Fracturació hidràulica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
Cap resum de modificació
Etiquetes: Revertida escolar editor visual
Línia 1:
Via VoX[[Fitxer:HydroFrac2.svg|miniatura|Esquema del fracking per a obtenir gas.ga]]a Tòxic (T) i inflamable (F):
La '''fracturació hidràulica ''' o '''hidrofracturació''' (coneguda en anglès com '''''hydraulic fracturing''''' o '''''fracking''''')<ref>{{ref-web |url=http://www.ngsa.org/Assets/docs/issues/hydraulic%20fracturing%20for%20web%20site.pdf|títol=Hydraulic Fracturing ("Fracking") and the HBO Movie GasLand|llengua=anglès}}</ref> és una tècnica per possibilitar o augmentar l'extracció de [[gas natural|gas]] i [[petroli]] del subsol. El procediment consisteix en la injecció a pressió d'algun material al terreny, amb l'objectiu d'ampliar les fractures existents al substrat rocós que tanca el gas o el petroli, i afavorir, així, la sortida cap a l'exterior. Habitualment el material injectat és aigua amb sorra i productes químics, encara que ocasionalment es poden emprar escumes o gasos.
 
S'estima que aquesta tècnica és present en aproximadament el 60% dels pous d'extracció actualment en ús.<ref name=aa>{{ref-web |url=http://www.spe.org/jpt/print/archives/2010/12/10Hydraulic.pdf|títol=Hydraulic fracturing| llengua=anglès}}</ref> A causa de l'augment del preu dels [[combustible fòssil|combustibles fòssils]], que ha fet econòmicament rendibles aquests mètodes, se n'està popularitzant l'ús en aquests últims anys, especialment als [[EUA]]. Hi ha una gran controvèrsia sobre el perill mediambiental derivat d'aquesta tècnica, ja que a més d'un gran consum d'aigua, és habitual que amb la sorra s'incloguin multitud de compostos químics, la finalitat dels quals és afavorir la fissura o fins i tot la dissolució de la roca, i que podrien contaminar tant el terreny com els aqüífers subterranis. Respecte a això, la [[NGSA]] (associació nord-americana de subministradors de gas natural) afirma que no s'ha confirmat cap cas de contaminació d'aqüífers fins a la data.<ref name=ab/>
 
== Història ==
La fracturació hidràulica pot semblar un mètode d'extracció de petroli i gas molt sofisticat, i, d'alguna manera, és així, però la seva versió més antiga es remunta a aproximadament el 1860, moment en què, en una gran part de la costa est dels Estats Units, s'extreia petroli amb nitroglicerina, un conegut explosiu que elevava el terme “fracturació” al seu màxim exponent.
 
Durant les dècades posteriors, es va seguir utilitzant el mètode dràstic anteriorment explicat fins que aproximadament als anys 30, es va començar a utilitzar àcids com a substitut dels explosius. Disset anys més tard, es comença a pensar en l'aigua com a possible agent fracturador del terra dur, però no va ser fins al 1949 quan l'empresa Stanolind Oil va començar a aplicar una versió semblant del “fracking” que es fa servir avui en dia de manera industrial.
 
Dos anys abans del nou mil·lenni, l'empresa Mitchell Energy, liderada pel seu fundador George P. Mitchell, va dur a terme la primera fracturació hidràulica comercial i també va fer que aquesta primera fracturació, feta en el jaciment de Barnett Shale, fos viable econòmicament, ja que va aconseguir que cada bilió de Joules (250 milions de calories aproximadament), utilitzats en el procés, només costés 4 dòlars. {{CN|data=desembre de 2016}}
 
Les injeccions al subsol per afavorir l'extracció de [[petroli]] es remunten fins al 1860, en la Costa Est dels Estats Units, emprant en aquell temps [[nitroglicerina]].<ref name=aa/> El 1930 es van començar a utilitzar àcids en lloc de materials explosius, però és el 1947 quan s'estudia per primera vegada la possibilitat d'utilitzar [[aigua]]. Aquest mètode va començar a aplicar-se industrialment el 1949 per l'empresa Stanolind Oil.<ref name=aa/> Amb l'aigua s'inclou una certa quantitat de sorra per evitar que les fractures es tanquin quan s'aturi el bombament, i també s'afegeix entorn d'un 1% d'additius,<ref name=ab/> compostos de fins a 500 productes químics,<ref>{{ref-web |url=http://www.elmundo.es/blogs/elmundo/espiritusanimales/2011/02/26/hollywood-contra-el-gas-natural-y.html|títol=¿Un Oscar contra el gas natural?}}</ref> la funció dels quals és potenciar l'efectivitat de la fractura. Tanmateix no és fins a l'any 2002 quan es combina l'ús d'aigua tractada amb additius que redueixen la fricció amb la perforació horitzontal i la fractura en múltiples etapes.<ref>{{ref-web |url=http://www.dec.ny.gov/energy/58440.html|títol=Natural Gas Development and High Volume Hydraulic Fracturing (NYS SGEIS, 2009) |llengua=anglès}}</ref>
Als [[Estats Units]] s'estima que la generalització d'aquest mètode ha augmentat les reserves provades de gas al voltant d'un 40% en quatre anys.<ref name=ab>{{ref-web |url=http://www.ngsa.org/assets/Docs/Issues/Hydraulic%20fracturing%20-%20final%20Aug%202009.pdf|títol=Hydraulic Fracturing|llengua=anglès}}</ref>
Fins al 2010, es calcula{{CN|data=maig de 2015}} que s'han realitzat 2,5 milions de fractures hidràuliques a tot el món.<ref name=aa/> A [[Europa]] no existeix una regulació específica sobre la tècnica del fracking. Un informe del [[Parlament Europeu]] recomana la seva regulació i que es facin públics els components que s'empren als pous de perforació.{{CN|data=maig de 2015}} El Parlament de Bulgària va prohibir el seu ús el 2012. {{CN|data=maig de 2015}}
 
A Espanya, el Ministeri d'Indústria i comunitats autònomes com el País Basc o Castella i Lleó estan concedint permisos d'investigació, malgrat la disconformitat de diverses organitzacions.<ref>[http://www.europapress.es/cantabria/noticia-ccoo-pide-prohibir-extraccion-gas-fracking-retirar-permisos-concedidos-cantabria-otras-ccaa-20120112163047.html comunicats emesos el 12 de gener de 2012]</ref><ref>[http://www.uaganet.net/noticias_detalle.asp?id_noticia=183 comunicat de gener de 2012]</ref>
 
== Procés ==
La fracturació química, utilitzant paraules senzilles, és una tècnica que serveix per augmentar o fer possible l'extracció de gas i petroli que es troba dipositat al subsol.
 
El procediment consisteix en la realització d'un forat vertical, d'uns 2000 metres de profunditat, i, posteriorment, en la realització d'aquest pou. Es continua perforant entre 1000 i 3000 metres de manera perpendicular al primer pou, és a dir, paral·lelament a la superfície.
 
Tot seguit, s'injecta al terreny aigua a molta pressió, prèviament barrejada amb material de suport (normalment sorra) i additius de naturalesa química que serveixen per ampliar les fractures recents, última barrera entre el gas o el petroli i l'exterior.
 
S'ha de remarcar també que com més profund és un pou, amb més pressió s'ha d'administrar a l'aigua.
 
== Legislació ==
Com en molts aspectes jurídics i d'altres camps, Estats Units sol diferenciar-se sempre de la resta, així que aquest apartat dedicat a la legislació es dividirà en dues parts: la legislació als EUA i la legislació a la resta del món.
 
Com algú ja pot saber, sota el terra dels EUA hi ha una gran quantitat de bosses amb gas natural, així com molts jaciments amb grans quantitats de petroli, els quals l'han constituït en el productor més gran de gas i petroli i, per tant, un dels exportadors més importants del món.
 
Els americans, coneixedors de la seva gran sort geològica, han cercat per terra, mar i aire mètodes per aconseguir treure de sota el subsol la màxima quantitat de gas i petroli, per molt inaccessible que fos. Aquesta avarícia els ha conduït al fracking, el qual, gràcies a ser l'únic mètode per explotar determinats jaciments, s'ha guanyat la condició de ser "el nen de papà”. L'explicació sobre la utilització d'aquest terme és molt senzilla. El fracking gaudeix actualment d'exempcions en molts apartats de nombroses lleis federals, la majoria de caràcter mediambiental com són el “Clean Air Act” (llei per aire net), “Clean Water Act” (llei per aigua neta) i “Safe Drinking Water Act” (llei per al dret a aigua potable). Fins i tot estan exempts de la llei per a la recuperació i conservació dels recursos, fet no gaire lògic tenint en compte la quantitat faraònica d'aigua que es fa servir en una excavació.
 
Per acabar-ho d'adobar, les empreses que es dediquen a aquestes pràctiques, no estan obligades a publicar el contingut exacte de certes substàncies utilitzades com a additius en el fluid global, al·legant el “secret comercial”, és a dir, per evitar donar informació a la competència. Malgrat això, alguns estats han legislat a favor que la composició dels fluids utilitzats sigui pública.
 
Actualment, només tres estats dels 50 que formen EUA han prohibit la pràctica del fracking, com, per exemple, l'estat de Nova York, que té importants reserves de gas natural sota el subsol.
 
Pel que fa a la legislació en la resta del món, quan es fa referència a una quantitat de països molt gran, també ens trobem una varietat de legislacions molt gran. Tot seguit es repassen alguns països, abans, però, cal remarcar que el Parlament Europeu recomana la regulació del fracking i que es facin públics els components utilitzats en les perforacions: en Espanya el Senat va aprovar una llei de garantia del subministrament elèctric, la qual inclou el fracking com a alternativa a l'hora de generar energia, però només en certes comunitats autònomes (Balears, Canàries i Ceuta i Melilla). Aquesta llei és totalment oposada a la qual va dur a terme el govern de Cantàbria que ha prohibit la pràctica en les seves terres; a Bulgària s'ha prohibit rotundament qualsevol pràctica relacionada amb la fracturació hidràulica; a la Gran Bretanya es va acabar una moratòria que havien posat de 18 mesos, i ara es promou la utilització de la tècnica basant-se en la gran inversió que és i pot arribar a ser; sortint una mica de les fronteres “europees”, a Turquia s'està començant a gestar una gran explotació de gas i petroli per mitjà del fracking, mentre que a l'Índia es duu a terme des de fa un cert temps (abans s'havia fet un estudi econòmic per saber si seria rendible); Llatinoamèrica, concretament Argentina, acapara quasi tota l'exportació de gas i petroli gràcies a la seva riquesa geològica i, en un cas semblant al dels EUA, també s'empeny en treure el màxim profit possible; per últim, existeixen moratòries al Canadà i Sud-àfrica semblants a les de Gran Bretanya.
 
=== Efectes econòmics ===
Evidentment, un major nombre de jaciments que adopten aquesta pràctica comporta una major quantitat de gas i petroli extreta del subsol i també, conseqüentment, una major quantitat d'ingressos del país que ha dut a terme la fracturació hidràulica. Per tant, la resposta a la pregunta: “El fracking és rendible?”, és sí.
 
L'explicació és molt senzilla: si s'extreu més combustible les empreses que realitzen el fracking guanyen més diners, d'aquesta manera s'adonen que la pràctica continuada els proporciona més ingressos. Així doncs, augmentaran el nombre d'excavacions i, per tant, hauran de contractar més treballadors. En això rau el primer benefici d'aquesta pràctica: hi haurà més llocs de treball (a EUA 2,1 milions){{CN|data=desembre de 2016}} i, conseqüentment, menys atur. El següent benefici ve a continuació: com més elevat sigui el nombre de treballadors, més s'elevarà l'economia del país.
 
Així que el fracking és viable per a l'economia, però el que s'hauria de plantejar és si és viable per a la salut humana i mediambiental.
 
== Fluids hidràulics de fracturació i el seu contingut ==
Els fluids injectats amb gran pressió estan compostos bàsicament d'aigua i arena i, en menor mesura (<2%), d'additius químics. L'arena introduïda en els fluids es fa servir bàsicament per mantenir obertes les esquerdes generades en les roques per l'aigua a pressió.<ref name="test">{{format ref}} http://www.shalegasespana.es/es/index.php/recursos/medio-ambiente/la-fracturacion-hidraulica</ref> Aquest baix percentatge d'additius és suficient perquè es treballa a gran escala. Els productes introduïts es troben dins d'un ampli ventall de compostos químics: des de compostos totalment inofensius, com el clorur sòdic (sal) o l'àcid cítric, fins a compostos que poden ser greument perjudicials per a la salut, com el naftalè o el benzè.<ref name="test1">"Chemicals used in hydraulic fracturing". United States house of representatives committee of energy and commerce minority staff. Abril de 2011</ref> Cada producte hidràulic de fractura és una barreja de compostos químics que intenten aconseguir un objectiu determinat, com per exemple, incrementar el poder de trencament del fluid, inhibir la corrosió àcida o moltes altres característiques, que permeten fer el procés més eficient.
Com s'ha pogut veure, el ventall de productes és molt ampli, utilitzant fins i tot cafè instantani, closques de nou o sabó per tal de dur a terme la fracturació. Per poder analitzar la naturalesa d'aquests additius, s'utilitzarà un estudi realitzat entre els anys 2005 i 2009, amb el qual es poden classificar i estudiar les característiques d'aquests compostos:
#Components químics més utilitzats
 
En una llista realitzada pel Comitè d'Energia i Comerç de la Cambra de Representants dels Estats Units, en què hi ha 750 productes químics i altres components utilitzats en la fracturació hidràulica,<ref name=test1 /> s'ha estudiat quins són els més utilitzats, tal com s'observa en la taula 1.
 
[[Fitxer:Taula 1, additius del fracking 2.PNG|centre|395x395px]]
Com s'observa, el més utilitzat és, amb diferència, el [[metanol]], seguit de l'[[isopropanol]]. L'èter mono butílic d'etilenglicol, és el cinquè més utilitzat, però principalment destaca per la seva fàcil absorció i ràpida distribució en éssers humans després de la seva inhalació, ingestió o exposició cutània. Així doncs, cal estudiar la perillositat d'aquests compostos injectats.
 
2. Compostos químics tòxics
 
Dins d'aquesta llista de 750 productes químics n'hi ha 29 que són tòxics, ja sigui perquè són cancerígens, regulats per la Llei de l'Aigua Potable per la perillositat que comporten per a la salut humana, o perquè són perillosos per a la contaminació de l'aire.
 
Així doncs, les tres categories de perillositat que poden presentar són:
* Cancerígens: les companyies de fracturació hidràulica van utilitzar 95 productes, els quals contenien 13 tipus diferents de compostos cancerígens, com per exemple el naftalè (possible cancerigen humà), benzè (conegut cancerigen humà) o l'acrilamida (probable cancerigen humà).
* Regulats per la Llei de l'Aigua Potable: aquesta llei es regulen 53 compostos químics que poden causar efectes adversos en la salut humana, i són presents, o poden ser-hi, en l'aigua potable pública. En l'estudi realitzat entre 2005 i 2009, les empreses van utilitzar almenys 67 productes que contenien un dels vuit compostos regulats.
* Contaminants perillosos de l'aire: les companyies de fracturació hidràulica van utilitzar almenys 595 productes que contenien 24 tipus diferents de contaminants perillosos per l'aire, com per exemple el fluorur d'hidrogen, un perillós contaminant de l'aire que és altament corrosiu i un verí que causa efectes greus per a la salut. El metanol és el contaminant perillós per l'aire que apareix amb més freqüència en la fracturació hidràulica. Amb l'ajuda de l'article utilitzat, es pot entendre millor les diferents propietats i característiques dels additius utilitzats. Ara, es realitzarà un estudi dels més importants:
 
Entre tots els compostos que figuren com a additius en les aigües de fractura hidràulica destaca, pel nombre de casos en què es fa servir, el metanol.
El '''metanol,''' anomenat també alcohol etílic i, en altres casos, alcohol de fusta, és l'alcohol més simple. A més, mentre que és líquid en condicions normals, també pot ser soluble en l'aigua, ja que té una densitat inferior que l'aigua, és volàtil, inflamable i verinós.
Perillositat
Està classificat com a Tòxic (T) i inflamable (F):
{| class="wikitable"
|-