Heinrich Schliemann: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la Categoria:Morts a Nàpols a partir de Wikidata
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
Línia 27:
[[Fitxer:Lion Gate Mykene with Wilhelm Dörpfeld and Heinrich Schliemann.jpg|miniatura|[[Wilhelm Dörpfeld]] i Heinrich Schliemann en les ruïnes de [[Micenes]]]]
[[Fitxer:MaskeAgamemnon.JPG|miniatura|[[Màscara d'Agamèmnon]] trobada per Schliemann]]
En aquella època ja havien sorgit alguns estudiosos com Charles McLaren i Eckenbrecher interessats per l'emplaçament de Troia. Alguns, fins i tot, creien que havia de ser a la població de Burnabashi, i d'altres que probablement les seves restes estarien ubicades en un turó que els turcs anomenaven ''[[Hisarlik]]'' i que significava 'palau'. Schliemann seguia al peu de la lletra les descripcions del terreny que Homer feia en la seva obra, la [[Ilíada]], i coincidia amb l'emplaçament d'Hissarlik, de manera que es va decidir per buscar en aquesta zona.<ref name=":0" />
 
El seu somni, el volia viure amb algú que pogués entendre la seva passió i, per això, es va casar amb una dona grega cap a l'any 1869, [[Sophia Schliemann|Sofia Engastromenos]], i un any més tard va iniciar al seu costat les excavacions. Després d'anar excavant i trobant restes d'una ciutat darrera d'una altra, l'any 1873 Schliemann va identificar la Troia d'Homer en la penúltima i antepenúltima capa, justament quan estava a punt d'abandonar les excavacions. Va enviar els treballadors a casa i ell i la seva dona van desenterrar el que ells van anomenar com a ''tresor de [[Príam]]'', joies d'or i marfil, objectes preciosos, etc. En aquesta gesta, va emprar els últims anys de la seva vida, compaginant Troia amb altres campanyes d'excavacions a [[Micenes]] (1874-1876), [[Orcomen (Beòcia)|Orcomen]] (1880) i [[Tirint]] (1884-1885).