Filtració de Hacking Team de 2015: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Suprimida Categoria:Desastres del 2015; Afegida Categoria:Catàstrofes del 2015 usant HotCat |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 2:
La '''filtració de Hacking Team de 2015''' refereix a la revelació de correus electrònics i documents interns del [[5 de juliol]] de [[2015]] que relaciona a diferents governs del món amb l'empresa italiana de [[programari]] d'espionatge [[Hacking Team]].<ref name=privacy>{{ref-notícia|títol=Surveillance company Hacking Team exposed|url=https://www.privacyinternational.org/node/618|consulta= 31 d'agost de 2015|editorial=Privacy International|data= 6 de juliol de 2015}}</ref> La filtració va evidenciar que la companyia estava venent programari de vigilància a governs repressors com [[Bahrein]], [[Uzbekistan]], [[Etiòpia]] o [[Sudan]], a pesar que aquest últim té un embargament per a l'adquisició d'armaments per part de les Nacions Unides per la seva persecució a activistes, periodistes i opositors polítics.<ref>{{ref-notícia|cognom= Delgado|nom= Andrés|títol= Los enemigos de internet fueron hackeados|url = http://gkillcity.com/articulos/el-mirador-politico/los-enemigos-internet-fueron-hackeados|data= 7 de juliol de 2015|consulta= 31 d'agost de 2015|periódico = Gkillcity.com |llengua= español}}</ref> També xisteixen restriccions similars per als altres països.<ref>{{ref-notícia|cognom= Hern|nom= Alex|títol= Hacking Team hacked: firm sold spying tools to repressive regimes, documents claim|url = http://www.theguardian.com/technology/2015/jul/06/hacking-team-hacked-firm-sold-spying-tools-to-repressive-regimes-documents-claim|data= 6 de juliol de 2015|consulta= 31 d'agost de 2015|periódico = The Guardian|pàgina= |llengua=anglès|cita = The leaked documents suggest that among Hacking Team’s clients are the governments and security services of Azerbaijan, Kazakhstan, Uzbekistan, Russia, Bahrain, Saudi Arabia and the UAE, many of whom have been criticised by international human rights organisations for their aggressive surveillance of citizens, activists and journalists both domestically and overseas.}}</ref>
La filtració de documents interns també va mostrar que 35 nacions havien adquirit programari de vigilància, la qual cosa va deslligar una discussió global sobre l'ús legal d'aquestes eines. Els països llistats com a compradors van ser [[Egipte]], Etiòpia, [[Marroc]], [[Nigèria]], Sudan, [[Xile]], [[Colòmbia]], [[Equador]], [[Hondures]], [[Mèxic]], [[Panamà]], [[Estats Units]], [[Azerbaidjan]], [[Kazakhstan]], [[Malàisia]], [[Mongòlia]], [[Singapur]], [[Corea del Sud]], [[Tailàndia]], Uzbekistan, [[Vietnam]], [[Austràlia]], [[Xipre]], [[República Txeca]], [[Alemanya]], [[Hongria]], [[Polònia]], [[Itàlia]], [[Luxemburg]], [[Espanya]], [[Rússia]], [[Suïssa]], Bahrein, [[Oman]], [[Aràbia Saudita]] i [[Unió dels Emirats Àrabs]].<ref name="privacy"
La filtració va ser executada per un [[hacker]] que utilitza els pseudònims de "Phineas Fisher" i "Hack Back".<ref>{{ref-notícia|cognom= Franceschi Bicchierai|nom= Lorenzo|títol= The Vigilante Who Hacked Hacking Team Explains How He Did It|url=https://motherboard.vice.com/read/the-vigilante-who-hacked-hacking-team-explains-how-he-did-it|data= 15 d'abril de 2016}}</ref>
|