Port de Tarragona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m referències |
||
Línia 12:
== Història ==
El turó de Tarrakon va ser el lloc idoni perquè s'hi establissin els ibers, però no és fins a l'època romana quan es convertí en base militar i s'aprofità la petita platja al costat de la desembocadura del riu Francolí per a fer transaccions per via marítima. Els romans construïren un dic al llarg de la roca més convexa acabada en martell, on es trobava el
Els primers soldats [[Imperi Romà|romans]] arribats a [[Tàrraco]] a partir del [[218 aC]], aprofitant la formació natural d'una platja entre la [[punta del Miracle]] i el [[cap de Salou]], van construir dos [[dic]]s de pedra.
Després de segles d'abandonament, el 1484, un permís reial autoritzà l'habilitació definitiva del port amb la construcció d'un dic d'obra i concedint franquícies de drets de [[duana]]. S'instaurà una Junta formada per un [[prelat]], representació del municipi i del capítol de la [[Catedral de Tarragona|catedral]]. Hi hagué una represa de les obres del moll tarragoní fins que la [[Guerra dels Segadors]] el 1652, paralitzà novament el comerç.
La recuperació va ser molt lenta fins que Tarragona, arran del [[Decrets de Nova Planta]], va ser nomenada cap del Corregiment. L'any 1790, es van inaugurar oficialment les obres de reconstrucció del Port de Tarragona i es va crear la Junta Protectora de les Obres del Port per tal de gestionar-les. La direcció anà a càrrec de l'enginyer [[Juan Ruiz de Apodaca]], qui havia dissenyat el primer projecte del port de Tarragona.
▲Després de segles d'abandonament, el 1484, un permís reial autoritzà l'habilitació definitiva del port amb la construcció d'un dic d'obra i concedint franquícies de drets de [[duana]]. S'instaurà una Junta formada per un [[prelat]], representació del municipi i del capítol de la [[Catedral de Tarragona|catedral]]. Hi hagué una represa de les obres del moll tarragoní fins que la [[Guerra dels Segadors]] el 1652, paralitzà novament el comerç.{{CN}}
▲La recuperació va ser molt lenta fins que Tarragona, arran del [[Decrets de Nova Planta]], va ser nomenada cap del Corregiment. L'any 1790, es van inaugurar oficialment les obres de reconstrucció del Port de Tarragona i es va crear la Junta Protectora de les Obres del Port per tal de gestionar-les. La direcció anà a càrrec de l'enginyer [[Juan Ruiz de Apodaca]], qui havia dissenyat el primer projecte del port de Tarragona.{{CN}}
L'any 1835 la Junta Protectora va ser suprimida i les seves funcions les assumiren la governança civil i la [[Diputació de Tarragona|Diputació]]. La situació es va normalitzar a partir de l'any 1869 en què es va crear la Junta d'Obres del Port de Tarragona amb representació de la Junta Provincial d'Agricultura, Indústria i Comerç, de l'Ajuntament i de la Diputació. Aquest organisme, que és el precedent de l'actual autoritat portuària, va estar vigent fins a l'any 1992.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=ESCODA, Coia|títol=El Port de Tarragona|edició=1a|data=2002|editorial=Lunwerg Editores|pàgines=255|isbn=84-7782-843-1|lloc=}}</ref>
Linha 117 ⟶ 113:
;Contenidors
La terminal intermodal de contenidors té capacitat per moure 450.000 [[TEU (unitat de mesura)|TEU]] a l'any es trobada ubicada a prop de la zona de control i inspecció de mercaderies (PIF) i de la terminal intermodal de la Boella, ubicada dins del traçat del [[corredor del Mediterrani]] i connectada amb accés ferroviari d'ample mixt, és a dir [[Ample ferroviari estàndard|internacional o estàndard]] i [[Ample ferroviari ibèric|ibèric]].<ref>{{
; Minerals
Pel Port de Tarragona, passen anualment 4 milions de tones de minerals diversos, dels quals el [[carbó]] i el [[coc de petroli]] representen el 82% del total.
Aquesta importació de carbó va destinada a la producció d'energia elèctrica per a les centrals tèrmiques d'[[Andorra (Aragó)|Andorra]] (Terol), [[Alcúdia]] (Mallorca) i [[Còrsega]] (França).<ref>{{
[[Fitxer:Creuers atracats al dic de Llevant del Port de Tarragona.jpg|miniatura|320x320px|Creuers atracats al dic de Llevant del Port de Tarragona]]
Linha 128 ⟶ 124:
El Port destina part de la seva activitat a la recepció de creuers.
La temporada de creuers de 2019 es va tancar amb 130.000 creueristes<ref>{{Ref-web|títol=🛳 CREUERS: Canvis importants al Port de Tarragona de cara a la temporada 2020|url=https://tarragonadigital.com/area-metropolitana/port-tarragona-temporada-creuers-historica-130000-passatgers-2019|data=2019-11-13|consulta=2020-01-15|llengua=ca|nom=Toni|cognom=Cabanillas}}</ref> i van deixar uns 10 milions d'euros d'impacte econòmic al territori. Al 2020 s'espera que comencin les obres de la nova terminal de creuers al moll de Balears i que estigui acabada al 2021.
; Fruita
Serveis regulars amb [[Nova Zelanda]], [[Costa Rica]], [[Colòmbia]] i [[República Dominicana]] així com serveis no regulars de [[Canadà]] i els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] fan que la major part dels kiwis, pinyes, plàtans i alvocats que es consumeixen a la península entrin pel Port de Tarragona.<ref name=":2">{{
Al Port disposen de 20.000 m<sup>2</sup> d'emmagatzematge per a fruita així com magatzems refrigerats i un Punt d'Inspecció Fronterera per a la inspecció d'entrada de fruites de fora de la [[Unió Europea]].
; Paper i productes forestals
[[Fitxer:Operativa de descàrrega de pasta de paper al Port de Tarragona.jpg|miniatura|199x199px|Operativa de descàrrega de pasta de paper]]
El Port és un [[Centre de connexions|hub]] de pasta de paper i assoleix una xifra superior a 600.000 tones i es troba en constant creixement des de 2007. En els últims anys el volum ha passat de 475.000 tones el 2015 a 625.000 tones el 2018. Aquesta pasta de paper arriba de Sud-amèrica, entre altres zones, i una part es distribueix per via terrestre o bé a altres ports del Mediterrani.<ref>{{
; Càrregues especials
|