Plàstic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 85.192.75.71. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
hola
Etiquetes: Revertida escolar editor visual
Línia 1:
{{Infotaula compost químic}}
[[Fitxer:Plastic household items.jpg|miniatura|Diversos tipus de plàstic en articles per a la llar]]
el plastic es un yotuber
En [[química]] i [[tecnologia]], els '''plàstics''' són [[matèria orgànica|materials orgànics]] [[polímer|polimèrics]] d'alta [[massa molecular]]. Són [[Molècula|molècules]] gegants formades per [[àtoms]] de [[carboni]] juntament amb altres d'[[hidrogen]], [[oxigen]], i en menor mesura, [[clor]], [[fluor]], [[nitrogen]] o [[silici]]. Els plàstics són [[Sòlid amorf|sòlids amorfs]], sintètics o semisintètics, que tenen una gran utilitat per a la indústria.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.172|llengua=castellà|consulta=6 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref>
 
El terme, en la seva significació més general, s'aplica a les substàncies de diferents estructures i naturaleses que no tenen un punt fix d'ebullició i posseeixen durant un interval de temperatures propietats d'elasticitat i flexibilitat que permeten modelar i adaptar-les a diferents formes i aplicacions. Tanmateix, en sentit restringit, denota certs tipus de materials sintètics obtinguts mitjançant fenòmens de polimerització o multiplicació artificial dels àtoms de carboni en les llargues cadenes moleculars de compostos orgànics derivats del petroli i altres substàncies naturals.
 
== Etimologia ==
El mot ''plàstic'' deriva del mot llatí ''plasticus'',<ref>{{ref-web | url = http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0105313 | títol = Plàstic | editor = [[Grup Enciclopèdia Catalana]] | lloc = [[Gran Diccionari de la Llengua Catalana]]}}</ref> que al seu torn prové de les paraules [[grec|gregues]] πλαστικός (''plastikos'') i πλαστός (''plastos''),<ref name="perseus">{{ref-web | url = http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0057%3Aentry%3D%2383506 | nom = Henry George | cognom = Liddell | nom2 = Robert | cognom2 = Scott | títol = A Greek-English Lexicon | editor = Plastikos | lloc = Perseus}}</ref><ref name="etymonline">{{ref-web | url = http://www.etymonline.com/index.php?search=plastic&searchmode=none | títol = Plastic |editor= Online Etymology Dictionary}}</ref> que fan referència a la seva [[mal·leabilitat]], la capacitat de ser modelat per tal de donar-li qualsevol forma física (pel·lícules, fibres, tubs, ampolles, caixes, ...), utilitzant diferents mètodes (fusió, extrusió, pressió, ...). La paraula es va utilitzar originalment com a adjectiu per denotar un cert grau de mobilitat i facilitat per adquirir certa forma, sentit que es conserva en el terme plasticitat.
 
== Història ==
Els primers plàstics eren materials creats a partir de substàncies naturals d'origen biològic, com per exemple proteïnes de l'ou o de la sang, que són polímers orgànics. A partir proteïnes de la [[llet]], com la [[caseïna]], tractades amb [[Hidròxid de sodi|sosa càustica]] es van desenvolupar materials que imitaven les propietats de les banyes del bestiar. Els primers plàstics sintètics com el [[cautxú]], la [[nitrocel·lulosa]], el [[col·lagen]] o la [[galalita]], foren el resultat de la transformació química de substàncies naturals, que més tard serien complementades amb molècules sintètiques per obtenir substàncies com la [[baquelita]], la [[resina epoxi]], el [[clorur de polivinil]], o el [[polietilè]].
 
Durant la [[dècada del 1800]] el desenvolupament dels plàstics es va accelerar gràcies al descobriment de la [[vulcanització]] per [[Charles Goodyear]], un procediment per a obtenir materials termoestables a partir del cautxú natural. [[Alexander Parkes]] va inventar el [[1862]] la ''parkesina'', el primer plàstic fet per l'home.<ref>[http://www.plastiquarian.com/parkes.htm "Alexander Parkes (1813 - 1890)"] a ''Website of the Plastics Historical Society''. (en anglès)</ref> El primer plàstic totalment artificial va ser la [[baquelita]], descoberta i comercialitzada per [[Leo Baekeland|Leo Hendrik Baekeland]] el 1907, era un tipus de plàstic barat, no inflamable i polivalent que va ser força popular.<ref name="heritage">{{ref-web|url=http://www.chemheritage.org/classroom/chemach/plastics/baekeland.html
|títol=Chemical Achievers: Leo Hendrik Baekeland|editor=Chemical Heritage Foundation
|data=2005|consulta=08-11-2007}}</ref><ref name="time">{{ref-web|url=http://www.time.com/time/time100/scientist/profile/baekeland.html|títol=Time 100: LeoBaekeland|nom=Ivan|cognom=Amato|data=1999-03-29|consulta=08-11-2007}}</ref> Al llarg del {{segle|XX}} l'ús del plàstic es va fer extremadament popular i va arribar a substituir altres materials tant dins l'àmbit domèstic com l'industrial.
 
== Les propietats característiques ==
[[Fitxer:Botella CocaCola.jpg|miniatura|100px|Ampolla de [[Coca-Cola]] de plàstic]]
Els plàstics són substàncies formades per macromolècules orgàniques anomenades [[polímer]]s. Aquests polímers són grans agrupacions de [[monòmer]]s units mitjançant un procés químic anomenat polimerització. Els plàstics proporcionen el balanç necessari de propietats que no poden aconseguir amb altres materials per exemple: [[color]], poc [[pes]], tacte agradable i resistència a la degradació ambiental i biològica.
 
De fet, plàstic es refereix a un estat del material, però no al material en si: els polímers sintètics habitualment anomenats plàstics, són en realitat materials sintètics que poden assolir l'estat plàstic, això és que el material es troba viscós o fluid, i no té propietats de [[resistència dels materials]] a esforços mecànics. Aquest estat s'aconsegueix quan el material en estat sòlid es transforma en estat plàstic generalment per escalfament, i és ideal per als diferents processos productius, ja que en aquest estat és que el material pot manipular de les diferents formes que existeixen en l'actualitat. Així que la paraula plàstic és una forma de referir-se a materials sintètics capaços d'entrar en un estat plàstic, però plàstic no és necessàriament el grup de materials als que quotidianament fa referència aquesta paraula.
 
Són propietats característiques de la majoria dels plàstics, encara que no sempre es compleixen en determinats plàstics especials:
* Són barats.
* Tenen baixa [[densitat]].