Abd-ar-Rahman III: diferència entre les revisions

 

== Primeres campanyes ==

 

El [[913]] va atacar [[Écija]], fidel a [[Omar ibn Hafsún|Úmar ibn Hafsún]]. Tropes cordoveses van dominar les revoltes d'Ibn Al-Shaliya a la regió de [[Valdepeñas]]. Després van fer l'anomenada campanya de [[Monteleón]], a terres de [[Granada (Andalusia)|Granada]] i [[Màlaga]] dominades per Umar; el senyor muladí de Monteleón, [[Said ben Hudayl|Said ibn Hudayl]] (o Hudhayl), aliat d'Omar, va haver de capitular; van seguir altres fortaleses més o menys vinculades a Omar: San Esteban, Peña Forata, [[Salobreña]] foren els principals; també van obtenir victòries a les terres de [[Conca (Castella - la Manxa)]] i [[Tulaytula]]. [[Muhammad ibn Hadjdjadj]] de la dinastia dels [[Banu Hadjdjadj]] de [[Karmuna]] es va sotmetre a Còrdova voluntàriament, esperant obtenir a canvi el govern de [[Sevilla]] (que ocupava un cosí seu). Tropes cordoveses i de Carmona van assetjar Sevilla ([[21 de desembre]]); quan fou ocupada no li fou concedit el govern i Muhammad es va revoltar altre cop. El [[914]] fou assetjat a la seva capital. Els cordovesos van fer una campanya a la [[serra de Ronda]] i van arribar fins a Màlaga i [[Al-Yazira al-Jadrā]]. Aquest any hi va haver una gran sequera.

El [[932]] l'emir dels miknasa (dinastia [[Beni Àfia|Banu Àfia]]) [[Musa II ben Abi-l Afia|Mussa II ibn Abi-l Afia]], que dominava des de [[Tahart]] fins a la costa a l'oest de [[Fes]], va proclamar la sobirania del califa cordovès. Abd-ar-Rahman hi va enviar una delegació amb soldats i [[Ahmed ben Bekri|Ahmed ibn Bakri]] fou nomenat governador de Fes. Aquest domini fou efímer i els fatimites van entrar a Fes al cap d'uns mesos ([[933]]) sota la direcció del general fatimita [[Humayd ben Yasal|Humayd ibn Yasal]]; Musa II va haver de reconèixer al califa fatimita.

 

 

Els conflictes fronterers en la frontera del Duero eren constants en del Duero oriental, amb les fortaleses de [[Medinaceli]], [[Atienza]] i [[Gormaz]], i el repoblament cristià de l'extremadura del Duero s'estava consolidant.<ref>[[#Mínguez|Mínguez 2004]]:p.140</ref> El [[932]], [[Ramir II de Lleó]] organitza una ràtzia contra la fortalesa de [[Magerit]] a la qual va acudir [[Ferran González]], la ciutat va ser presa així com el seu castell obtenint així un gran botí, no obstant Magerit va ser represa pels musulmans després de l'abandó dels castellano-lleonesos, i un any més tard Abd-ar-Rahman III contraataca assetjant Osma i San Esteban de Gormaz, Ramir II va acudir en ajuda de Ferran González assolint aixecar el setge de San Esteban de Gormaz i vencent al costat de Ferran González una [[Batalla d'Osma (933)|batalla prop d'Osma]].<ref>{{ref-web|url= http://www.ingenierosdelrey.com/guerras/reconquista/0934_osma.htm |títol=Primera batalla de Osma | consulta=28/8/2012 | editor=Ingenieros del Rey |llengua= castellà}}</ref> El [[934]] Abd-ar-Rahman avança amb el seu exèrcit sense cap oposició, assola Àlaba i destrueix Burgos, però [[Batalla d'Osma (934)|és novament derrotat]] per Ramir i Ferran a Osma.<ref>{{ref-web|url= http://www.ingenierosdelrey.com/guerras/reconquista/0933_osma.htm |títol=Segunda batalla de Osma | consulta=28/8/2012 | editor=Ingenieros del Rey |llengua= castellà}}</ref>