Insecte bastó de l'illa de Lord Howe: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Terminologia de la UICN
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
Línia 16:
L'any 2001, els científics australians David Priddel i Nicholas Carlile van formular la hipòtesi que hi havia prou vegetació a l'illot per acollir una població dels insectes, i van viatjar-hi amb dos ajudants per investigar més. Van escalar 120 m. d'un pendent suau, cobert d'herba, però només van trobar-hi grills. Tot baixant, l'equip va descobrir femta d'insecte molt grossa a sota d'una única mata grossa de ''[[Melaleuca|Melaleuca howeana]]'', que creixia en un esvoranc, aproximadament a 100 m per damunt del nivell del mar. Van deduir que haurien de tornar de nit, quan els insectes són actius, per tenir la millor oportunitat de trobar espècimens vius. Carlile va tornar amb el guarda local Dean Hiscox i, amb una càmera i lots, van tornar a pujar el pendent. Van descobrir una petita població de 24 insectes que vivien a sota de la mata de ''Melaleuca'' enmig d'una pila substancial de residus de la planta.<ref name="Priddel2003">{{ref-publicació|cognom1=Priddel |nom1=D. |cognom2=Carlile |nom2=N. |cognom3=Humphrey |nom3=M. |cognom4=Fellenberg |nom4=S. |cognom5=Hiscox |nom5=D. |data= juliol 2003 |títol=Rediscovery of the 'extinct' Lord Howe Island stick-insect (''Dryococelus australis'' (Montrouzier)) (Phasmatodea) and recommendations for its conservation |publicació=Biodiversity and Conservation |doi=10.1023/A:1023625710011 |volum=12 |exemplar=7 |pàgines=1391–1403}}</ref><ref name="NPR">{{ref-web|cognom=Krulwich |nom=Robert |enllaçautor=Robert Krulwich |data= 18 gener 2016 |any original= 29 febrer 2012 |títol=Six Legged Giant Finds Secret Hideaway for 80 years |editor=[[National Public Radio]] |url=http://www.npr.org/sections/krulwich/2012/02/24/147367644/six-legged-giant-finds-secret-hideaway-hides-for-80-years |consulta= 18 gener 2016}}</ref>
 
L'any 2003 un equip de recerca dels Parcs Nacionals i del Servei de Fauna de [[Nova Gal·les del Sud]] van tornar a la piràmide de Ball i van recollir dues parelles d'insectes bastó, una de les quals aniria a un criador privat de [[Sydney]] i l'altra al [[Zoo de Melbourne]]. Després de moltes dificultats, finalment els insectes es van reproduir en captivitat. L'objectiu és aconseguir-ne una població prou nombrosa per reintroduir els insectes bastó a l'illa de Lord Howe si tira endavant el projecte per erradicar les rates [[espècie invasora|forasteres]]. L'any 2006, la població en captivitat era d'uns cinquanta individus i hi havia centenars d'ous esperant el moment d'obrir-se. El 2008, quan la [[Jane Goodall]] va visitar el zoo, la població havia arribat a 11.376 ous i 700 individus,<ref name="NPR" /> 20 dels quals es van retornar poc després a un hàbitat especial a l'Illa de Lord Howe.<ref>{{ref-web|cognom=Lewis |nom=Martin W. |data= 3 agost 2010 |títol=Lord Howe Island: Return of the Tree Lobster |editor=Geocurrents.info |url=http://geocurrents.info/place/australia-and-pacific/lord-howe-island-return-of-the-tree-lobster |consulta= 29 febrer 2012}}</ref> {{As of|2012|abril}}, el Zoo de Melbourne havia criat més de 9.000 insectes,<ref>{{ref-web|títol=Act Wild for Lord Howe Island Stick Insects |editor=Zoos Victoria |url=https://www.youtube.com/watch?v=Eg3dcYJ2oI4 |consulta= 5 novembre 2012}}</ref> incloent-ne 1.000 d'adults, més 20.000 ous.
 
El 2014 un equip d'escalada no autoritzat va veure insectes bastó vius a prop del cim de la Piràmide de Ball, en una mata de [[ciperàcia|ciperàcies]] arrelades amb molt poc de sòl a una alçada de 50 metres, cosa que suggeria que la dispersió de l'insecte al voltant de la Piràmide era més gran del que es pensava anteriorment, i que les seves preferències alimentàries no es limitaven a la ''Melaleuca howeana''.<ref>Smith, Jim (2016). South Pacific Pinnacle, ''The exploration of Ball's Pyramid''. Den Fenella press. {{ISBN|978-0-9943872-0-2}}</ref>