Enric Sarradell i Pascual: diferència entre les revisions

A la ''[[Revista de Sabadell]]'', on va emprar sovint el pseudònim de ''Carlos de Valrá'', tractà sobre els diferents aspectes de la guerra europea, com els crims bèl·lics, l'[[Imperi Britànic|imperialisme britànic]], el [[bolxevisme]], etc.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Alavedra Bosch|nom=Josep|cognom2=Ribé i Monge|nom2=Genís|article=La Primera Guerra Mundial (1914-1918) a la premsa local de la ciutat de Sabadell: aliadòfils, germanòfils i pacifistes|publicació=Fundació Bosch i Cardellach|url=http://www.fbc.cat/mm/file/2017/PREMSA%20GRAN%20GUERRA%20I.pdf|data=gener de 2017|pàgines=13}}</ref> A la ''Gazeta del Vallès'' va escriure en català contra les escoles laiques, acusant-les de ser centres de corrupció i de promoure la [[Francmaçoneria|maçoneria]],<ref name="Sarradell" /> i també de la Gran Guerra, manifestant que els catòlics havien de simpatitzar amb Alemanya, i que «la maçoneria, el socialisme i l'orgull dels Estats Units està desfent la vella Europa».<ref>{{Ref-publicació|cognom=Alavedra Bosch|nom=Josep|cognom2=Ribé i Monge|nom2=Genís|article=La Primera Guerra Mundial (1914-1918) a la premsa local de la ciutat de Sabadell: aliadòfils, germanòfils i pacifistes|publicació=Fundació Bosch i Cardellach|url=http://www.fbc.cat/mm/file/2017/PREMSA%20GRAN%20GUERRA%20I.pdf|data=gener de 2017|pàgines=16}}</ref>

Després de 1919 s'afilià als [[Sindicats Lliures]]. Més endavant va donar suport a la [[dictadura de Primo de Rivera]] i va ser un dels homes forts del règim a [[Sabadell]], on va ser cap de governació de la corporació municipal i del Negociat de Premsa de l'Ajuntament de Sabadell.<ref>{{ref-llibre|cognom=Casanovas i Romeu|nom=Àngels|títol=Miquel Carreras Costajussà (1905-1938): passió i compromís|pàgines=116|editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat|any=2011|isbn=978-84-9883-403-1|url=https://books.google.cat/books?id=7iOMt28VbZUC&pg=PA116#v=onepage&q&f=false}}</ref> També va dirigir el [[Sometent]] i va exercir d'inspector en cap de Vigilància.<ref name="Sarradell">{{ref-web|cognoms=Arnau B.|url=https://historiadesabadell.com/2016/10/11/sarradell-pascual-enric/#comment-54|data=26/06/2016|títol=Sarradell Pascual, Enric|obra=Història de Sabadell S.XIX-XX}}</ref><ref name="Història">{{ref-web|nom=Antonio|cognoms=Santamaria|url=http://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-la-dictadura-de-primo-de-rivera-1923-1930/|títol=‘Història de Sabadell': La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)|obra=iSabadell}}</ref> El 1926 fou nomenat delegat regional per a Catalunya i Balears del Comitè central de la Federació Nacional d'Obrers i Empleats Municipals.<ref>{{ref-publicació|títol=Federación Nacional de Obreros y Empleados Municipales|publicació=La Nación|data=12/8/1926|pàgines=6|url=http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0026225664&page=6}}</ref> Tot i que la dictadura va prohibir algunes de les conferències del Cercle Tradicionalista de Sabadell, es va permetre que organitzessin una Escola Dominical, on van continuar les seves activitats.<ref name="Història" />

Amb la victòria del [[Bàndol nacional]] va escriure la cançó de gesta ''La Boina roja'' (1939). S'establí a [[Manresa]] i va donar suport al [[Franquisme|règim de Franco]].<ref name="Sarradell" /><ref>{{Ref-publicació|cognom=Alavedra Bosch|nom=Josep|cognom2=Ribé i Monge|nom2=Genís|article=La Primera Guerra Mundial (1914-1918) a la premsa local de la ciutat de Sabadell: aliadòfils, germanòfils i pacifistes|publicació=Fundació Bosch i Cardellach|url=http://www.fbc.cat/mm/file/2017/PREMSA%20GRAN%20GUERRA%20I.pdf|data=gener de 2017|pàgines=12}}</ref> Va continuar escrivint a la premsa i va publicar alguns llibres. A principis de la dècada de 1960 encara escrivia articles a la revista ''Tradición''.<ref name="Sarradell" /> A més de ''Parvissimus'' i ''Carles de Valrà'', utilitzà també els pseudònims ''El Cucala'', ''Milos'' i ''Ferran de Sapal''.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Castells Peig|nom=Andreu|títol=Sabadell, informe de l'oposició|data=1975|editorial=Riutort|pàgines=25-37|isbn=}}</ref>

Fou pare de Mercè (1918-2016), Pepita i Jaume Sarradell Company (1920-2010).<ref name="Espanya Federal" />