Josep Maria Arnavat Vilaró: diferència entre les revisions

Va fer estudis primaris a la seva ciutat, i, sense mitjans poder seguir estudiant va fer diverses feines per subsistir. A la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]] va fer de radiotelegrafista amb l'[[Exèrcit de la República|exèrcit republicà]] al front d'Extremadura, i tornat a Reus, va treballar com a dependent d'una botiga de roba fins a l'any 1955 o 1956 i més endavant a la Caja de Ahorros Provincial de Tarragona, entitat sorgida del pas del grup d'oficines de la Diputació de Barcelona a una caixa depenent de la Diputació de Tarragona, i en fou nomenat director de l'agència coneguda com a Jaume I (més tard agència Hércules), que fou una de les primeres "agències urbanes" (és a dir agències de la sucursal principal) que es van obrir a Reus, lloc en el qual es va jubilar.<ref name=":0" />

Als primers anys quaranta va formar part de l'anomenada "'''Peña del Laurel'''" que aplegava artistes reusencs de diferents disciplines: el músic [[Francesc Tous Aulès|Tous]], els escriptors [[Joaquim Bargalló Borràs|Bargalló]], [[Ramon Amigó Anglès|Amigó]], [[Francesc Ardèvol i Blanch|Ardèvol]], [[Josep Borrell Aloy|Borrell]], [[Francesc Martí i Queixalós|Martí Queixalós]], el pintor [[Pere Calderó Ripoll|Calderó]], l'escultor Bofarull i d'altres, i que es reunia al cafè del Teatre Bartrina.<ref name=":1">[[Xavier Amorós Solà|Amorós, Xavier]]. "Temps estranys I". A: ''Obra completa vol. III''. Reus: l'Ajuntament, 2009. Pàg. 556-557. {{ISBN|9788489688353}}</ref> Es relacionava assíduament amb els intel·lectuals locals, com [[Joaquim Santasusagna]], [[Josep Iglésies i Fort|Josep Iglésies]], [[Teresa Miquel i Pàmies|Teresa Miquel]] i el doctor [[Lluís Grau Barberà|Lluís Grau]]. Va fer d'agent cultural, proporcionant quadres i llibres que les circumstàncies feien de difícil difusió. Amb [[Ramon Amigó i Anglès|Ramon Amigó]] i [[Xavier Amorós Solà|Xavier Amorós]] (els hi deien La Triple A) va fundar els "Amics de la Poesia" a imatge d'un grup que, amb el mateix nom, havia actuat a Barcelona als anys vint, auspiciat per [[Josep Carner]],<ref name=":1" /> i van aconseguir portar al [[Centre de Lectura de Reus]] [[Carles Riba i Bracons|Carles Riba]], [[Clementina Arderiu]], [[Josep Maria López-Picó|López-Picó]], [[Octavi Saltor i Soler|Octavi Saltor]] i [[Blai Bonet i Rigo|Blai Bonet]], i encara més endavant [[Joan Triadú i Font|Joan Triadú]] i [[Maria Aurèlia Capmany i Farnés|Maria Aurèlia Capmany]].

Va publicar el llibre ''Gamma'' ([[1946]]), que fou el primer llibre imprès en català a la ciutat després de la victòria de Franco, i que, segons [[Magí Sunyer]], està escrit en un llenguatge precís, tant en els sonets com en les poesies molt breus, gairebé sense anècdota, tendint cap a la poesia pura.<ref>Sunyer, Magí. "La literatura" A: ''Història general de Reus, vol. V''. Reus: l'Ajuntament, 2003, p. 169-170. {{ISBN|8489688222}}</ref> Més tard publicà ''Desfent silencis'' ([[1950]]), ''Declaro pertot i enlloc'' ([[1963]]),'' Els set pecats capitals'' ([[1963]]), ''D'un Nadal a l'altre'' (1972), i ''No us dono el braç a tòrcer'' ([[1976]]). Va col·laborar amb obres pròpies a l{{'}}''[[Antologia de la poesia reusenca]]'' ([[1956]]-[[1961]]), l'últim volum de la qual va dirigir el 1961, i el conjunt va prendre molta volada: s'hi van incorporar dibuixos de [[Pere Calderó Ripoll|Pere Calderó]], [[Juli Garola i Monné|Juli Garola]], [[Sefa Ferré]], [[Ceferí Olivé]], [[Magda Folch Solé|Magda Folch]], Enric Prats, [[Josep Iglésies i Fort|Josep Iglésies]], [[Rodolf Figuerola Bargalló|Rodolf Figuerola]], [[Josep Maria Constantí Zamora|Constantí Zamora]], [[Josep Maria Morató Aragonès|Morató Aragonès]], Nosàs i [[Josep Ferré Revascall|Ferré Revascall]], entre alguns altres. Els seus poemes van rebre diversos premis. Pels anys seixanta es dedicà breument a la narració i publicà les proses "Petita crònica" al ''[[Setmanari Reus]]'', on també publicà poemes.<ref name=":0" />