Wade-Giles: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m bot: - mandarí, pel que l'ús + mandarí, i per això l'ús
Línia 1:
El sistema '''Wade-Giles''' és un mètode de [[romanització]] (transcripció a l'[[alfabet llatí]]) del [[xinès]] mandarí. El sistema fou ideat pel [[Regne Unit|britànic]] [[Thomas Francis Wade]] a mitjans del {{segle|XIX}}, i fou modificat pel també britànic [[Herbert Allen Giles]], autor d'un influent diccionari xinès-anglès publicat el 1892 a la Xina, i successor de Wade en la càtedra de llengua xinesa a la [[Universitat de Cambridge]].
 
El mètode Wade-Giles va ser el sistema més difós per a la transcripció dels noms xinesos a Occident durant tot el {{segle|XX}}, fins als [[anys 1980]], quan es va generalitzar l'ús del sistema ''[[pinyin|hanyu pinyin]]'', o simplement ''pinyin'', desenvolupat i promogut per l'Estat xinès. A [[França]] va existir una versió modificada d'aquest sistema. En el món catalanoparlant mai ha existit un sistema propi de transcripció del xinès mandarí, peli queper això l'ús del Wade-Giles era pràcticament universal fins a la generalització recent del ''pinyin''. Exemples de noms transcrits en Wade-Giles són "Mao Tse-tung" o "Teng Hsiao-p'ing", les grafies de la qual ''pinyin'' són [[Mao Zedong]] i [[Deng Xiaobing]].
 
== Història ==