Catxalot: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 83.56.44.222. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 45:
Els catxalots, juntament amb els [[cap d'olla negre|caps d'olla]] i els [[elefant marí|elefants marins]], són els mamífers que se submergeixen a més profunditat. Es creu que són capaços d'assolir els tres quilòmetres de profunditat i romandre submergits 90 minuts. Amb més freqüència busseja a una distància de 400 metres de la superfície durant 35 minuts. A aquesta gran profunditat a vegades s'han enredat i ofegat amb cables submarins.
[[Fitxer:Sperm Whale about to Dive.jpeg|miniatura|esquerra|Catxalot arquejant l'esquena preparant-se per submergir-se a [[Dominica]].]]
El catxalot s'ha adaptat per vèncer els canvis dràstics de pressió quan se submergeix. La seva caixa toràcica flexible permet el col·lapse pulmonar, reduint l'entrada de [[nitrogen]], i el [[metabolisme]] pot disminuir per conservar [[oxigen]]. La [[sang]] té alta densitat de [[glòbuls vermells]], els quals contenen el transportador d'oxigen [[hemoglobina]]. La sang oxigenada pot diriacetidirigir-se cap al cervell i a altres òrgans essencials només quan els nivells d'oxigen disminueixen. L'òrgan de l'espermaceti també pot jugar un paper per ajustar la flotabilitat.
 
Malgrat que els catxalots es troben ben adaptats per al busseig de profunditat, les immersions repetides tenen efectes adversos a llarg termini. Els ossos mostren lesions causades per la [[Síndrome de descompressió|descompressió]] ràpida. Els esquelets d'individus vells tenen els danys més extensos, mentre els esquelets d'individus joves no evidencien cap lesió. Aquests danys poden indicar que aquestes balenes són susceptibles a la descompressió i l'ascens sobtat a la superfície pot ser letal per a elles.