Batalla de Hattin: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 1 com a no actives.) #IABot (v2.0.8
Línia 13:
|width=300
}}
|data= [[4 de juliol]] de [[1187]]<ref>{{ref-llibre |cognom=Nicolle |nom=David |títol=Hattin 1187: Saladin's greatest victory |url= http://books.google.cat/books?id=q5Nun7yACrgC&printsec=frontcover&dq=hattin+1187&hl=ca&sa=X&ei=RL3rUNL5HZS3hAf-tYDQCQ&ved=0CDMQ6AEwAA | editorial=Osprey Publishing |data=1993 |pàgines=p.65 |isbn=1855322846 }}{{Enllaç no actiu|date=de gener 2021 |bot=InternetArchiveBot }}</ref>
|localitat= [[Hattin]], prop de [[Tiberíades]]
|resultat= Victòria decisiva musulmana
Línia 73:
Saladí va recórrer els deu quilòmetres que el separaven de [[Tiberíades]] el [[5 de juliol]] i va assetjar la ciutadella guardada per la Comtessa Esquiva, que finalment va ser autoritzada a abandonar la fortalesa amb la seva família, seguidors i pertinences. [[Raimon III de Trípoli]], tot i haver escapat amb vida de la batalla, va morir més tard, el 1187, de [[pleuresia]].
 
Dos dies després de la batalla, els cavallers [[templer]]s i [[hospitaler]]s capturats van tenir l'oportunitat de convertir-se a l'Islam. D'acord amb [[Imad al-Din]], sols uns pocs van acceptar la proposta i van esdevenir uns bons musulmans i els altres van ser decapitats. Com a acte de solidaritat, molts dels [[croat (guerrer)|croats]] capturats –tot i no ser-ho— van manifestar que eren també templers, forçant així els seus captors, també, a decapitar-los.<ref>{{en}} History Makers - ''Richard Lionheart'', ITV</ref> Es diu que [[Nicasi Camut de Burgio]], un cavaller hospitaler venerat després com a màrtir cristià va ser una de les víctimes.<ref>{{ref-web|url=http://www.netgalaxy.it/san-nicasio.htm|títol= San Nicasio Camuto di Burgo|data=2002|editor=net galaxy.it|consulta=febrer del 2019|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20131004022545/http://www.netgalaxy.it/san-nicasio.htm|arxiudata=2013-10-04}}</ref> Diversos homes de Saladí van deixar l'exèrcit després d'emportar-se amb ells presoners francs com a esclaus. Guiu va ser dut a Damasc com a presoner i els altres van ser amb el temps rescatats.
 
{{cita|''Saladí va ordenar que havien de ser decapitats tot preferint executar-los que no pas tenir-los a la presó. Amb ell hi havia un grup d'estudiants, sufís i un cert nombre de devots i ascetes, els quals li van demanar que els permetés matar algun dels presoners i alçaven l'espasa i s'arremangaven. Saladí, amb expressió joiosa, romania assegut sobre la seva tarima mentre que els infidels eren objecte de la més negra desesperació.''{{sfn|Gabrieli|1989|p=138}}|[[Imad ed-Din]], Secretari de Saladí.}}