Diferència entre revisions de la pàgina «Insaculació»

3 octets eliminats ,  fa 8 mesos
m
Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
m (Plantilles)
m (Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.)
 
=== Antiga Atenes ===
La democràcia atenenca es va desenvolupar al segle VI aC a partir del que aleshores es va anomenar isonomia (igualtat de dret i drets polítics). L'ordenació era aleshores la manera principal d'aconseguir aquesta equitat. Es va utilitzar per escollir a la majoria dels magistrats per als seus comitès de govern i per als seus jurats (normalment de 501 homes).<ref name="Hansen2">''The Athenian Democracy in the Age of Demosthenes'', Mogens Herman Hansen, {{ISBN|1-85399-585-1}}</ref> Aristòtil relaciona la igualtat i la democràcia:<blockquote>La democràcia va sorgir de la idea que els qui són iguals en qualsevol sentit són iguals absolutament. Tots són lliures, per la qual cosa afirmen que tots són lliures de forma absoluta... El següent és quan els demòcrates, ja que tots són iguals, reivindiquen la participació igualitària en tot..<ref>Aristotle, Politics 1301a28-35</ref> </blockquote><blockquote>S'accepta com a democràtic quan els càrrecs públics s'assignen per sorteig; i com a oligàrquics quan s'omplen per eleccions..<ref name=":0">Aristotle, Politics 4.1294be</ref> </blockquote>A Atenes, la "democràcia" (que significa literalment el govern del poble) s'oposava a aquells que recolzaven un sistema d' oligarquia (govern per uns pocs). La democràcia atenenca es caracteritzava per ser dirigida pels "molts" (la gent corrent) que es van assignar als comitès que gestionaven el govern. Tucídides té que Pericles va apuntar-se a la seva Oració Funerària: "És administrada per molts en lloc dels pocs; per això es diu democràcia".<ref name=":0" />
 
Els atenesos creien que l'ordenació era democràtica però no a les eleccions i utilitzaven procediments complexos amb màquines d'assignació construïdes a propòsit (''kleroteria'') per evitar les pràctiques corruptes que utilitzaven els oligarques per adquirir el seu càrrec.<ref name="Hansen2" /> Segons l'autor Mogens Herman Hansen, el tribunal ciutadà era superior a l'assemblea perquè els membres adjudicats havien fet un jurament que els ciutadans habituals de l'assemblea no havien fet i per tant el tribunal poder anul·lar les decisions de l'assemblea. Tant [[Aristòtil]] com [[Heròdot]]<ref name="Hansen2" /> (un dels primers escriptors sobre democràcia) posen èmfasi en la selecció per sort com a prova de la democràcia: "La regla del poble té el nom més just de tots, igualtat (''isonomia'') i no fa cap de les coses. que el monarca fa. El lot determina els càrrecs, el poder es fa responsable i la deliberació es fa en públic. "
 
La beca passada va mantenir que l'ordenació tenia arrels en l'ús de l'atzar per adivinar la voluntat dels déus, però aquesta visió ja no és general entre els estudiosos. En la mitologia grega antiga, Zeus, Posidó i Hades van utilitzar la classificació per determinar qui dominava quin domini. Zeus va obtenir el cel, Posidó el mar i Hades l'inframón.
1.877.851

modificacions