Solstici: diferència entre les revisions

▲En el '''solstici d'hivern''' de l'hemisferi nord (també anomenat solstici de desembre), el Sol es troba en la posició més meridional (més al [[sud]]), és a dir, sobre el [[tròpic de Capricorn]], a -23° 26′ de declinació. Físicament, el solstici d'hivern correspon al moment en què la part de l'eix de rotació de la [[Terra]] situada a l'hemisferi nord es troba més allunyada de la direcció Terra-Sol. Això s'esdevé entre els dies 21 i 22 del mes de desembre (la data i l'hora exactes també en varien, lògicament, cada any). El dia [[22 de desembre]], el solstici d'hivern (comença aquesta estació, i del llatí ''solstitium'': de ''sol'', i ''stare'', 'estar parat') és el dia més curt de l'any perquè el Sol tarda menys en donar la volta i es pon molt aviat. Hi ha aproximadament 9 hores de "dia" i 15 hores de "nit" en una latitud de 40º N. A partir d'aquesta data, la durada del dia comença a créixer. El dia 21 de març s'arriben a igualar el dia i la nit (12 hores cadascun), per això s'anomena ''[[equinocci]]'' ''de primavera'' (comença aquesta estació, del llatí ''aequinoctium'': ''aequus'' 'igual', ''noctis'', 'nit'). Després continua augmentant la duració del dia fins al 21 de juny, el solstici d'estiu, el dia més llarg de l'any --i, per tant, la nit més curta--. Ara és a la inversa (del llatí ''inversum'', 'girat'), 15 hores de "dia" i 9 hores de "nit". Com es pot observar, hi ha una simetria.