Criovolcà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
Línia 1:
[[Fitxer:Gueiser fred.jpg|miniatura|Model anomenat «guèiser fred». L'aigua s'escapa d'unes basses a una temperatura propera al punt de fusió (273 K) situades en profunditat, per sublimar-se a la superfície del satèl·lit. La radioactivitat del nucli així com les forces de marea, contribueixen a mantenir la temperatura de les bosses.]]
Un '''criovolcà''' (també conegut com a '''volcà de gel''') és un [[volcà]] que expulsa productes volàtils com l'[[aigua]], [[amoníac]] o [[metà]] en comptes de [[lava]],<ref name="IES-Cryovolcanism">{{ref-web |url=http://www.daviddarling.info/encyclopedia/C/cryovolcanism.html |títol=Cryovolcanism |publicació=[[Internet Encyclopedia of Science]] |editor=Darling, David}}{{en}}</ref> el producte que expulsa el criovolcà s'anomena '''criomagma'''.<ref name="IES-Cryovolcanism" /> Les substàncies que expulsen els criovolcans són normalment líquides i formen [[plomall (hidrodinàmica)|plomalls]], però també poden expulsar el material en forma de [[vapor]]. Després de l'erupció, el criomagma es condensa formant un cos sòlid quan es posa en contacte amb les baixes temperatures. Els criovolcans es formen en els [[satèl·lit natural |satèl·lits]] gelats i possiblement en altres objectes astronòmics amb temperatures molt baixes, per exemple en objectes del [[cinturó de Kuiper]], [[(50000) Quaoar|Quaoar]] podria ser un exemple.
 
L'[[energia]] necessària per a fondre el gel i poder produir criovolcans ve normalment donada per la [[acceleració de marea|fricció de marea]]. També s'ha suggerit que dipòsits translúcids de material congelat podrien crear una subsuperfície d'[[efecte hivernacle]] que acumularia la calor necessària. En el cas de l'objecte del cinturó de Kuiper Quaoar l'energia necessària podria venir de desintegració radioactiva.
Línia 7:
 
== Observacions ==
Els criovolcans foren observats en primer lloc al [[satèl·lits de Neptú|satèl·lit de Neptú]], [[Tritó (satèl·lit)|Tritó]] per la sonda [[Voyager 2]] el 1989.<ref name="IES-Cryovolcanism" />
 
[[Fitxer:Fountains of Enceladus PIA07758.jpg|miniatura|esquerra|Plomes sobre el limbe d'[[Encèlad (satèl·lit)|Encèlad]] alimentant l'[[anell E]] de [[Saturn (planeta) |Saturn]]. Sembla que emanaria de les [[ratlles de tigre]] prop del pol sud del satèl·lit]]
Línia 17:
 
== Criovolcans a la Terra ==
Durant el setembre de 2018, científics russos van publicar un estudi<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Buldovicz|nom=Sergey N.|cognom2=Khilimonyuk|nom2=Vanda Z.|cognom3=Bychkov|nom3=Andrey Y.|cognom4=Ospennikov|nom4=Evgeny N.|cognom5=Vorobyev|nom5=Sergey A.|article=Cryovolcanism on the Earth: Origin of a Spectacular Crater in the Yamal Peninsula (Russia)|publicació=Scientific Reports|llengua=En|url=https://www.nature.com/articles/s41598-018-31858-9|volum=8|exemplar=1|data=2018-09-10|doi=10.1038/s41598-018-31858-9|issn=2045-2322}}</ref> que, per primer cop, feia referència a criovulcanisme a la Terra. Els científics defensaren que l'existència d'un cràter d'una vintena de metres de diàmetre a la Península de Yamal, fou fruit de criovulcanisme.<ref name=":0" />
 
== Referències ==