Home d'armes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 2:
Els '''homes d'armes''' eren [[soldats]] del període que va des de l'[[alta edat mitjana]] fins al [[Renaixement]]. Dominaven l'ús de diversos tipus d'armes, com ara la [[llança]], l'[[espasa]], el [[ganivet]] i l'[[arc i fletxa|arc]], així com diversos tipus de combat, sia [[infanteria|a peu]] o [[cavalleria|a cavall]], sempre amb armadura completa (lleugera o pesant). Un home d'armes podia ser un [[cavaller]] o un [[noble]], a servei d'algú jeràrquicament superior o d'una [[mercenari|companyia mercenària]]. Aquests homes podien servir mitjançant un pagament o una obligació [[feudal]]. Els termes «cavaller» i «home d'armes» sovint es fan servir de manera intercanviable, però mentre que tots els cavallers equipats per a la guerra eren homes d'armes, no tots els homes d'armes eren cavallers.<ref name="Oman">Oman, Sir Charles W. C. (1998). ''History of the Art of War in the 16th Century'', Greenhill Books. {{ISBN|0-947898-69-7}}</ref>
La funció militar d'un home d'armes era actuar com a cavalleria pesant. A més a més, sovint lluitaven a peu com a infanteria pesant, particularment als segles XIV i XV. Durant el segle XVI, els homes d'armes anaren sent substituïts per altres tipus de cavalleria, com els ''demi-lancer'' (en alemany, ''Lanzierer'') i els [[cuirasser]]s (en francès, ''cuirassiers''), caracteritzats per portar menys armadura i altres tipus d'armament més enllà de la llança pesant.<ref name="Oman"
A mitjans del segle XVI, l'ús dels homes d'armes ja estava en gran declivi. L'últim combat conegut en el qual homes d'armes lluitaren per Anglaterra fou la [[Batalla de Pinkie Cleugh]] (setembre del 1547), on combateren amb solvència. A llarg termini, l'ús extens de les [[armes de foc]] i noves tàctiques de cavalleria acabaren provocant la desaparició d'aquest tipus de guerrers.<ref name="Oman"
== Referències ==
| |||