Àfrica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
→‎Nom: berbers > amazics
Línia 6:
 
== Nom ==
L'etimologia del seu nom és controvertida. ''Àfrica'' ve del [[llatí]] i es refereix a la terra dels "afer", que sembla que seria una tribu [[berbersAmazics|berberamaziga]]. D'altres diuen que és una evolució d'una paraula [[fenícia]] per a dir 'pols', i uns altres afirmen que és una corrupció d'una expressió llatina que volia dir 'amb molt de sol'.
 
== Història ==
Línia 17:
L'estat etiòpic ha estat vehicle i objecte de múltiples influències exteriors (grecoromana, àrab, persa, índia, etc.), bé que l'expansió islàmica en provocà l'aïllament fins al s. XV. A banda de les cultures [[Nok]] ([[900 aC]]-[[200]] dC), del [[Txad]] (s. X i XI) i la civilització [[ioruba]] d'[[Ife]] (s. XII i XIII), poc conegudes, la primera entitat política i cultural del [[Sudan]] de la qual hi ha notícia historiogràfica és el Regne de [[Ghana]], fundat vers el s. IV dC i basat en la seva avantatjosa posició respecte a les rutes comercials entre els territoris negres i els de l'Àfrica septentrional i sahariana. La màxima extensió fou assolida per Ghana durant els s. IX a XI. La conquesta àrab del nord d'Àfrica al s. VI marcà decisivament l'evolució del continent.
 
La religió, la cultura i la llengua dels àrabs hi arrelaren definitivament i subsistiren pocs nuclis heterogenis (cristianisme copte a Egipte; nuclis de llengua berberamaziga al Magrib, on el cristianisme s'extingí totalment vers el s. XII i el Regne d'Axum, que presentà una resistència considerable). La penetració islàmica al sud del Sàhara s'hi afermà amb la constitució al [[Senegal]] de la secta religiosa i militar dels [[almoràvits]] ([[1042]]), que conqueriren el Regne de Ghana ([[1076]]), destruït definitivament a mans de l'imperi musulmà i negre del [[Mali]] ([[1240]]), el qual arribà al màxim de la seva extensió sota [[Gongo Müsà]] ([[1312]]-[[1337]]). Comprenia des de l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] fins als estats [[haussa]]. Conquerit per la dinastia [[Dia]], fundadora de l'Imperi [[songhai]], aquest representà, sota [[Sonni ‘Ali]] ([[1468]]-[[1492]]), una reacció contra l'islam a favor de les tradicions paganes. Els [[Askia]] destronaren els Dia ([[1493]]), retornaren a l'islam i governaren Songhai fins a la conquesta marroquina ([[1591]]).
 
Altres estats i pobles negres del Sudan occidental observaren una actitud de resistència contra l'islam, com els [[mossi]] i els haussa. A la sortida meridional de la ruta que porta de la Mediterrània a la regió del Txad, a través del [[Tibesti]], es constituí el Regne de [[Kanem-Bornu]], islamitzat des del s. XI i que arribà al seu apogeu comercial i territorial, basat en el tràfic d'esclaus, durant el s. XVI. A partir d'aquest segle, els estats interiors s'empobriren, i el gros de l'intercanvi passà al litoral, on la navegació europea havia obert noves sortides als productes africans, i on es constituïren o es renovaren altres estats ([[Aixanti]], [[Dahomey]], [[Ioruba]], [[Benín]]), els quals, mitjançant
Línia 83:
La taxa anual de creixement de població (2,9% el 1975-80, 3,0% el 1980-90) és la més elevada de tots els continents i és conseqüència de l'elevada taxa de natalitat (44‰ el 1986-90); l'elevada taxa de mortalitat infantil redueix considerablement l'esperança de vida (53 anys). Pel que fa a les ètnies, tot i que a l'Àfrica les poblacions s'han barrejat considerablement, es poden reconèixer alguns grups diferenciats: un grup d'euròpids (ètnia mediterrànida), al nord i al Sàhara, un grup reduït mongòlid a [[Madagascar]] (merina), i un grup nombrós d'ètnies nègrides (ètnies sudànida, bantúida, nilòtida, paleonègrida, etiòpida i pígmida) al sud del Sàhara, llevat de l'extrem meridional, on hi ha una reduïda implantació d'euròpids, i del desert de Kalahari, habitat per l'ètnia khoisànida.
 
El continent africà, sobretot al sud del Sàhara, presenta una gran diversitat lingüística. Hom estima el nombre de [[llengües africanes]] al voltant del miler, la majoria de les quals tenen menys de 100.000 parlants. [[J.H.Greenberg|J. H. Greenberg]] en proposà (1963) una classificació global en quatre famílies: afroasiàtic, niloticosaharià, nigerokor-dofanià i khoisan. La família afroasiàtica inclou el semític i part de les llengües classificades com a camites, repartides en les branques següents: semíticsemítica, berberamaziga, egipciegípcia, cuixíticcuixítica, omòticomòtica i txadiàtxadiana. Els criteris per a l'agrupació d'aquestes famílies es basen en trets fonètics, fonològics i morfològics.
 
En la majoria d'estats africans, la llengua oficial és la forana introduïda pels colonitzadors. En són excepció, a banda dels d'influència àrab: Etiòpia (amhàric), Somàlia (somali) i Tanzània (swahili); a aquests, es poden afegir Botswana (tswana), Burundi (rundi), Lesotho (sotho), Malawi (chewa) i Ruanda (ruanda), estats en els quals, tanmateix, en els mitjans oficials és molt més emprada la llengua importada.
Línia 103:
Les fronteres dels [[estat]]s africans són, en gran part, un producte de la [[Colonialisme|colonització]] i això explica que no tinguin en compte la realitat dels diferents grups humans. De la mateixa manera, les agrupacions dels estats en regions tampoc no respon a cap realitat històrica, sinó a raons pràctiques. Habitualment, es diferencien les següents subdivisions o [[regions d'Àfrica]]:
 
* [[Àfrica del nord|Àfrica del Nord]]: limitada al sud pel [[Sàhara]] i habitada per una població àrab i berberamaziga, entre la qual predomina l'islamismeislam.
* [[Àfrica subsahariana]] o '''Àfrica negra''': amb una població predominantment d'ètnia negra, entre la qual predomina l'animisme i el cristianisme. S'acostuma a subdividir en quatre zones:
** [[Àfrica Occidental|Àfrica occidental]]