Encunyació: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment i estandardització de plantilles
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
Línia 2:
L{{'}}'''encunyació''' és l'operació d'imprimir i segellar una peça de [[metall]] per convertir-la en [[moneda]]. L'[[Trossell| encuny]] és el motlle de metall amb el motiu que s'ha encunyar.<ref>{{ref-web|títol=Encunyar|consulta = octubre del 2016|obra = Glossari|editor = [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]]|url = http://museunacional.cat/ca/encunyar}}</ref> La mateixa tècnica s'utilitza per fer [[medalla|medalles]] sense curs legal.<ref name =fnmt>{{ref-web|url =http://www.fnmt.es/ca/coins |títol=Moneda circulant - Procés d'encunyació| consulta = octubre de 2016|editor =Real Casa de Moneda Fábrica Nacional de Moneda y Timbre}}</ref> El taller d'encunyació es diu [[seca]] o casa de moneda: la seca de [[Barcelona]] data de [[1208]], la de [[València]] de mitjan {{segle|XIII|s}}, la de [[Seca de Mallorca|Mallorca]] de [[1300]] i la de [[Perpinyà]] el [[1346]]
 
[[Fitxer:Muntpers in Geldmuseum2.jpg|miniatura|Premsa d'encunyació moderna a la Seca Reial dels Països Baixos a [[Utrecht]]]]Les primeres monedes es van fer en [[foneria|fondre]] metals en un motlle. Des de l'època grega al [[Segle VI aC]] l'encunyació a martell o de pic es feia a l'estat sòlid. Primer es fonia el metal o l'aliatge en motlles anomenats «pedres rielleres» per fer barres anomenats «[[Riell|riells]]». Després els moneders tallaven els riells en discs o «[[Cospell|cospells]]».<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Ripoll i Roig|nom=Maria Eugènia|capítol=La Casa de la Moneda, organització i producció|títol=La seca o casa de la moneda de Barcelona : dels precedents al segle XIX|volum=Volum 9 de ''Complements d'Acta numismàtica''|data=2008|editorial=Institut d'Estudis Catalans|lloc=Barcelona|pàgines=111|isbn=9788492583164}}</ref> Un per ú es posava aleshores un cospell o flan entre la pila (l'encuny fix) i el [[trossell]] (l'encuny mòbil) que es [[Martell (eina)|martellejava]] per gravar el motiu simultaneament a l'anvers i el revers.<ref>{{ref-web|títol=Encunyació a martell|consulta = octubre del 2016|obra = Glossari|editor = [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]]|url =http://museunacional.cat/ca/encunyacio-martell}}</ref> Els encunys amb l'ús es feien malbé o es trencaven, calia substituir-les sovint.<ref name=":0" /> Com aquests matrius es feien manualment, no es podien evitar petites diferències entre les sèries de la mateixa moneda.<ref>{{ref-llibre|títol=Enciclopedia tecnológica: diccionario de artes y manufacturas, de agricultura, de minas, etc. : descripción de todos los procedimientos industriales y fabriles|url=https://books.google.cat/books?id=5i4mcqBGdw0C&pg=PA299|any=1857|editorial=Establecimiento Tipográfico de Mellado|pàgines=299–}}</ref>
 
A partir del segle XVI s'introdueix la tècnica de l'encunyació per [[laminació]], en que una làmina de metall passa entre dos cilindres gravats amb les cares de les monedes. Després de la impressió encar s'havia de retallar. Els laminadors eren accionats per força [[molí hidràulic|hidràulica]] o animal. Des de [[1850]] van aparèixer les premses mecàniques. Les premses modernes continuen segons aquest principi.