Desfilada de moda: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 29:
Certes desfilades marquen durablement la moda; en la majoria dels casos, la desfilada s'ha retingut com data d'una col·lecció emblemàtica i n'esdevé el símbol. Però de vegades la desfilada en la seva forma obté una plaça preponderant per allò que aporta de nou.
[[Elsa Schiaparelli]] complica la posada en escena, sovint amb sentit de l'humor, adoptant temes per als seus espectacles, inclòs el famós ''"Cirque"'' que va tenir un impacte a escala nacional en el 1938. És la primera a barrejar xou i moda d'aquesta manera.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Kerlau|nom=Yann|títol=Les secrets de la mode, Elsa Schiaparelli|data=Febrer 2013|editorial=Éditions Perrin|lloc=París|pàgines=438|isbn=978-2-262-03923-3}}</ref> Aquest espectacle inclou un equilibrista, malabaristes, pallassos i animals instruïts. L'èxit fa que vengui diverses creacions directament inspirades en el circ.<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Worsley|nom=Harriet|títol=100 idées qui ont transformé la mode «100 ideas that changed fashion»|data=octubre 2011|editorial=Seuil,|lloc=París|pàgines=215 p., « Quand la mode devient spectacle », p. 92|isbn=9782021044133}}</ref> Aquesta presentació marca una fita en la història de les desfilades de moda: la forma és tan important com la roba mateixa.<ref name=":1"
En el 1947, Christian Dior, que acabava d'obrir la seva casa d'alta costura, va presentar el que va ser la col·lecció més famosa de la història, el ''"New look"''. L'any d'aquesta desfilada de moda es va convertir en una data clau en la revolució provocada pel modista i un gir radical immediat de la moda després dels anys de la guerra. La mort de Dior deu anys més tard, amb el jove Saint-Laurent, triat pel modista per succeir-li a la seva casa, presenta la seva col·lecció "Trapèze", que va suposar un triomf per al dissenyador de moda.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Blackman|nom=Cally|títol=«100 years of fashion»|data=abril 2013|editorial=La Martinière|lloc=París|pàgines=399 p.|isbn=978-2-7324-5710-9}}</ref> Per aquesta desfilada, Yves Saint-Laurent mostra les seves qualitats, però igualment mostra el fet que una casa de costura pot sobreviure en l'absència del seu fundador.
Línia 40:
[[Rei Kawakubo]] presenta per primer cop a París la seva col·lecció l'any 1981. Poc coneguda pel gran públic, el ressò a la moda és immens; aquesta desfilada quedarà — junt amb la primera de Dior com una de les més notables de la història de la moda per la revolució estilística que va engendrar.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Blackman|nom=Cally|títol=«100 years of fashion»|data=abril 2013|editorial=La Martinière|lloc=París|pàgines=399 p., « Les conceptuels », p. 337|isbn=978-2-7324-5710-9}}</ref> Tres anys més tard, Thierry Mugler dóna un espectacle al Zénith: els espectadors paguen per assistir a la grandiosa desfilada del creador. La primera col·lecció de Christian Lacroix marca la seva època de manera entusiasta, per la seva creativitat i la seva renovació completa de les tendències dels anys 1980: ''"no pots creure-ho i ningú pot superar-ho"'' escriu llavors a la premsa.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Fogg|nom=Marnie|títol=Tout sur la mode : Panorama des chefs-d'œuvre et des techniques|data=octubre 2013 (1a ed. 2013 Thames & Hudson)|editorial=Flammarion, coll. «Histoire de l'art»|lloc=París|pàgines=576 p. «La première collection», p. 456 à 457|isbn=978-2081309074}}</ref>
La re-interpretació de la Mort del cygne per Shalom Harlow en el moment de la col·lecció d'[[Alexander McQueen]] en la primavera-estiu del 1999, és l'apogeu de les desfilades del creador anglès qui ha sigut regularment assenyalat pels seus xous sovint controvertits.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Blackman|nom=Cally|títol=«100 years of fashion»|data=abril 2013|editorial=La Martinière|lloc=París|pàgines=399 p., «Les conceptuels», p. 346|isbn=978-2-7324-5710-9}}</ref><ref group="n">La desfilada de moda d'[[Alexander McQueen]] en el 2004, dirigit per Michael Clark, és tant una desfilada de moda com una ''performance'' artística.</ref> L'altre anglès, [[John Galliano]], qui sol teatralitzar amb excés les seves presentacions, presenta múltiples desfilades notables al curs de la seva carrera per Dior, de la qual sobresurt ''«Massaï»'' en el 1997, i sobretot la col·lecció ''«Clochards»'' a principis dels 2000 o ''«La moda per tots»'' en el 2006, amb desfilada de nans i de gegants. Cap a aquesta època, [[Karl Lagerfeld]] dóna per [[Chanel]] desfilades d'alta costura amb decoracions desmesurades, tals com un lleó gegant, un immens ''tailleur'' [[Chanel]], un iceberg de 265 tones, o la decoració d'una ciutat bombardejada.<ref name=":0"
[[Yves Saint-Laurent]] fa en la seva última desfilada, en el 2002, una gran retrospectiva de les precedents. Tots els clàssics del costurer són sobre la passarel·la.
| |||