sn85033162/1914-10-30/ed-1/seq-7|data=30 d'octubre de 1914|pàgines=}}</ref> A l'Éclair s'hi va estar fins l'incendi que va arrasar els estudis de la companyia a [[Fort Lee]]<ref>{{Ref-publicació|article=Eclair Factory Fire|publicació=The Moving Picture World 20, 1|url=https://archive.org/details/movingpicturewor20newy/page/45|data=4 d'abril de 1914|pàgines=45}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Koszarski|nom=Richard|títol=Fort Lee: The Film Town (1904-2004)|url=http://books.google.cat/books?id=gvEmDwAAQBAJ&pg=PA12|llengua=en|data=2005-03-02|editorial=Indiana University Press|pàgines=12-13|isbn=9780861969425}}</ref> el 19 de març de 1914. Mentre es rodava la pel·lícula ''The Gentleman from Mississippi'' protagonitzada pel mateix Francis, un incendi va afectar l'estudi i el laboratori. Com a conseqüència del foc, l'Eclair va decidir prescindir per sorpresa de la companyia d'actors de Fort Lee entre els quals, a part de Francis, hi havia [[Oscar A.C. Lund]], Barbara Tennant, Bert Starkey i Stanley Walpole.<ref>{{Ref-publicació|article=Entire Company thrown out of work by Eclair|publicació=The Washington Times|url=https://chroniclingamerica.loc.gov/lccn/sn84026749/1914-07-20/ed-1/seq-6/|data=20 de juliol de 1914|pàgines=6}}</ref> El director de l'Eclair, Jules Brulatour va fer construir un nou estudi, el més modern del moment, de cinc [[Acre (unitat de superfície)|acres]] i amb mesures antiincendis que va anomenar Peerless Studios.<ref>{{Ref-llibre|títol=Evelyn Brent: The Life and Films of Hollywood's Lady Crook|url=https://books.google.cat/books?id=P_ODoCwz2EsC&pg=PA11#v=onepage&q&f=false|editorial=McFarland|data=2009-10-21|isbn=9780786454686|llengua=en|nom=Lynn|cognom=Kear|nom2=James|cognom2=King}}</ref> Després d'un breu retorn al teatre,<ref name=":8"/> Francis fou contractat, igual que els altres actors de l'Éclair, per la Peerless-World per actuar dins de les companyies productores de la World Film Corporation.
La World Film Corporation, creada per Lewis J. Selznick, era la companyia distribuïdora de companyies productores diferents dirigides pel propi Selznick (Equitable Pictures), per Jules Brulatour (Peerless Picture) i per William A. Brady (Shubert Pictures i William A. Brady Productions).<ref>{{Ref-web|url=http://www.fortleefilm.org/studios.html|títol=Studios and Films|consulta=2019-01-31|llengua=anglès|editor=Fort Lee Film Commission|data=}}</ref> Fins a l'any 1917, Francis va actuar en 33 pel·lícules, sobretot per a les productores de Brady o Brulatour. A mitjans de 1917 degué deixar la World ja que entre l'abril i el desembre de 1917 no s'estrena cap pel·lícula on ell aparegui. Al setembre de 1917 és seleccionat per la [[Goldwyn Pictures|Goldwyn Pictures Corporation]] per al càsting de ''[[The Cinderella Man (pel·lícula de 1917)|The Cinderella Man]]'' (1917) amb Mae Marsh I Tom Moore.<ref>{{Ref-publicació|article=Cast chosen for Goldwyn's "The Cinderella Man"|publicació=Motion Picture News 16, 11|url=https://archive.org/stream/motionpicturenew162unse#page/1818/|data=15 setembre de 1917|pàgines=1818}}</ref> A rel de la pel·lícula és contractat per intervenir en diverses pel·lícules rodades al voltant de Nova York, com “''[[The Venus Model]]''” (1918) o “''[[The Face in the Dark]]''” (1918). Aquell 1918, Goldwyn va comprar la productora Triangle situada a [[Culver City]] i aquell hivern hi trasllada la companyia.<ref>{{Ref-web|títol=Studio Lot History|url=https://web.archive.org/web/20150205172234/http://www.sonypicturesmuseum.com/studio/lothistory|data=2015-02-05|consulta=2019-08-17|llengua=anglès|editor=Sony Pictures Entertainment Museum}}</ref> Com a conseqüència, Francis es traslladà a viure a llarg termini a [[Califòrnia]].<ref>{{Ref-publicació|article=“Spotlight Sadie” is a story of every day|publicació=The Moving Picture World|url=https://archive.org/stream/movwor39chal#page/1378|data=8 de març de 1919|pàgines=1378}}</ref> La seva primera pel·lícula allà fou ''[[Spotlight Sadie]]''.<ref>{{Ref-publicació|article=Wallace MacDonald heads cast of Mae Marsh’s latest|publicació=The Moving Picture World|url=https://archive.org/stream/movwor39chal#page/1686/|data=22 de març de 1919|pàgines=1687}}</ref> Fins al 1921, moment en què s'estrena la seva darrera pel·lícula per a la Goldwyn Pictures Corp. (''[[A Voice in the Dark (pel·lícula)|A Voice in the Dark]]'' (1921)) realitzarà 22 pel·lícules amb aquesta productora. A partir de 1920 però, començà a realitzar pel·lícules amb altres productores i al 1921 s'estableix com a [[Treballador independent|freelance]]<ref name=":13">{{Ref-publicació|article=Francis a Free Lance|publicació=Hollywood Topics 1, 10|url=https://archive.org/details/hollywoodtopicso01holl/page/n307|data=5 de febrer de 1927|pàgines=4}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Theater notes|publicació=Los Angeles Herald XLVI, 76|url=https://cdnc.ucr.edu/?a=d&d=LAH19210128.2.466&srpos=530&e=-------en--20--521--txt-txIN-Alec+Francis-------1|data=28 de gener de 1921|pàgines=B3}}</ref> actuant per companyies com la Robertson-Cole, la Famous Players – Lasky,<ref>{{Ref-publicació|article=Coast Picture news|publicació=Variety|url=https://archive.org/stream/variety61-1921-02#page/n137/mode/2up/|data=18 de febrer de 1921|pàgines=43}}</ref> la [[20th Century Fox|Fox]] o la [[Metro-Goldwyn-Mayer|Metro]].
Línia 77:
==== Éclair Film Company (1912-1914) ====
[[Fitxer:Alec Francis in Robin Hood (1912).jpg|miniatura|Alec B. Francis caracteritzat com a Sheriff de Nottingham a la pel·lícula ''[[Robin Hood (pel·lícula de 1912)|Robin Hood]]'' (1912)]]
El 1912 és contractat per la Éclair Film Company<ref name=":4"/> i realitza tot un seguit de 67 pel·lícules d'una, dues o tres bobines, tot i que també actua en una pel·lícula produïda per la Gem Motion Picture Company. Algunes d'aquestes darreres pel·lícules, ja estrenades des de l'octubre de 1914, són més llargues (pel·lícules de 4 o 5 bobines). Només s'indiquen aquelles en que va participar com actor. Apart d'aquestes està documentat que va dirigir la pel·lícula ''[[Suffrage and the Man]]'' (1912).<ref name=":20" />
[[Fitxer:Saved from the Titanic.jpg|miniatura|Alec B. Francis (esquerre), junt amb [[Dorothy Gibson]] i John G. Adolfi a la pel·lícula ''[[Saved from the Titanic]]'' (1912).]]
{{div col|cols=3}}
| |||