Ermitage Barcelona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 14:
Des de l'any 2000, l'Ermitage ha obert diverses sucursals arreu del món, a ciutats com [[Ermitage Amsterdam|Amsterdam]], [[Ferrara]] o [[Londres]] (tot i que aquesta darrera va tancar el 2007) que funcionen amb un sistema semblant a una [[Contracte de franquícia|franquícia]].
El 2012 es va anunciar que la coneguda pinacoteca russa tenia intenció d'obrir una delegació del seu museu a la capital catalana.<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Noguer|nom=Miquel|article=Un Hermitage con preestreno|publicació=El País|url=http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/11/01/catalunya/1351805440_465958.html|data=2/11/2012|pàgines=}}</ref> Es tractava d'un projecte impulsat per iniciativa privada, encapçalat pels empresaris [[Ujo Pallarés]] i [[Valery Larovslavski]]. El novembre del mateix any, després d'una reunió del llavors conseller de cultura [[Ferran Mascarell i Canalda|Ferran Mascarell]] amb la viceministra russa [[Yurievna Manilova]],<ref>{{Ref-publicació|cognom=Montañés|nom=José A.|enllaçautor=José Ángel Montañés Bermúdez |article=Rusia sigue apoyando abrir una sede del Hermitage en Barcelona|publicació=El País|url=http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/05/05/catalunya/1367777109_750298.html|data=06/05/2013|pàgines=}}</ref> es va anunciar que probablement el 2013 es crearia una primera exposició temporal en un dels edificis del [[Port Vell de Barcelona|Port Vell]] de Barcelona, a l'espera de trobar una seu definitiva, possiblement en uns edificis propers a l'[[W Barcelona|Hotel W]].<ref name=":0"
Poc després, el 2013 es va anunciar que un dels responsables del projecte a nivell museogràfic seria [[Jorge Wagensberg Lubinski|Jorge Wagensberg]], conegut per haver impulsat projectes com el [[CosmoCaixa Barcelona|CosmoCaixa]], entre d'altres. Quan es va anunciar el seu nom, Wagensberg va declarar que el seu projecte era explicar la història de la humanitat mitjançant una col·lecció d'obres d'art.<ref>{{Ref-publicació|cognom=S. Baquero|nom=Camilo|article=Jorge Wagensberg dirigirá el proyecto museográfico del Hermitage|publicació=El País|url=http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/09/17/catalunya/1379452331_729121.html|data=18/09/2013|pàgines=}}</ref> Més endavant es van anar anunciant diverses possibles ubicacions per a l'edifici, la participació financera del banc andorrà [[MoraBanc]] i es va descartar l'opció de l'exposició temporal prèvia a la inauguració.<ref name=":3">{{Ref-publicació|cognom=Montañés|nom=José Ángel|article=Los yates de lujo cambian el rumbo de la futura sede del Hermitage|publicació=El País|url=http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/04/10/catalunya/1397160752_284112.html|data=10/04/2014|pàgines=}}</ref> El projecte ha sigut qüestionat diverses vegades tant pel sector cultural barceloní,<ref>{{Ref-publicació|cognom=Carrera|nom=Judit|article=Franquicia Barcelona|publicació=El País|url=http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/11/01/catalunya/1383328818_967404.html|data=2/11/2013|pàgines=}}</ref> com per diversos partits polítics,<ref>{{Ref-publicació|cognom=S.Baquero|nom=Camilo|article=PSC e ICV alaban a Wagensberg pero critican el proyecto del Hermitage|publicació=El País|url=http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/09/18/catalunya/1379535649_258829.html|data=19/9/2013|pàgines=}}</ref> però tant l'[[Ajuntament de Barcelona]] com la [[Generalitat de Catalunya]] s'han defensat argumentant que es tracta d'un projecte finançat íntegrament amb capital privat.
El 2016 es va anunciar que es repensava el projecte de nou i que s'esperava inaugurar el 2018 i que esperava rebre un mig milió de visites anuals.<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=S.Baquero|nom=Camilo|article=El Hermitage vuelve al punto cero|publicació=El País|url=http://ccaa.elpais.com/ccaa/2016/01/27/catalunya/1453930096_777829.html|data=28/1/2016|pàgines=}}</ref> El juny del mateix any es va fer pública una darrera proposta, un edifici de nova planta al costat de l'[[W Barcelona|Hotel W]] i a prop de les naus on es volia situar inicialment el museu. Es preveu que la disposició museogràfica combini ciència i art.<ref name=":2"
== Seu ==
Des de l'anunci de la proposta, s'han presentat diversos espais barcelonins com a candidats a acollir la franquícia russa. Inicialment van ser unes naus properes a l'Hotel W, però en estar aquestes catalogades es va mencionar la possibilitat que s'instal·lés a espais com la [[Escola de Nàutica de Barcelona|Facultat de Nàutica]], l'edifici de l'[[Duana de Barcelona|Antiga Duana]],<ref name=":3"
=== Toyo Ito ===
La següent proposta, de Toyo Ito, es va presentar el 2018. Es tracta d'un edifici de nova planta de 16.000 metres quadrats, amb 12.000 d'útils.<ref>{{Ref-web|url=http://www.economiadigital.es/politica-y-sociedad/port-consenso-hermitage-barcelona_589034_102.html|títol=La gran apuesta del puerto de Barcelona|consulta=2019-03-18|nom=Economía|cognom=Digital}}</ref> El projecte té el vist-i-plau del [[Port de Barcelona]]. La seva construcció costaria uns 52 milions d'euros, 10 més que el projecte anterior. Es preveu que siguin assumits al 100% per iniciativa privada. Un 80% pel fons d'inversió luxemburguès Varia, propietari de la major part d'accions de la societat Museo Hermitage Barcelona. El 20% restant seria costejat per Cultural Development Barcelona, l'empresa de l'impulsor inicial del projecte, Ujo Pallarés, qui va aconseguir un pacte a 50 anys amb el museu rus.<ref name=":4"
== Referències ==
| |||