Revisió del 14:51, 13 gen 2021 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.411.705 edits m Verb transitiu Etiqueta: PAWS [2.1] ← Edició anterior		Revisió del 15:07, 18 gen 2021 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.411.705 edits m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 58: L'esclat al juliol de 1936 de la [[Guerra Civil Espanyola\|Guerra Civil]] va paralitzar pràcticament tota l'activitat del col·lectiu.{{Sfn\|Montaner\|2005\|pp=68-71}} El 30 de desembre de 1936 va ser confiscat el local del GATCPAC.{{Sfn\|Pizza\|Rovira\|2006\|p=232}} Diversos membres del grup —especialment Torres Clavé— es van sumar a les iniciatives revolucionàries de col·lectivització de les activitats constructores i municipalització del sòl i l'habitatge, i van impulsar la substitució del [[Col·legi d'Arquitectes de Catalunya\|Col·legi d'Arquitectes]] pel [[Sindicat d'Arquitectes de Catalunya]] (SAC). També van passar a controlar l'ETSAB, de la qual Torres Clavé va ser nomenat comissari delegat.{{Sfn\|Pizza\|Rovira\|2006\|pp=232-234}} Francesc Fàbregas va ser nomenat sotssecretari d'Obres Públiques de la Generalitat, i Sixte Illescas director tècnic del Comissariat de l'Habitatge.{{Sfn\|Pizza\|Rovira\|2006\|pp=244-246}} El grup es va dissoldre definitivament el març de 1939,<ref name="GEC" /> després de la defunció de Torres Clavé en la contesa i la marxa a l'exili de Sert ([[Estats Units]]), Fàbregas ([[Cuba]]), Ribas Seva ([[Colòmbia]]), Rodríguez Arias ([[Xile]]) i Bonet Castellana ([[Argentina]]).{{Sfn\|Pizza\|Rovira\|2006\|p=13}} El 5 de setembre de 1940 el nou degà del restaurat Col·legi d'Arquitectes, José María Ros Vila, va inhabilitar per a l'exercici de la seva professió a diversos dels arquitectes del grup, als quals va qualificar com a «oficials rojos»; uns altres —com Mestres Fossas, Claret i González Esplugas— van ser amonestats, mentre que Subirana i Illescas van ser inhabilitats per a càrrecs públics. Els únics que no van rebre cap sanció van ser Armengou, Churruca, Alzamora i Subiño.{{Sfn\|Pizza\|Rovira\|2006\|pp=250-251}} == Característiques generals == Línia 96: [[Pere Armengou i Torra\|Pere Armengou]] va ser un dels socis fundadors. El 1929, sent estudiant, va elaborar amb Francesc Perales un projecte de club esportiu per a l'exposició ''Arquitectura Nova'' a les Galeries Dalmau.{{Sfn\|Pizza\|Rovira\|2006\|p=254}} Va ser arquitecte municipal de [[Manresa]] de 1932 a 1934, on va signar el Pla d'Eixample de Manresa (1933) i va projectar una caserna per a la Guàrdia Civil, la piscina municipal de Manresa, el cobriment del torrent de Sant Ignasi i una escola al Bosquet de Sant Fruitós. Va ser autor en aquesta ciutat el 1934 del Grup Escolar Renaixença (plaça de la Independència 1), un edifici de forma prismàtica de quatre plantes, l'última d'elles en reculada, amb un cos principal compost de tres crugies, que alberguen les aules, un corredor i sales complementàries.{{Sfn\|Pla\|2007\|pp=402-403}} [[Francesc Fàbregas i Vehil\|Francesc Fàbregas]] va treballar un temps a [[Sevilla]] abans d'establir-se a Barcelona, on va ser soci de Churruca i Rodríguez Arias. Va ser director del projecte de la Ciutat de Repòs i Vacances. El 1937 va ser nomenat arquitecte assessor del departament de construcció del Consell d'Economia de Catalunya.<ref name="FFV">{{GEC\|0025748\|Francesc Fàbregas i Vehil}}</ref> El 1929 va elaborar amb Churruca i Rodríguez Arias un projecte de plaça de toros per a l'exposició ''Arquitectura Nova'' a les Galeries Dalmau.{{Sfn\|Pizza\|Rovira\|2006\|p=254}} Va ser autor d'un projecte no realitzat de construcció estàndard per a camps d'aterratge de la Generalitat (1933).{{Sfn\|Domènech i Casadevall\|Gil i Tort\|2010\|p=35}} El 1934 va elaborar amb Duran i Reynals un projecte de parvulari i escola graduada per a [[Pineda de Mar]],{{Sfn\|Pizza\|Rovira\|2006\|p=265}} així com un habitatge particular a [[Aiguafreda]]<ref>{{ref-web\|url=http://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:Jz1aMMqofLQJ:www.raco.cat/index.php/cuadernosarquitecturaurbanismo/article/download/111621/160942+&cd=2&hl=és&ct=clnk&gl=és\|títol=Cronología de la obra realizada por los socios directivos del G.A.T.C.P.A.C.\|autor=J. Emili Hernàndez-Cros\|consulta=24 de novembre de 2018\|pàgina=41}}</ref> i l'edifici de Viñas Goig-desperdicios de algodón S. A., a [[Sant Adrià de Besòs]].<ref name="PDF">{{ref-web\|url=http://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:_molU820ZyIJ:revistaseug.ugr.es/index.php/caug/article/download/268/259+&cd=3&hl=és&ct=clnk&gl=és\|títol=Edilicia pública en el Archivo Municipal de Santa Fe: El arquitecto Francisco Fábregas Vehil (1925-1934)\|consulta=7 de desembre de 2018}}</ref> El 1935 va construir a Barcelona un edifici d'habitatges a la [[Ronda de Sant Pau]], un edifici residencial al carrer Grassot, la casa Soler i Aguilar al carrer Fransa i l'edifici residencial i cinema de Fèlix Llobet, al carrer de París 193-199.<ref name="PDF" /> El 1937 va ser coautor, amb [[Joan Grijalbo i Serres\|Joan Grijalbo]], de l'estudi ''Municipalització de la propietat urbana'' (1937). Després de la guerra es va exiliar a Cuba.<ref name="FFV" /> [[Fitxer:Casa Barangé.jpg\|miniatura\|esquerra\|Casa Barangé (1931), de [[Ricardo de Churruca]]]]

GATCPAC: diferència entre les revisions