Diferència entre revisions de la pàgina «Joe Biden»

5 octets eliminats ,  fa 10 mesos
La referència ja no és adequada
(47è president per 46è)
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils editor visual
(La referència ja no és adequada)
{{Infotaula persona}}
'''Joseph Robinette «Joe» Biden Jr.''' ([[Scranton (Pennsilvània)|Scranton]], [[Pennsilvània]], [[20 de novembre]] de [[1942]]) és un [[polític]] nord-americà, actualel [[presidentLlista de presidents dels Estats Units d'Amèrica|46è]].<ref name="Joei Biden electedactual [[president">{{ref-notícia|url= https://edition.cnn.com/politics/live-news/trump-biden-election-results-11-07-20/index.htmldels |títol=JoeEstats Biden elected president |obra=CNN|data= 7 novembre 2020 |consulta= 7 novembre 2020}}</ref>Units]]. Membre del partit [[Partit Demòcrata dels Estats Units|demòcrata]], fou el 46è [[vicepresident dels Estats Units]] del 2009 al 2017 i senador per [[Delaware]] del 1973 al 2009. Biden fou el candidat del [[Partit Demòcrata dels Estats Units|Partit Demòcrata]] a les [[eleccions presidencials dels Estats Units de 2020]] on va vèncer contra el [[President dels Estats Units|president]] titular [[Donald Trump]]. Anteriorment, Biden no havia aconseguit la nominació demòcrata a les eleccions presidencials de [[Eleccions presidencials dels Estats Units de 1988|1988]] i [[Eleccions presidencials dels Estats Units de 2008|2008]].
 
Biden es va criar a [[Scranton (Pennsilvània)|Scranton]] ([[Pennsilvània]]) i al [[comtat de New Castle]] ([[Delaware]]). Va estudiar a la [[Universitat de Delaware]] abans d'estudiar [[dret]] a la [[Universitat de Syracuse|Universitat de Siracusa]]. Va esdevenir [[advocat]] el 1969 i va ser elegit al [[Consell del Comtat de New Castle]] el 1970. Va ser elegit [[Senat dels Estats Units|senador]] per Delaware el 1972. Biden va ser membre durant molts anys del [[Comitè de Relacions Exteriors del Senat dels Estats Units|Comitè de Relacions Exteriors del Senat]] i n'acabà esdevenint president. Es va oposar a la [[Guerra del Golf]] el 1991 però va donar suport a la intervenció dels EUA i l'[[Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord|OTAN]] a la [[Guerra de Bòsnia]] el 1994 i 1995, a expandir l'OTAN a la dècada de 1990 i a bombardejar [[Sèrbia]] durant la [[Guerra de Kosovo]] el 1999. Va donar suport a la resolució que autoritzava la [[Invasió de l'Iraq de 2003|Guerra d'Iraq]] el 2002 però s'oposà a incrementar-hi la presència dels EUA el 2007. També va ser president del [[Comitè de Justícia del Senat dels Estats Units|Comitè de Justícia del Senat]] del 1987 al 1995 i va tractar la política de drogues, la prevenció del crim i les llibertats civils. Biden va liderar els esforços per aprovar lleis per controlar els crims violents i contra la [[Violència de gènere|violència contra les dones]] i va supervisar les nominacions contencions de [[Robert Bork (jutge)|Robert Bork]] i [[Clarence Thomas]] al [[Tribunal Suprem dels Estats Units|Tribunal Suprem]].
Biden va ser reelegit senador sis vegades però va dimitir-ne quan va guanyar la vicepresidència a les [[Eleccions presidencials dels Estats Units de 2008|eleccions presidencials de 2008]] amb la candidatura encapçalada per [[Barack Obama]]. Foren [[Eleccions presidencials dels Estats Units de 2012|reelegits]] el 2012. Com a vicepresident, va supervisar la despesa en infraestructures del 2009 i va negociar amb els republicans legislació econòmica per solucionar la [[Crisi del sostre de deute dels Estats Units del 2011|crisi del límit d'endeutament]]. En política exterior, Biden va liderar els esforços per aprovar el nou [[New START|tractat START]] amb [[Rússia]], va donar suport a la intervenció militar a [[Líbia]] i va ajudar a articular la política de retirada de tropes de l'Iraq el 2011. Va dirigir el grup de treball sobre la violència de les armes després del [[Tiroteig de l'Escola Primària de Sandy Hook|tiroteig de Sandy Hook]].
 
L'octubre de 2015, Biden va anunciar que no es presentaria a les [[Eleccions presidencials dels Estats Units de 2016|eleccions presidencials de 2016]]. El gener de 2017 Obama li atorgà la [[Medalla Presidencial de la Llibertat]] amb distinció. Biden va anunciar la seva candidatura a la presidència el 25 d'abril de 2019 i el juny de 2020 va aconseguir els delegats necessaris per assegurar la nominació demòcrata. L'11 d'agost de 2020 Biden va anunciar que la senadora per [[Califòrnia]] [[Kamala Harris]] seria la candidata demòcrata a la vicepresidència. El 18 d'agost va rebre la nominació demòcrata a la presidència. El 7 de novembre se'l declarà guanyador de les [[Eleccions presidencials dels Estats Units de 2020|eleccions presidencials de 2020]], celebrades el 3 de novembre, contra [[Donald Trump]].<ref name="Joe Biden elected president">{{ref-notícia|url=https://edition.cnn.com/politics/live-news/trump-biden-election-results-11-07-20/index.html|títol=Joe Biden elected president|obra=CNN|data=7 novembre 2020|consulta=7 novembre 2020}}</ref><ref>{{ref-notícia|url= https://www.bbc.co.uk/news/election-us-2020-54836636 |títol=US Election 2020: Joe Biden wins the presidency |obra=BBC News|data= 7 novembre 2020 |consulta= 7 novembre 2020}}</ref><ref>{{ref-notícia|url= https://www.nytimes.com/2020/11/07/us/politics/biden-election.html |títol=Biden wins presidency, ending four tumultuous years under Trump |obra=The New York Times|data= 7 novembre 2020 |consulta= 7 novembre 2020}}</ref>
 
== Infantesa i educació (1942–1965) ==
9.266

modificacions