Joaquim Vilaseca i Rivera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m +Categoria:Morts a Barcelona; d'acord amb Wikidata (QuickCategories batch #3151) |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 9:
Titulat el 1910, en va emmarcar inicialment en el [[Modernisme català|modernisme]], encara que posteriorment va evolucionar cap a un cert [[classicisme]]. En moltes de les seves obres va treballar associat a [[Adolf Florensa]]. Va ser arquitecte municipal de [[Cervera]] i [[Alella]], i arquitecte en cap de l'Agrupació d'Edificis Municipals de l'[[Ajuntament de Barcelona]], càrrec des del qual va instituir el 1930 el Servei d'Edificis Artístics i Arqueològics del consistori barceloní.<ref name="sur1">{{Cita Harvard|Ràfols|1951|p=254}}</ref>
Des del seu càrrec a l'Ajuntament de la Ciutat Comtal va intervenir en la reforma de la [[Casa de la Ciutat de Barcelona|Casa de la Ciutat]] (1929), on va realitzar l'escala d'honor, així com en diverses restauracions, com la del [[Saló del Tinell]] del [[Palau Reial Major de Barcelona]], la reconversió de l'antic convent de Santa Clara en el [[Museu Frederic Marès]],<ref>{{GEC|0240499}}</ref> la conversió de les [[Drassanes Reials de Barcelona]] en Museu Marítim i de l'[[Hospital de la Santa Creu de Barcelona|Hospital de la Santa Creu]] en centre cultural i seu de la [[Biblioteca de Catalunya]].<ref name="sur1"
El 1932 va dissenyar un projecte urbanístic de reforma del districte barceloní de [[Districte de Ciutat Vella|Ciutat Vella]] (''Pla de Reforma, urbanització i enllaç entre els punts singulars del Casc Antic''), reformulat del projecte de reforma interior d'[[Àngel Baixeras]] del 1884.<ref>{{ref-web|url= http://www.ub.edu/geocrit/sv-106.pdf|títol= Las intervenciones urbanísticas en el centro histórico de Barcelona: de la Via Laietana a los nuevos programas de rehabilitación|autor= Mercè Tatjer|consulta= 1 d'octubre de 2015}}</ref>
De la resta de les seves obres cal citar: l'edifici d'habitatges del carrer Dos de Maig cantonada Consell de Cent (1924); un convent al carrer de Santa Coloma amb Riera d'Horta (1927); l'edifici Nou de l'[[Casa de la Ciutat de Barcelona|Ajuntament de Barcelona]] (1927-1933, amb Adolf Florensa i [[Antoni de Falguera]]); l'Escola de Nàutica (1930-1933, amb Adolf Florensa); i la remodelació del [[Mercat del Ninot]] (1933). Fou autor també del pòrtic situat a [[La Rambla]] del [[Neoclassicisme|neoclàssic]] [[Palau Moja]].<ref name="sur1"
També va intervenir en diversos monuments artístics: el 1919 realitzà la part arquitectònica del ''Monument al Canonge Rodó'', amb escultura de [[Frederic Marès]];{{sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=239}} el 1932 va elaborar amb Adolf Florensa l'obelisc del [[La República (Homenatge a Pi i Margall)|Monument a la República]], amb escultura de [[Josep Viladomat]];<ref>{{ref-web|url= http://w10.bcn.cat/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=CA&codiMonumIntern=352|títol= Obelisc|autor=Jaume Fabre, Josep M. Huertas i Francesc Torres|consulta= 4 de febrer de 2014}}</ref> entre 1941 i 1945 va reconstruir el [[A Joan Güell i Ferrer|Monument a Joan Güell i Ferrer]], amb l'escultor Frederic Marès;{{sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=101}} i el 1951 va ser autor amb Adolf Florensa del ''Monument als Caiguts'' a l'avinguda Diagonal, amb una escultura de [[Josep Clarà]].<ref>{{ref-web|url= http://w10.bcn.cat/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=CA&codiMonumIntern=649|títol= Als Caiguts|autor=Jaume Fabre, Josep M. Huertas i Xavier Barral i Altet|consulta= 15 de març de 2014}}</ref>
| |||