Adria: diferència entre les revisions

'''Adria''Hadria' o '''Hadria''', fou(en [[grec antic]] Ἀδρία) era una ciutat del [[Picè]] (''Picenum''), prop de la costa de la [[mar Adriàtica]], entre els rius Vomanus i Matrinus. Segons l{{'}}''[[Itinerari d'Antoní]]'' es trobava a 15 [[milles romanes]] de ''[[Castrum Inui|Castrum Novum]]'', i a 14 de [[Teate]].

Mazzochi li atribueix amb molta probabilitat un origen [[Etruscs|etrusc]]. [[Dionís el vell]] de [[Siracusa]] podria haver-hi establert una colònia versgrega elcap a l'any [[385 aC]] quan buscava estendre el seu domini cap a l'Adriàtic, però nol'única sfont és l{{'ha}}''[[Etymologicum pogutMagnum]]'', que no és gaire comprovarfiable. La primera notícia certa és la creació de lad'una [[colònia romana]] el [[282 aC]], segons [[Titus Livi]]. Durant els primers temps de la colònia romana va encunyar monedes amb la llegenda HAT. El [[217 aC]] foua assoladal'inici perde la [[Segona guerra púnica]], [[Anníbal]]. Ella va arrasar, però tot i aquesta calamitat va ser una de les divuit colònies romanes que el [[209 aC]] vavan estar al costat de Roma encara contra Anníbal, aportant homes i diners, diuen Titus Livi i [[Polibi]]. En temps de d'[[Cèsar August]] va rebre nous pobladors; al segle II apareixse esmentadala menciona com ''Colònia Aelia Hadria'', probablement perquè fouva ser restaurada per l'emperador [[Adrià]], laja famíliaque della qualseva família era originària de la ciutat. El ''ager Adrianus'', és a dir la comarca d'Adria, fouencara que va formar part del Picè, era un districte independent. AllíA la desembocadura del Matrinus, que li feia de límit, hi havia la ciutat de s'ajuntaven'Matrinum'', que li feia de port. Adria era el punt d'unió entre la [[Via Salària]] i la [[Via Valèria]], cosa que li va aportar un gran floriment.