Estatut d'Autonomia de Ceuta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu caràcters de control Unicode |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 1:
L{{'}}'''Estatut d'Autonomia de Ceuta''' és l'[[estatut d'autonomia]] de la [[ciutat autònoma]] de [[Ceuta]]. Fou aprovat amb la Llei Orgànica 1/1995, de 13 de març.<ref name="perezlama">{{ref-llibre |cognom=Pérez de Lama |nom=Ernesto (dir.) |títol=Manual del Estado Español 1999 |pàgines=497|lloc=Madrid |editorial=LAMA |any=1998 |isbn=84-930048-0-4}}</ref> El contingut inicial és idèntic al de l'[[Estatut d'Autonomia de Melilla]] perquè van nàixer alhora de les mateixes forces polítiques majoritàries estatals sense que hi intervingueren les pròpies ciutats.<ref name="Req"
== Desenvolupament ==
=== Procès d'aprovació ===
La [[Constitució espanyola de 1978]] preveu en la Disposició Transitòria Cinquena que Ceuta pot esdevindre [[comunitat autònoma]] mitjançant un acord adoptat per la majoria de l'ajuntament.<ref name="perezlama"
En els [[Acords autonòmics de 1981]] es va parlar de Ceuta i Melilla, les dos ciutats, dient que o es mantenien com a ajuntaments o esdevenien comunitats autònomes. Eixe mateix any, l'ajuntament de Ceuta va fer un acord per constituir-s'hi, remetent-lo a les Corts Generals.
Línia 11:
Durant la dècada de 1990, es presentaren diversos propostes d'estatuts autonòmics que foren rebutjats i es va fer palès l'interés de les ciutats de convertir-se en comunitats autònomes amb les plataformes reivindicatives. En el [[Pacte autonòmic de 1992]] es va comentar l'assumpte. El govern espanyol defenia donar-los una autonomia per via art. 144b CE i el Partit Popular defenia que es convertiren en comunitats autònomes plenes amb la disposició transitòria cinquena. Després de les eleccions de 1993, el Ministeri d'Administracions Públiques envià un informe al PP i al [[PSOE]] sobre la posició de Ceuta i Melilla a l'ordenament jurídic espanyol i l'atorgament d'estats d'autonomia. L'informe va ser rebut amb reticències a les ciutats i va ser rebut positivament a Madrid. El setembre de 1994, el Consell de Ministres aprovà els projectes d'estatut de les dues ciutats i foren remitides al [[Congrés dels Diputats]]. El projecte satisfeia a ambdós partits polítics estatals: s'establia l'estatus de ciutat autònoma.<ref name="Req">{{ref-web |cognom=Requejo Rodríguez |nom=Paloma |url=https://www.unioviedo.es/constitucional/miemb/requejo/melilla.html |consulta=24 abril 2019 |títol=Ceuta y Melilla: Ciudades con Estatuto de Autonomía o Comunidades autónomas con Estatuto de Heteroorganización |obra=Área de Derecho Constitucional |editor=Universidad de Oviedo}}</ref>
El projecte va ser aprovat el febrer de 1995 sense massa incidents<ref name="Req"
=== Reacció al Marroc ===
Línia 22:
== Contingut ==
L'Estatut d'Autonomia de Ceuta es caracteritza per incorporar competències típiques de les comunitats autònomes, sumant-li-les a les competències que ja tenia com a corporació local, ajuntament i diputació, establides per la legislació estatal.<ref name="perezlama"
A més, contempla la possibilitat que se li transferisquen competències des de l'estat central.<ref name="perezlama"
== Referències ==
| |||