Jacobus de Cessolis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 3:
'''Jacobus de Cessolis''' (a les seves obres en llatí, en italià: Jacopo da Cessole), fou un [[Orde dels Predicadors|frare dominic]] nascut a la segona meitat del {{segle|XIII|s}} a la [[Llombardia]], establert posteriorment a [[Gènova]] i mort més tard del [[1322]]. És conegut per ser l'autor d'un dels primers llibres sobre els escacs.<ref name="Trecc">{{ref-llibre|autor1=Dizionario-Biografico|autor2=|títol=Jacobus de Cessolis - Treccani|url= http://www.treccani.it/enciclopedia/iacopo-da-cessole_(Dizionario-Biografico)/|any=2018| editorial=Treccani}}</ref>
Entre 1300 i 1330 va compondre en [[llatí]] el ''Liber de moribus hominum et officiis nobilium super ludo scacchorum'' ('Llibre dels costums dels homes i dels deures dels nobles o del Llibre d'escacs') repartit en quatre tractats. En aquest llibre, conegut com a ''Ludus scacchorum'' o «Joc d'Escacs», s'explica la invenció del joc, atribuint , les peces, els peons, d'acord amb diverses llegendes i fins i tot els moviments, tal com avui es fan. Tot el llibre està impregnat de l'analogia entre els escacs i la societat medieva, atès que el s.XIV, ja estava molt assentada la metàfora dels escacs com a reflex de la vida, i de la societat. Cal tenir en compte que la societat medieval tenia un fort sentit guerrer.<ref name="Trecc"
== Biografia ==
Nascut a la segona meitat del {{segle|XIII|s}} a [[Cessole]] (a la [[província d'Asti]] d'avui), Jacopo el 1288 probablement va estar involucrat en la fundació del monestir dominicà de [[Savona]].<ref>«[1288] Addì 6 maggio, i padri Giacomo de' Cesoli e Pietro Castagna dell'ordine di S. Domenico … presero un luogo appresso il castello, non molto discosto dall'antica cattedrale; dove poi del 1306 fondarono una comoda chiesa e monastero», ''Delle memorie particolari e specialmente degli uomini illustri della città di Savona di Giovanni Vincenzo Verzellino'', curate e documentate da Andrea Astengo, Savona, Bertolotto & Isotta, 1885-1891 (rist. anast. Bologna, Forni, 1974), vol. 1, p. 217</ref> Les úniques notícies certes de la vida de Jacopo da Cessole van ser recollides per Kaeppeli sobre la base de quatre documents, guardats als arxius estatals de Gènova, que es remunten als anys de 1317 a 1322, probablement passats pels dominicans a Gènova.<ref>«Iacobus de Cessolis», in Thomas Kaeppeli, ''Scriptores Ordinis Praedicatorum Medii Aevi'', Vol. II, Romae, Ad S. Sabinae, 1975, p. 311-7</ref> Un dels documents demostra el naixement de Jacopo a Cessole, a la província d'Asti, al nord de Gènova, però no se sap l'edat que tenia en el moment de l'estada genovesa ni mentre va viure. Durant l'estada genovesa va assistir a l'església de Santa Maria di Castello (on també hi van viure i treballar, Giovanni Balbi i Jacopo da Varazze), un important centre cultural de l'època, i de 1317 a 1318 fou vicari d'Iacopo da Levanto, un inquisidor de la Lombardía i de la marca Genovesa.
L'ortografia del seu nom varia enormement. Els molts manuscrits en llatí de la seva obra escriuen el seu nom com Cessolis (o Sessolis) més de trenta vegades, Cessulis (o Cesulis o Cessullis) gairebé vint vegades, les versions alemanyes tenen Cassalis vint vegades, les versions italianes tenen Cesole o Ducciasole. A part d'aquestes formes, hi ha Cessoles (en francès), o també Chessolis, Czessalis... en un total de més de trenta escrits addicionals. en en gairebé totes les llengües parlades durant l'[[edat mitjana]].<ref name="Trecc"
=== Origen català? ===
Línia 24:
:Hi ha més d'un centenar de còpies del seu manuscrit, les versions més antigues en alemany són anteriors a 1335. El manuscrit més antic en llatí data de 1358. La primera traducció francesa de Jehan Ferron data de 1347. Va ser traduït al francès per Jean de Vignay sota el títol ''Le Jeu des échecs moralisé''. La primera edició impresa es va publicar el 1473 a Utrecht.
:A Catalunya, el llibre de Cessolis es va difondre àmpliament en forma de manuscrit, del que se'n han trobat cinc còpies en llengua catalana, a: [[Barcelona]]. Girona, Madrid, Roma i Sant Cugat del Vallès, però cap d'impresa, fet que va motivar al bibliògraf [[Josep Brunet i Bellet]], a publicar-ne una edició en català el 1900.<ref name="Cessolis)Brunet1900"
:A [[Espanya]] es va publicar el 1549 (a [[Valladolid]]) amb el títol de «El juego del ajedrez o dechado de fortuna» i a [[Anglaterra]] amb el títol «The Collection Form and the Art of Memory in Libel-lus super ludo Schachorum»<ref name="Vassallo2006">Eduardo Vassallo. [http://books.google.cat/books?id=fiJhqX7S59MC&pg=PA142].  Editorial Cuarto Propio. {{ISBN|9789562603836}}</ref>
| |||