Foció: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
orto
m Timoteu d'Anaflistos
Línia 3:
Va estudiar amb [[Plató]] i [[Xenòcrates de Calcedònia]] i (segons [[Suides]]) [[Diògenes de Sinope]] també era entre els deixebles. Es va distingir per primer cop a les ordes de [[Càbries]] el [[376 aC]] a la batalla de [[Illa de Naxos|Naxos]] on va dirigir l'ala esquerra de la flota. Després de la batalla el va enviar a les illes a demanar contribucions i va posar un esquadró de 20 vaixells al seu servei que Foció va refusar al·legant que eren pocs per lluitar amb enemics i molts per presentar-se als amics, i va salpar amb només una galera obtenint diverses contribucions.
 
Durant uns anys Càbries, [[Ifícrates el Vell|Ifícrates]] i [[Timoteu d'Anaflistos|Timoteu]] foren els principals generals atenencs i Foció pràcticament no apareix esmentat. El [[351 aC]] apareix junt amb [[Evàgores II]] al front de les forces reclutades per [[Idrieu]] de [[Cària]] amb el propòsit de reduir [[Xipre]] a l'obediència del rei de Pèrsia, i va aconseguir la conquesta de l'illa excepte [[Salamina de Xipre]] on [[Pintàgores de Salamina|Pintàgores]] va resistir fins que va aconseguir la reconciliació amb el rei persa.
 
El [[350 aC]] va fer una expedició a [[Eubea]] a petició del tirà [[Plutarc d'Erètria]] que demanava ajut contra Càl·lies. La petita força de Foció era insuficient per acomplir la missió. És suposa que fou llavors quan va lliurar i guanyar la batalla de Tamines (''Tamynae''), però no és del tot segur i podrien ser fets del [[354 aC]]. Plutarc va trair als atenencs i Foció el va expulsar d'Erètria; va establir la seva posició a la fortalesa de Zaretra, entre la costa est i la occidental a la part més estreta de l'illa. Va alliberar a tots els presoner que feia menys als atenencs desertors. A la seva sortida havia consolidat la posició d'Atenes, posició que després va declinar sota el seu successor Molós.