Diferència entre revisions de la pàgina «La Fuliola»

341 bytes afegits ,  fa 6 mesos
Referència #1Lib1Ref
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
(Referència #1Lib1Ref)
Segons la carta de població (1080) de la Fuliola, el comte d'Urgell Ermengol IV cedeix a Guillem d'Isarn la quadra de la Fuliola per bastir-hi una torre de defensa i repoblar-la. A la fi del segle s'havia construït la torre, l'església i alguns edificis formant un clos emmurallat. Després que la vídua Guiscarda (muller de Guillem) i els seus descendents heretaren el poble, passà a l'església de Solsona, el 1115. Les lluites nobiliàries a la successió del comtat, per part dels Cabrera deixaren despoblada la vila i el nou comte Ermengol X, amb ganes de refer-la, concedí una nova carta de població el 1280 per repoblar el lloc. El rei Pere II havia donat la Fuliola i Boldú a Pere Gener de Montblanc.{{CC|data=desembre de 2018}}
 
Fou de la jurisdicció de Poblet des del 1415. El nucli primitiu era tancat i voltat de muralles. Al segle XVI ja hi havia construccions fora de la muralla, a l'anomenat Raval. Com a tots els pobles de la contrada, l'arribada del canal d'Urgell, construït entre 1852 i 1862, transformà les terres eixutes en grans extensions de regadiu i va comportar un profund canvi en l'organització agrícola i l'evolució econòmica, així com un gran revulsiu demogràfic. Des d'aquell moment es manté el creixement urbanístic al peu de la carretera, que actualment divideix en dos el municipi i que ben aviat tindrà una variant que desviarà el trànsit pesat per fora de la població.<ref>{{CCRef-publicació|datacognom=desembre|nom=Foment dedel 2018Treball Nacional|article=Fitxa XV10/2015: C-53 i C-26 Tàrrega-Balaguer-Alfarràs|publicació=Catàleg d’infraestructures bàsiques pendents d’executar a Catalunya: CAT-100|url=https://www.foment.com/wp-content/uploads/2020/07/Cataleg-infraestructures-basiques_-Actualitzacio_2020.pdf|data=juny 2020|pàgines=63}}</ref>.
 
== Demografia ==
175

modificacions