Maqama: diferència entre les revisions

== Característiques ==

Es tracta d'una narració curta que posa en escena un personatge central que es busca la vida a través de l'enginy i l'eloqüència. La narració està escrita en ''saj'', prosa rimada i amb ritme. aquest tipus de relat breu manté la seva independència una d'un altre quant als seus continguts. La seva fi era la diversió entre tertulians, malgrat trobar en ells una retòrica florida i un lèxic rebuscat per donar vida a una temàtica

 

El creador del gènere va ser [[Al-Hamadhaní|Badí-az-Zaman al-Hamadhaní]] ([[968]]-[[1009]]) al segle X; un segle més tard, [[Al-Harirí (poeta)|al-Harirí de Bàssora]] el va estendre, guanyant més notorietat que al-Hamadhaní.<ref name=prendergast1>The Maqámát of Badí‘ al-Zamán al-Hamadhání. W. J. Prendergast (traductor). 1995 (en anglès) [http://www.sacred-texts.com/isl/mhm/] Consulta 12 de setembre del 2013</ref><ref name=dial/><ref name=fran/> Tots dos autors van centrar les seves obres en personatges [[Novel·la picaresca|picarescs]], les divagacions dels quals i aprofitaments en parlar enfront de les assemblees dels poderosos són transmeses per un narrador. El protagonista és un estafador eloqüent, un brètol vagabund que es guanya la vida sorprenent als seus espectadors amb expressions virtuoses d'acrobàcies retòriques, que inclouen el domini de la poesia àrab (o de la poesia i la prosa de l'hebreu bíblic en el cas de la ''maqama'' hebrea) i de la filosofia clàssiques. Típicament es compon de cinquanta episodis independents en els quals el personatge brètol, normalment disfressat, enganya al narrador per despullar-ho dels seus diners i ficar-ho en destrets o en situacions vergonyoses i, fins i tot, violentes. Malgrat els abusos, el narrador-víctima continua seguint a l'engalipador, fascinat pel seu cabal retòric.