Diferència entre revisions de la pàgina «Baredo»

289 bytes afegits ,  fa 6 mesos
Recuperant 2 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8
m (Plantilles)
(Recuperant 2 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8)
[[Fitxer:Lavadoiro_público_en_Baredo,_Baiona.jpg|miniatura|Font de O Cabreiro, des d'on es contempla la parròquia conjunt.]]
[[Fitxer:Galiza_-_Río_Fraga_-_Muiños_de_Baredo_3.jpg|miniatura|El molí en la llera del riu Fraga o Tres Regueiras.]]
És delimitada per les parròquies de Santa Mariña de Baíña, Santa Uxía de Mougás i Santa Maria de Baiona, i pertany a l' arquebisbat de Miñor de la [[diòcesi de Tui-Vigo]]. Els principals nuclis de població són O Agro, Bouza, O Cabreiro, A Cachada, As Cadeiras, O Cancelo, O Caneiro, O Carballo, A Cela, A Costa, As Laxes, O Lombo, O Montiño, O Outeiro, A Padarnela, A Pedra, Ponte, Os Portelos, O Río, Río Pequeno, Rocamar, O Sinal, A Torre e As Xestas<ref>{{Ref-web|títol=Toponimia de Baredo|url= http://toponimiabaredo.blogspot.com.es/|páxina-web=toponimiabaredo.blogspot.com.es|data-acceso=2015-11-27|consulta=2016-07-16|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20151208100508/http://toponimiabaredo.blogspot.com.es/|arxiudata=2015-12-08}}</ref>&nbsp;És travessat per la riera de les Tres Regueiras, també anomenat riu Fraga. Està envoltat pel Barranco de Currelos, Outeiro do Home, Outeiro do Galo, Os Marcos, Pousos e Facho de Cabo Silleiro&nbsp;.<ref name=":0">Historia de la Parroquia de Baredo, Domingo Cameselle Bastos (1997)</ref> En la seva costa rocosa al [[Cap Silleiro|Cap de silleiro com]] hi ha un conjunt d'illots com la Carral, el Negre o el Polbeira, llocs de naufragis.<ref>Xosé Lois Vilar Pedreira (Instituto de Estudos Miñoranos), Os nomes do mar de Baiona e Panxón (2008)</ref> La zona costanera de la parròquia és travessat per la carretera PO-552.
 
== Història ==
El riu Bosc, també anomenat la Riera de les Tres Regueiras, que va néixer a prop de la Muntanya de Baredo i acaba en Porrido. En els seus últims metres, es troba a una distància a peu de la fusta al llarg de la vora del riu. Com molts d'altres el gallec rius, propietat de diversos [[Molí|molins]] , l'aigua utilitzada per moldre el gra. De les vuit, reconstruíronse tres (Cogulado part Superior, Cogulado de l'Entorn i Cogulado més Avall), els altres cinc estan en terribles condicions.
 
La ruta, senyalitzada amb plafons, transcorre per un paratge de l'entorn natural, encara que afectades per la planificació urbanística. Té un gran valor etnogràfic i el biològic, principalment [[Ocell|aus]] com [[Gamarús|avelaionas]], [[Xot|mussols orelles]], [[Cuereta blanca|la washerwomen blanc]], [[Cotxa fumada|rabirrubios]], [[Làrid|gavines]], [[Phalacrocorax|corbs marins]]...; amfibis com la [[granota verda]], [[Salamandra comuna|salamandres comú]], [[Salamandra lusitànica|salamandra rabilongas]]..., i [[Flora|la flora]]: [[Ginesta d'escombres|escombra]], [[Gatosa europea|bush]], [[falguera]] i les espècies invasores: water lily (també anomenat de la cavitat). També completar amb petits [[rosegador]]s<nowiki/>com [[Ratolí|els ratolins]], [[Talp occidental|toupas]] i [[Eriçó comú|eriçons cacho]] i alguns altres [[Rata talpera|aguanón]] i la ubiqüitat d' [[eucaliptus]].<ref>{{Ref-web|url= http://www.galiciamaxica.eu/Sitios/PONTEVEDRA/baiona/baredo.html|autor=Galicia Máxica|títol=Muíños de Baredo|dataacceso=05/11/2014|consulta=2016-07-16|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20141105163725/http://www.galiciamaxica.eu/Sitios/PONTEVEDRA/baiona/baredo.html|arxiudata=2014-11-05}}</ref>
 
== Nostra Senyora de A Cela ==
224.851

modificacions