Antic Egipte: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
→Desenvolupament històric: berbers > amazics |
||
Línia 191:
=== Desenvolupament històric ===
{{Hiero|llengua egípcia|''r n kmt''|<hiero>r:Z1 n km m t:O49</hiero>|align=right|era=basic}}
L'[[egipci]] és una llengua [[llengües afroasiàtiques|afroasiàtica]] septentrional relacionada de prop amb
La transició de l'egipci primerenc al tardà exposa un nombre d'innovacions, és a dir, un canvi de trets [[llengua sintètica|sintètics]] cap a més [[llengua analítica|analítics]] que experimenten [[gramaticalització]], i el desenvolupament de diferents escriptures per a escriure la llengua. L'egipci tardà desenvolupa els [[article]]s prefixos definits i indefinits, que substitueixen els anteriors marcadors sufixos de [[categoria gramatical|categories]] inflacionals, i experimenta un canvi de l'antiga [[tipologia sintàctica de les llengües|tipologia sintàctica]] [[llengua VSO|verb-subjecte-objecte]] cap a [[llengua SVO|subjecte-verb-objecte]].<ref>Loprieno (1995b) pàg. 2137-38</ref> Els sistemes d'escriptura de l'antic egipci, és a dir, les escriptures [[jeroglífic|jeroglífiques]] natives, i [[demòtic|demòtiques]], finalment obren camí al més fonètic [[alfabet copte]]. L'última fase de l'egipci, el copte, continua fent-se servir en la litúrgia de l'[[Església Ortodoxa Copta|Església ortodoxa copta d'Alexandria]], i traces seves es troben en l'[[àrab egipci]] modern.<ref>Vittman (1991) pàg. 197–227</ref>
=== Sons i gramàtica ===
L'egipci té un inventari [[fonema|fonèmic]] de 25 consonants, similar a les altres llengües afroasiàtiques. Inclou les característiques consonants [[consonant faringal|faringals]] i, per a abreviar, [[consonant emfàtica|emfàtiques]], a més a més de les pauses sordes i sonores, les [[consonant fricativa|fricatives]] sordes i les [[consonant africada|africades]] sordes i sonores. Es distingeixen tres vocals llargues i tres de curtes, que es van ampliar en el Baix imperi fins a nou.<ref>Loprieno (1995a) pàg. 46</ref> La paraula bàsica en egipci, semblant al semític i
Els adjectius es formen [[derivació (lingüística)|derivacionalment]] d'un nom amb un procés que els egiptòlegs anomenen ''[[gramàtica àrab|nisbació]]'' a causa de la seva semblança amb el de l'[[llengua àrab|àrab]].<ref>Loprieno (2004) pàg. 175</ref> L'ordre típic de constituents és {{mida|1=PREDICAT-SUBJECTE}} en sentències amb [[predicat]]s verbals i adjectivals, i {{mida|1=SUBJECTE-PREDICAT}} en sentències en què el predicat és un sintagma nominal o un [[sintagma postposicional]].<ref>Allen (2000) pàg. 67, 70, 109</ref> Els [[actant]]s poden ser tematitzats al començament de les sentències si són sintagmes nominals llargs, i són seguits per un pronom [[coreferència|coreferencial]].<ref>Loprieno (2005) pàg. 2147</ref> La negació en l'egipci mitjà normalment s'expressava amb l'adhesió de la [[partícula gramatical|partícula]] ''n'' abans d'un verb o sintagma nominal, o «nn» per a negar una proposició amb un adverbi o predicat adjectival. L'[[Accent prosòdic|accent]] cau en les síl·labes agudes i planes, que pot ser obert (CV) o tancat (CVC).<ref>Loprieno (2004) pàg. 173</ref>
| |||