Josep Bru i Jardí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
Línia 8:
Fou membre de la Confederació Regional de Catalunya dels [[Sindicats Lliures]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Fabre i Fornaguera|nom=Jaume|títol=La contrarevolució de 1939 a Barcelona. Els que es van quedar|pàgines=245|any=2003|isbn=84-688-1007-X}}</ref> i vicepresident del Sindicat Professional de Periodistes de Barcelona. Lo novembre del 1927 va presidir a Madrid lo III Congrés de la Confederació de Sindicats Lliures al saló d'actes de la societat mercantil «La Única».<ref>{{ref-publicació|títol=III Congreso de la Confederación de Sindicatos Libres|publicació=La Nación|data=11/11/1927|pàgines=8|url=http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0026245734&page=8}}</ref> L'any 1928 lo govern d'Espanya de la [[Dictadura de Primo de Rivera]] el nomenà assembleista com a representant de la vida nacional.<ref>{{ref-web|url=http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDBuscHisDip?_piref73_1340033_73_1340032_1340032.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXDSP.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%28BRU+JARDI%29.DIPU.|títol=Histórico de diputados 1810-1977: Bru y Jardí, José}}</ref>
 
Instaurada la [[Segona República Espanyola]], l'any 1932 va adquirir el ''Correo de Tortosa'' i en fou director fins al 1936.<ref>{{ref-notícia|títol=El periodista barcelonés D. José Bru Jardí, director propietario de «El Correo de Tortosa»|publicació=Correo de Tortosa|url=http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=ejemplar;comarca=Baix%20Ebre;publication_id=ac.baix.ebre.tortosa.correo.de.tortosa;place=Tortosa;publication=Correo%20de%20Tortosa;day=24;month=10;year=1932;page=002;id=0000107003;collection=premsa;url_high=premsa_pages/AC%20Baix%20Ebre/Baix%20Ebre/Tortosa/Correo%20de%20Tortosa/1932/193210/19321024/19321024-002.pdf;lang=ca;archivo=AC%20Baix%20Ebre;encoding=utf-8|data=24/10/1932}}</ref> En 1934 substituí [[Tomàs Caylà i Grau]] com a cap províncial de la [[Comunió Tradicionalista]] a Tarragona.<ref name="Saura33" /><ref>{{ref-notícia|títol=Vida local|publicació=Correo de Tortosa|url=http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=ejemplar;comarca=Baix%20Ebre;publication_id=ac.baix.ebre.tortosa.correo.de.tortosa;place=Tortosa;publication=Correo%20de%20Tortosa;day=27;month=06;year=1936;page=002;id=0000114879;collection=premsa;url_high=premsa_pages/AC%20Baix%20Ebre/Baix%20Ebre/Tortosa/Correo%20de%20Tortosa/1936/193606/19360627/19360627-002.pdf;lang=ca;archivo=AC%20Baix%20Ebre;encoding=utf-8|data=27/06/1936}}</ref>
Participà en la [[Cop d'Estat del 18 de juliol|revolta contra la República del 18 de juliol]] i va formar part de la comissió carlista d'Afers per a Catalunya.<ref name="Saura33" /> Va fugir a la zona revoltada i participà en la patrocinadora que constituí a [[Pamplona]] el [[Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat]]. Va ser un dels vuit catalans que van actuar com a testimoni contra [[Manuel Carrasco i Formiguera]] en lo consell de guerra que se li va fer a [[Burgos]] l'any 1938.<ref name="Saura33" />
 
Després de la guerra fou lo primer soci fundador de l'[[Associació de la Premsa de Barcelona]] i redactor en cap de ''[[Diario de Barcelona]]'' fins a la seua jubilació en 1961.<ref>{{ref-notícia|títol=Necrológicas: José Bru Jardí|publicació=ABC|url=http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1983/04/07/039.html|data=07/04/1983}}</ref> Dins del carlisme va ser, juntament amb [[Pere Roma i Campí|Pere Roma]] i d'altres, un dels principals representants a Catalunya del corrent carlooctavista, que defensava els drets de [[Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó]] a la corona d'Espanya.<ref>{{ref-llibre|títol=El franquisme a Catalunya (1939-1977). Volum 3: La immigració, el desarrollismo i la resistència cultural (1959-1968)|pàgines=114|editorial=Edicions 62|any=2006|isbn=84-297-5574-8}}</ref>
Línia 15:
Com a funcionari municipal, Josep Bru va ser sotsdirector en cap negociat d'Estadística Administrativa i sotsdirector de l'Institut Municipal d'Estadística. Va rebre la Medalla d'Argent de la Ciutat de Barcelona i era comendador de l'[[Orde d'Isabel la Catòlica]]. En morir, la seua família va rebre el condol del president de la Generalitat [[Jordi Pujol]], l'alcalde de Barcelona [[Pasqual Maragall]] i el president de l'Associació de la Premsa de Barcelona [[Roger Jiménez i Monclús|Roger Jiménez]].<ref name="Pais">{{ref-notícia|títol=José Bru Jardí, periodista|publicació=El País|url=http://elpais.com/diario/1983/04/07/agenda/418514401_850215.html|data=07/04/1983}}</ref>
 
Lo seu germà, [[Lluís Bru i Jardí]], fou diputat d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] al Parlament de Catalunya durant la Segona República.<ref name="Pais" />
 
== Referències ==