Eduard Vivancos i Garcia: diferència entre les revisions

Procedent d'una família obrera amb molts interessos socio-culturals, va començar a treballar als 14 anys, mentre estudiava per les tardes a l'[[Escola del Treball de Barcelona]]. Allà es va afiliar a la [[Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries]] (FIJL) i a la [[Federació Estudiantil de Consciències Lliures]] (FECL).<ref name="Marco" /> El 1935 es va fer membre del sindicat [[Confederació Nacional del Treball]] (CNT). També estava federat a la [[Federació Catalana d'Atletisme]] i va conèixer molts esportistes que havien vingut a Barcelona a participar en l'[[Olimpíada Popular]], que no va arribar a celebrar-se pel [[Cop d'Estat del 18 de juliol]].<ref name="Flama">{{Ref-publicació|cognom = Vivancos|nom = Eduardo|article = Els jocs olímpics a Barcelona|publicació = Flama. Casal Català de Toronto| data = setembre-octubre 1992|volum = Any 10 – Núm. 4}}</ref> Aquells van ser els primers contactes internacionals de Vivancos i va ser llavors que es va adonar de les dificultats de comunicació que tenien els parlants de llengües diverses.<ref name="Flama" />

El setembre de 1936, en ple ambient revolucionari durant la [[Guerra Civil Espanyola]], va aprendre esperanto en un curs organitzat a l'[[Ateneu Enciclopèdic Popular]] i impartit per Surinyac.<ref name="Marco">{{Ref-llibre|cognom = Marco Botella|nom = Antonio|títol = Crónicas del movimiento obrero esperantista| llengua = castellà|data = 2009|editorial = SATeH|isbn = 978-84-613-6965-2}}</ref> El 1937 va començar a estudiar a l'Institut Obrer de Barcelona, però va haver d'incorporar-se aviat al front. Es va integrar a la 26a Divisió, l'antiga [[Columna Durruti]]. Allà es va trobar amb altres esperantistes, com el tinent Espinosa o el cap del batalló [[Ginés Martínez]].<ref name="Marco" /> El seu primer curs com a professor d'esperanto el va donar precisament als soldats del seu batalló al front del [[Montsec]]. Al febrer de 1939 es va exiliar a [[França]] i va passar pels [[Camps de concentració francesos|camps de refugiats]] de [[Lo Vernet (País de Foix)|Lo Vernet]], [[Sètfonts]], [[Camp d'Argelers|Argelers]], [[Camp del Barcarès|Barcarès]], [[Bram]], [[Agde]], etc. En ells va intensificar la seva tasca de promoció de la [[llengua auxiliar]] internacional esperanto. En alguns d'ells va coincidir amb coneguts esperantistes, com [[Jaume Grau Casas]], membre de l'[[Acadèmia d'Esperanto]] i redactor principal de la ''Kataluna Antologio'' (antologia de literatura catalana traduïda a l'esperanto).<ref>{{Ref-llibre|cognom = Grau i Casas|nom = Jaume|títol = Ulysse dans la boue. Journal des camps français 1939-1944|llengua = francès|data = 2014|editorial = Mare Nostrum|lloc = Perpignan|pàgines = 152|isbn = 978-2-36391-023-3}}

</ref> També va mantenir correspondència amb altres esperantistes que es trobaven an altres camps, com Ginés Martínez, que donava classes de la llengua internacional a [[Agde]].<ref name="Marco" />

Després de la [[Segona Guerra Mundial]] va viure a [[París]], on va formar part del comitè per crear una [[Internacional Juvenil Anarquista]], a instàncies de la FIJL. Aquest comitè va decidir la creació d'un butlletí, que pel seu caràcter internacional es redactaria en esperanto, i que va rebre el nom de ''Senŝtatano'' (qui no té estat). Eduardo Vivancos en va ser el primer redactor, en un equip on hi havia també [[Germinal Gracia]], Julián García i Luis Pintado.<ref name="Marco" /> Altres col·laboradors internacionals van ser el japonès [[Taiji Yamaga]], el xinès [[Lu Chien Bo]] i el suec [[Hartvig Johansson]]. La col·laboració va ser especialment intensa amb Yamaga i es va concretar en l'edició en castellà del [[Daodejing]] de [[Lao Tse]]. Així, amb el títol ''Libro del Camino y de la Virtud'', aquesta obra va ser publicada el 1963 per l'editorial Tierra y Libertad de [[Mèxic]]. La traducció de Vivancos utilitzava com a pont la versió que n'havia fet Yamaga en esperanto.<ref name="Marco" /> També va col·laborar amb [[Eugène Lanti]], el fundador de l'[[Associació Mundial Anacional]] (SAT), l'associació que agrupa els obrers esperantistes d'arreu del món.

El 1954 Vivancos va emigrar a [[Canadà]] amb la seva família. Durant més de 30 anys va ser el representant del SAT a aquest país. També va ser un participant molt actiu al grup esperantista de [[Toronto]], així com a l'Associació Esperantista del Canadà. L'any 1973 va tenir lloc a Toronto el congrés internacional del SAT. Era el primer cop que aquest esdeveniment s'organitzava fora d'Europa. Eduardo Vivancos es va adherir també a l'Associació Democràtica Espanyola Canadenca (ADEC), la qual va realitzar durant molts anys diverses accions contra el règim franquista. Així, organitzava conferències amb la participació de personalitats com [[Federica Montseny]] o [[Enrique Tierno Galván]].<ref name="Marco" /> D'altra banda, Vivancos va ser molt crític amb la decisió de l'[[Associació Universal d'Esperanto]] (UEA) d'organitzar el seu congrés internacional anual a [[Madrid]] l'any [[1968]], pel que considerava una operació d'imatge del govern franquista.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Vivancos|nom = Eduardo|article = Kelkaj konsideroj pri la 53 kongreso de esperanto (UEA)|publicació = SATeH| data = febrer 1968| llengua = esperanto}}</ref> El discurs inaugural d'aquest congrés va ser obra de Marcelo Fraga Iribarne, germà del conegut ministre de [[Franco]] i fundador d'[[Alianza Popular]] [[Manuel Fraga Iribarne]].