Herees d'Olímpia: diferència entre les revisions

m
Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
Cap resum de modificació
m (Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.)
Les '''[[Herea (festival)|Herees]]''' d'[[Olímpia]] ({{lang-grc|''Ἡραῖα''}})<ref>{{Ref-llibre |cognom=Alberich i Mariné |nom=Joan (dir.) |cognom2=Cuartero i Iborra |nom2=Francesc J. (dir.) |títol=[[Diccionari Grec-Català]] |editorial=[[Enciclopèdia Catalana]] - Fundació Institut Cambó |pàgines=1499 |any=912 |isbn=9788441224223}}</ref> eren els jocs esportius celebrats a [[Olímpia]] en honor a la deessa [[Hera]]. Estaven reservats a les dones i se celebraven cada quatre anys.<ref name="pausanias.5.16.2">Pausànies, ''Descripció de Grècia '', 5.16.2</ref>
 
La sola competició era una cursa a l'estadi, però també hi havia diverses proves dividides per edats.<ref name="pausanias.5.16.2" /> La pista de l'estadi olímpic feia uns 160 metres, mentre que en els [[Jocs Olímpics de l'antiguitat|Jocs Olímpics masculins]] la prova de la cursa a peu corresponia a córrer 192 metres. L'organització d'aquests jocs estava a càrrec de 16 dones casades provinents d'[[Elis]] (la [[polis]] que controlava Olímpia), cadascuna auxiliada per una ajudant.<ref name="pausanias.5.16.2" />
 
Les vencedores rebien una corona feta amb branquillons d'[[olivera]] (com en el cas dels vencedors dels Jocs Olímpics), i també un tros de vedella oferta en sacrifici a la deessa Hera. També podien ser representades amb estàtues que portaven el seu nom en el temple d'Hera.
2.732.279

modificacions