Tunísia: diferència entre les revisions

El territori de la Tunísia moderna va ser administrat gairebé tot sota el nom de la [[Àfrica (província romana)|província romana d'Àfrica]], i va esdevenir un dels graners de Roma. En el {{segle|V}}, els [[vàndals]] al comandament de [[Genseric]], van envair la regió. En el {{segle|VI|s}}, [[Belisari]] va recuperar la regió per a l'[[Imperi Romà d'Orient]]. En el {{segle|VII|s}}, va esdevenir part de la [[Dinastia omeia|dinastia Omeia]] i els [[Abbàssida|abbàssides]], sota el nom d'[[Ifríqiya]]; durant aquesta època, es va fundar la ciutat de [[Kairuan]]. Posteriorment, els [[berbersamazics]] nadius van arribar el poder amb el beneplàcit del [[califat fatimita]], i es va enderrocar la dinastia [[aglàbida]], col·locant-se en el seu lloc la dinastia dels [[Ziris]]. En el [[1045]], els ziris van renunciar al [[xiisme]], i els fatimites van enviar, a [[Banu Hilal]], una confederació de [[beduí|beduïns]], per acabar amb els ziris. D'aquesta manera, la regió va ser devastada i la pròspera indústria agrària es va arruïnar.

Al {{segle|V}}, els [[vàndals]] al comandament de [[Genseric]] van envair la regió. En el {{segle|VI|s}}, [[Belisari]] la va recuperar per l'[[Imperi Romà d'Orient]]. En el {{segle|VII|s}} es va convertir en part del [[califat omeia]] i [[califat abbàssida|abbàssida]], sota el nom d'Ifríqiya. Durant aquesta època es va fundar la ciutat de [[Kairuan]]. Posteriorment els [[berbersamazics]] natius van aconseguir el poder amb el beneplàcit del [[califat fatimita]], i es va enderrocar la dinastia [[aglàbida]], col·locant-se en el seu lloc la dinastia dels [[zírides]]. El [[1045]], els zírides van renunciar al [[xiïsme]], i els fatimites van enviar al [[Banu Hilal]], una confederació de [[beduïns]], a acabar amb els zírides. D'aquesta manera, la regió va ser devastada i la pròspera indústria agrària es va arruïnar.

La fi de la [[Reconquesta]] espanyola el 1492 va obrir les portes del nord d'Àfrica a aquest país. El 1504 el corsari berberiscbarbaresc Uruj, més conegut com a [[aruj|Barbarroja]], va establir la seva caserna general a Tunísia. Aquest famós pirata va néixer en una illa grega del [[mar Egeu]]. Una de les seves primeres gestes va ser la captura de dues galeres propietat del papa [[Juli II]] carregades de riqueses. Barbarroja va rendir tribut a l'anomenada “Sublim Porta” (Turquia), oferint-li un quart de les seves captures i declarant-se vassall del seu sultà.

Tunísia aviat es va transformar en refugi dels pirates [[berbersBarbaria|barbarescos]], enemics acèrrims dels cristians del Mediterrani. Les contínues depredacions dels tunisians van motivar el 1509 les expedicions organitzades pel cardenal [[Francisco Jiménez de Cisneros|Cisneros]], que va avançar els fons necessaris per equipar 20.000 homes. Cisneros va entrar amb les seves tropes a la ciutat d'[[Orà]], i [[Pedro Navarro]] va sotmetre [[Bejaïa]], [[Alger]], [[Tunis]], [[Tlemcen]] i l'any 1511 la ciutat de [[Trípoli]]. Però en intentar sotmetre l'illa de [[Gelba]], les forces espanyoles, esgotades, van ser escomeses pels moros. Els pocs supervivents de la batalla van ser reembarcats pel general Navarro, podent escapar de la mort.

El 1573 Tunísia torna a caure en mans dels turcs, sent objecte d'una nova expedició espanyola. L'1 d'octubre [[Joan d'Habsburg i Blomberg]], després de la victòria de [[Lepant]], es va dirigir a la Goleta amb 104 naus i 20.000 homes i va conquerir Tunísia. Però un any després Tunísia va caure una altra vegada en poder dels turcs, convertint-se en un [[vilayat]] administrat per un governador. Sota el dilatat govern otomà, el país va conèixer un període de relativa estabilitat fins a l'any 1881. L'administració imperial va ser desenvolupada per administradors natius, coneguts com a [[bey]]s. El primer d'ells, al-Husayn ibn Ali (1705-1740) va fundar la dinastia dels Husain, sota el govern del qual el país va aconseguir un relatiu grau d'autonomia i una gran prosperitat. La pirateria berberisca vabarbaresca ser una activitat que va aconseguir gran florida sota els auspicis de la dinastia dels Husain. A la fi del {{segle|XVII}} i principis del {{Romanes|XVIII}}, un gran nombre d'Estats mediterranis pagaven tributs de forma regular al govern tunisià per protegir de possibles atacs a les seves flotes. Aquesta situació va canviar al començament del {{segle|XIX}}, quan l'acció conjunta de diversos països occidentals va acabar amb les bases corsàries de Tunísia i altres situades al llarg de l'anomenada costa de [[BerberiaBarbaria]], al nord d'Àfrica. Com a resultat de la pèrdua dels ingressos procedents dels actes de pirateria, el govern de Tunísia es va veure embolicat en enormes deutes, als quals van contribuir les incontrolades extravagàncies personals dels [[bey]]s i les despeses per sufocar les freqüents revoltes internes.

Els elefants, immortalitzats per [[Aníbal]] en usar-los en les seves batalles, s'han extingit a Tunísia. Els lleons també van desaparèixer fa segles, utilitzats pels romans en els seus espectacles. Els colons francesos gairebé van dur a l'extinció el [[cérvol de BerberiaBarbaria]] i algunes espècies de [[gaseles]]. Al nord, es poden trobar en els boscos [[senglar]]s, [[mangosta|mangostes]], [[porc espí|porcs espins]] i [[geneta|genetes]]. Els estruços, cabres salvatges i antílops són protegits en el Parc Nacional de Bou Hedma. En el desert, es pot trobar el ràpid [[fennec]], així com escorpins i escurçons cornuts. Una espècie de [[varanidae|varà]] també habita al desert. El [[Parc Nacional d'Ichkeul]] és un refugi de vida silvestre proper a la capital, on habiten aus aquàtiques. Les aus migratòries, falcons, cigonyes i àguiles, arriben a la primavera i tardor.

Els tunisians actuals són descendents dels indígenes [[berbersamazics]] i dels nombrosos pobles i civilitzacions que han envaït, emigrat i han estat assimilats en la població a través dels mil·lennis, entre els quals es compten els [[fenicis]], [[antiga Roma|romans]] i [[vàndal]]s.