Colonialisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
|||
Línia 67:
A partir de la [[Història d'Itàlia|unificació d'Itàlia]] i d'[[Unificació alemanya|Alemanya]] les fronteres europees van quedar estabilitzades, i els desitjos d'ampliar el poder es van traslladar a altres escenaris d'ultramar. La intenció dels governs era ampliar el poder colonial tant com es pogués, per demostrar la seva capacitat d'influència en el context internacional. És a dir, l'imperialisme reforçava el prestigi de la metròpoli i aquesta va ser la raó per la qual de vegades es va colonitzar sense excessius beneficis econòmics. El fet que la [[Gran Bretanya]] fos la primera potència industrial i que posseís l'imperi més gran va ser decisiu en l'actuació de les altres potències que pretenien equiparar-se i van començar una cursa per controlar els nous territoris abans que els rivals. Els polítics van considerar l'expansió colonial com una necessitat estratègica. El desenvolupament tècnic en transport, [[arma|armes]], [[comunicacions]] i en les construccions (com el [[canal de Suez]]) van permetre estendre el control militar i polític en zones allunyades.
Però les causes profundes són incomprensibles sense les causes ideològiques: el [[nacionalisme]] i el [[racisme]]. La idea d'una raça blanca superior, justificada per l'avenç tecnològic i la capacitat d'imposar-se a les altres es va donar com a fet científic. I també a causa de la imposició d'un nacionalisme que reivindicava la superioritat de la civilització europea, i no idees com la [[independència]] o la [[llibertat]]. La justificació de dominar les altres races es defensava amb el pretext de difondre la civilització occidental entre les races inferiors, abolint costums indígenes com sacrificis humans, i prohibint el comerç d'[[esclau]]s. [[Rudyard Kipling]], a Gran Bretanya, creia que
Però no tothom donava suport a l'explotació imperialista, sinó que alguns la criticaven en nom d'altres concepcions de la moral i del nacionalisme. A [[França]] aquest corrent estigué liderat per [[Clemenceau]] (radical) i [[Jaurès]] ([[socialisme|socialista]]). També la [[II Internacional]] va condemnar fermament l'imperialisme, encara que no va tenir massa influència.
Línia 167:
== Bibliografia ==
{{refbegin|2}}
* Adorno, Rolena:
* Boahen, A. Adu: ''African Perspectives on Colonialism''. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1987
* Canny, Nicholas i Anthony Pagden, eds.: ''Colonial Identity in the Atlantic World, 1500-1800''. Princeton: Princeton University Press, 1987
Línia 178:
* Nerín, G. (2006): ''Un guàrdia civil a la selva'', Barcelona, La Campana.
* Sandiford, Keith A.: ''The Cultural Politics of Sugar: Caribbean Slavery and Narratives of Colonialism''. Cambridge: [[Cambridge University Press]], 2000
* Seed, Patricia:
* Tudela, Elisa Sampson Vera: ''Colonial Angels: Narratives of Gender and Spirituality in Mexico, 1580-1750''. Austin: U of Texas Press, 2000
* Wesseling, H. L.: ''Imperialism and Colonialism: Essays on the History of European Expansion''. Westport, CT: Greenwood Press, 1997
| |||